COSES QUE ES TORNEN A APRENDRE

Una operació em fa estar un temps dedicat a la recuperació, i aquesta experiència ajuda a tornar a aprendre o refermar una sèrie de coses, com per exemple:

* Només valorem la salut quan no la tenim.

* No hi ha ningú imprescindible. I tots som necessaris.

* La pregària és una força que sempre arriba i ens uneix misteriosament en Aquell que ens vetlla.

* La vida és molt curta pel qui gaudeix i molt llarga pel qui pateix.

* Quan hi ha una situació d’emergència, la gent es posa les piles. I normalment és quan es dóna el mi-llor de si mateix.

* La salut és precària i ens fa veure que som ben poca cosa; per tant, hem de ser molt humils. I ens necessitem els uns als altres; per tant, hem de ser molt solidaris.

* El dolor genera tanta germanor com les alegries.

* Les persones i les comunitats madurem més a base d’adversitats i de contratemps que no pas amb el vent a favor.

* El dolor i la malaltia ens humanitzen, ens fan prendre consciència que som vulnerables, cosa que ens fa més humils i més germans.

* La vida sovint ens ensenya a base de patacades. Cal saber extreure la lliçó de tot el que ens passa.

* Tots tenim dins una reserva de força insospitada que emergeix quan la vida ens posa a prova.

* No som màquines ni robots. Som persones.

* El futur no està a les nostres mans. Però davant del futur tenim les nostres mans.

* La món de la medicina ha avançat molt. Però mai podrà substituir la tendresa humana. El que dóna qualitat humana a la sanitat no són els aparells, sinó que continuen essent les persones.

GRÀCIES, MARIA

Et donem gràcies, Maria, Mare de Déu, dona del poble, perquè en arribar l’àngel Gabriel et vares atrevir a preferir la missió que Déu t’encomanava abans que la teva comoditat.

Gràcies per fiar-te del Déu que et mirava i et cridava, que no venia a treure’t res sinó a omplir-te de vida i de gràcia.

Gràcies perquè, abans d’engendrar Jesús a la intempèrie de Betlem, ja l’havies engendrat en el teu cor.

Gràcies pel teu Magníficat, per atrevir-te a dir que Déu derroca els poderosos i exalça els humils, sen-se preocupar-te del que pensaria Herodes i la seva cort.

Gràcies per haver estat una dona d’a peu pla, sense necessitar ni àngels, ni criades, ni serventes; per haver sabut viure sense miracles ni prodigis, sense títols ni honors, i amb un amor immens com la mi-rada de Déu.

Gràcies per haver respectat el difícil camí del teu Fill, per haver sabut quedar-te a l’ombra i sortir, en canvi, al seu costat el dia del Calvari.

Gràcies per ser, entre nosaltres, la criatura que més a la vora ens ha posat de Déu.

Gràcies perquè totes les dones del món es poden reconèixer en tu. Les dones simples, perquè ets la simple dona d’un artesà. Les dones que pateixen, perquè saps què és el dolor. Les dones felices, per-què exultes de joia en el Senyor que s’ha fixat en la teva petitesa. Les dones mares, perquè has posat al món el Salvador. Les dones estèrils, perquè aquest Infant no és pas per a tu sinó per fecundar d’amor tot el món. Les dones esposes, perquè amb Josep heu multiplicat l’amor que ve de Déu. Les dones refugiades i exiliades, perquè tu i la teva família vàreu haver de fugir cap a un altre país. Les dones anònimes i desconegudes, perquè vas saber fer del dia a dia de la vida oculta de Jesús una preparació per l’esclat de la Vida. Gràcies, Maria!

UN SISTEMA ECONÒMIC INJUST

Amb motiu de la Festa del Treball del primer de maig, els Moviments obrers cristians ens encenen les llums d’alerta sobre els drets bàsics que s’estan perdent i la precarietat de moltes famílies que es van situant en risc d’exclusió social.

Segons el Manifest publicat per aquests moviments, avui a Catalunya hi ha 1.152.700 persones en risc de pobresa. En la darrera dècada ha augmentat en un 47% el nombre de llars catalanes on no entren ingressos de caràcter laboral. I entre els anys 2013 i 2017 va créixer un 17% el nombre de persones en risc d’exclusió social, tot i tenir feina.

Es constata així que treballar precàriament, percebre subsidi d’atur o pensió, avui per avui, no garan-teix una vida digna. Bona part de les famílies viuen al límit, sense poder cobrir les necessitats bàsiques.

El preu de l’habitatge, tant de propietat com de lloguer, és la part de la despesa que ofega les econo-mies domèstiques. Es continua especulant amb aquest dret bàsic de la ciutadania, sense que moltes famílies hi tinguin un accés digne.

El Manifest denuncia que el sistema capitalista dicta les polítiques que propicien el màxim guany de les grans empreses del país i les multinacionals, i que menystenen els treballadors amb unes presta-cions indignes.

Es mostra com les Administracions públiques estan al servei d’aquests grans poders econòmics i no estan aplicant polítiques de redistribució de la riquesa, ni contra el frau fiscal ni de contenció del preu dels lloguers dels habitatges.

Aquí i arreu del món es produeix allò que el papa Francesc denuncia sovint: que hi ha una economia sense escrúpols, del tot insensible al sofriment humà que està provocant. I el mateix sistema s’encar-rega que els grans mitjans de comunicació escampin la idea que ja anem pel bon camí.

Com a cristians no podem restar indiferents a aquesta realitat. Jesús posa sempre en el centre la persona humana, i la defensa davant de qualsevol opressió o utilització. Això és primordial!