“EL FILL! QUI S’EMPORTA EL FILL?”

Un home i el seu fill tenien una valuosa col·lecció d’art, amb obres de pintors reconeguts, de fama mundial: Rembrand, Van Gogh i d’altres.

El fill va haver d’anar a la guerra. Va ser molt valent i humanitari  i va morir en una batalla mentre rescatava un altre soldat. El pare va rebre la notícia i va sofrir profundament la mort del seu fill únic.

Un mes després, truca a la seva porta un jove que duia un gran paquet, i li diu: “Senyor, vostè no em coneix, sóc el soldat per qui el seu fill va donar la vida. Ell em parlava sovint de vostè i del seu amor a l’art. Jo no sóc cap artista, però accepti aquest petit present”.

El pare va obrir el paquet: era un retrat del seu fill pintat pel jove soldat. Ple d’emoció i agraïment, el pare va penjar el quadre al frontal de la xemeneia, i l’ensenyava a tots els visitants.

L’home va morir uns mesos més tard i es va anunciar una subhasta de totes les pintures que posseïa. Hi va acudir molta gent important i influent amb l’objectiu d’adquirir algun quadre famós de la col·lecció.

Damunt la plataforma hi havia el retrat del fill. El subhastador va iniciar la sessió: “Començarem amb aquest retrat del fill. Qui ofereix una quantitat per aquest retrat?”. Hi va haver un gran silenci. El subhastador insistí: “Algú ofereix alguna quantitat?”. Llavors es va començar a sentir veus que deien: “No venim pas per aquest quadre! Venim pels Van Goghs, pels Rembrands. Faci les ofertes de veritat!”.

Però el subhastador replicà: “El fill, el fill! Qui s’emporta el fill?” Es va escoltar una veu: “Jo dono deu euros per la pintura”. Era el vell jardiner del pare i del fill, un  home pobre que no podia oferir més diners. “Tenim 10 €, qui en dóna 20?”, cridà el subhastador. “Ensenya’ns d’una vegada les obres mestres!”, exclamava el públic assistent.

“Adjudicada per 10 €!”. I el subhastador va afegir: “La subhasta s’ha acabat, senyores i senyors. Hi havia un secret estipulat en el testament de l’amo: només seria subhastada la pintura del fill, i el qui la comprés rebria en herència totes les altres obres de la col·lecció”.

-Aplicant aquesta història a la fe cristiana, Déu Pare ens diu també: El qui estima el meu Fill ho té tot, obtindrà tot el millor que es pot desitjar.

La figura de Jesús, Fill de Déu, i el seu Evangeli, és un tresor que encara hem de descobrir en profunditat. No n’acabem de copsar tot el seu valor. I per això volem “comprar”, ”adquirir” altres coses que ens semblen més profitoses. I tot buscant, ni trobem allò que busquem ni valorem allò que tenim.

Hi ha teòlegs i historiadors que pensen que tot just estem als inicis del cristianisme. Diu el teòleg francès Maurice Bellet: “L’Evangeli no ha estat encara escoltat. Fins ara només hi ha hagut intents d’aplicar el cristianisme. L’escolta de l’Evangeli no s’acaba, sempre recomença”.

En pocs anys, a casa nostra, hem passat d’una situació de domini social del catolicisme a una presència minoritària. Això ens ha deixat com estabornits. Ens hem de refer tornant a creure, amb més humilitat i amb més compromís. Cada dia és temps de recomençar; de redescobrir la força i la bellesa de la fe, la seva capacitat de transformar-nos i de transformar. De ressuscitar-nos, per la novetat perenne de Jesús Ressuscitat.

Un profeta actual, Pere Casaldàliga, que s’està apagant físicament, però mai no s’apagarà espiritualment, diu en una dedicatòria d’un llibre seu:

“Fem de la vida una passió pel Regne de Déu. Com Jesús”.

Que no s’apagui en nosaltres aquesta passió. Que no ens falti el coratge per licitar, apostar pel millor “quadre”. Amb el “Fill”, ens vindran regalades totes les obres inesperades de la col·lecció del Pare.