LA MARE

M’ha arribat un text impactant que en vigílies de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu, ens pot ajudar a reflexionar sobre el paper de la mare:

“Quan vas venir al món, ella et prenia als braços, i tu ho agraïes cridant.

Quan tenies 1 any, ella t’alimentava i t’acaronava, i tu ho agraïes plorant tota la nit. Quan tenies 2 anys, ella et va ensenyar a caminar, i tu ho agraïes fugint quan et reclamava.

Quan tenies 3 anys, ella et feia el menjar amb amor, i tu ho agraïes tirant el plat per terra.

Quan tenies 4 anys, ella et va donar pintures, i tu ho agraïes pintant les parets del menjador.

Quan tenies 5 anys, et vestia per les ocasions especials, i tu ho agraïes embrutant-te la roba.

Quan tenies 6 anys, ella et portava a l’escola, i tu ho agraïes exclamant “no hi vull anar!”.

Quan tenies 7 anys, ella et regalava joguines, i tu ho agraïes destrossant-les.

Quan tenies 10 anys, ella t’acompanyava en cotxe a fer esport, a classes de música, a festes d’aniversari... i tu ho agraïes tractant-la com si fos el teu xofer particular.

Quan tenies 12 anys, ella et va portar al cinema amb els teus amics i tu ho agraïes dient-li que s’assegués en una altra fila.

Quan tenies 14 anys, ella et va pagar els campaments d’estiu i tu ho agraïes oblidant-te d’enviar-li una postal.

Quan tenies 16 anys, ella arribava de treballar i et volia abraçar, i tu ho agraïes tancant-te amb clau a la teva habitació.

Quan tenies 18 anys, ella et va pagar la matrícula de la universitat i et va dur a la ciutat, i tu ho agraïes avergonyint-te que els teus amics et veiessin amb ella.

Quan tenies 21 anys, ella et va preguntar si sorties amb algú, i tu li contestaves: “què t’importa”.

Quan tenies 26 anys, ella va pagar quasi tot el teu casament i li ho vas agrair demanant-li més diners per l’entrada del pis.

Quan ella et donava consells per pujar el teu fill, tu li responies que ara tot és molt diferent.

Quan volies sortir amb la parella, ella et guardava el nen i tu li ho agraïes dient-li que era una àvia antiquada i carca.

Quan ella es va fer gran, es va posar malalta i va necessitar que tu la cuidessis, li vas dir que estaves molt ocupat amb la feina i amb els teus fills...

Quan es mori, no tindràs massa remordiments?”