HI HA PREGUNTES INDEFUGIBLES

Hi ha preguntes que, a la vida, no podem deixar de plantejar-nos a fons, encara que ens incomodin. Enumerem-ne unes quantes:

- S’ha de dir sempre la veritat? De vegades pot ser molt delicat dir tota la veritat. Per exemple, a un alumne que no arriba a aprovar, a un malalt greu, a un cònjuge enganyat... No hi ha receptes, hi ha d’haver tacte i delicadesa i oportunitat per no fer mal a la persona.

- Ser honest i complidor és ser ingenu? A l’hora de no pagar els impostos, a l’hora de fer factures sense IVA, del treball en negre, etc. és fàcil justificar-se dient que tothom ho fa. Si acceptem que tothom pot enganyar i mentir, voldrà dir que acceptem viure en una societat deshonesta?

- Quan ens ofenen, ens hi hem de tornar? Com em comporto si rebo una agressió, o difamació, o quan sembla que em volen mal? L’Evangeli no nega pas el conflicte ni que tinguem enemics. Diu que els hem d’estimar! En certs casos haurem de demanar ajuda moral o jurídica, si cal, però si prenc la justícia per la meva mà o recorro a la violència, no em poso al nivell de qui m’ha ofès?

- Si l’amor se’n va, hem de seguir junts? Els matrimonis passen per crisis diverses, i sovint hi pot haver situacions crítiques en què un d’ells es plantegi deixar l’altre. És moment de precipitar-se, o de buscar ajuda per refer la confiança perduda? Es valora prou el compromís contret en el casament? Cal fer cas dels que aconsellen el trencament i deixar-ho córrer tot? I si hi ha fills, es tenen en compte?

-Cal acollir els pares grans a casa? Pot ser que un dia s’hagi de plantejar la qüestió. Com afrontar la situació entre tots els germans? Com gestionar el tema econòmic? Com salvaguardar una certa autonomia de vida per la gent gran? Com fer que les diferents generacions s’enriqueixin mútuament convivint a la mateixa casa?

- Es poden tenir sentiments en el món professional? Es diu que els negocis no tenen entranyes. Que el món és una selva, que si bades se’t mengen. És enmig del món del treball, tanmateix, que la persona creix i es socialitza. La persona té sentiments, positius i negatius, i ¿no cal humanitzar el món professional perquè no domini la llei del més fort sinó el servei de qualitat a la societat?

- Una persona cristiana pot tenir molts diners? Caldrà que es plantegi, en tot cas, com donar una funció social als diners, com procurar mantenir la feina als treballadors, com mirar d’incorporar gent al mercat de treball, sabent sempre que els diners són per a l’home i no l’home per als diners.