COMPRENDRE LA PASQUA

Cap dels quatre evangelistes no gosa narrar la resurrecció de Jesús. Parlen del sepulcre buit, amb un missatge vital: “Per què busqueu entre els morts aquell que és viu?” (Lc 24,5). La buidor del sepulcre no “demostra” encara res, però demana ser omplerts per una presència certa i obre a una actitud de recerca. “Aneu, digueu als deixebles i a Pere que Ell us precedeix a Galilea” (Mc 16,7). 

Jesús ja no és només el qui va viure, sinó “el qui viu”. La llosa estava apartada del sepulcre, és a dir, ja no hi ha separació entre la vida i la mort. Fa com la cortina del temple que s’esquinçà de dalt a baix en el moment de la mort de Jesús a la creu, indica que ja no hi ha barreres entre Déu i la humanitat. L’abisme entre el món dels vius i el món dels morts l’establim els éssers humans, però no existeix per a Déu. La vida que ell ens dóna, no s’interromp amb la mort. L’esperança en surt indemne. 

Amb la Pasqua, Déu ha donat la raó a Jesús i l’ha treta a tots els opressors. Ara bé, la resurrecció no és una reacció venjativa de Jesús davant dels seus enemics sinó la manera amb què Déu reivindica tots els condemnats injustament. La prova és que Jesús ressuscitat no es va aparèixer als seus botxins o als dirigents, sinó només als deixebles. 

Quan els cristians ja portaven 40 o 50 anys vivint la seva fe en Crist ressuscitat, sorgeixen els relats evangèlics sobre les trobades o aparicions de Jesús. Cap de les dotze narracions volen ser descripcions exactes del que va passar sinó procediments narratius que evoquen l’experiència de Crist ressuscitat. 

Tots quatre evangelistes coincideixen a afirmar que les primeres trobades de Jesús ressuscitat varen ser amb les dones, entre les quals destaca Maria Magdalena. És una dada significativa, tenint en compte que, en la legislació jueva del temps de Jesús, el testimoni d’una dona era jurídicament nul. I més, si tenia mala anomenada... 

Penso que si Jesús va privilegiar Maria Magdalena per a ser la primera testimoni i apòstol de la resurrecció, va ser segurament perquè un missatge tan sorprenent i dinàmic només podia ser propagat per una dona com ella, que havia conegut la follia d’un perdó que l’havia enamorada. 

Quan Jesús moria a la creu, els apòstols havien desaparegut del mapa. A l’hora decisiva pràcticament només quedaven les dones. En aquesta hora “decisiva” de la història de la nostra Església, què esperem per donar a la dona el lloc apostòlic que li pertocaria? 

BONA PASQUA!