Sant Josep és un sant entranyable, proper, arrelat al
poble. Sant Josep és com una icona d’aquelles
persones, bones de veritat, que no fan escarafalls però
que són les que realment fan millor el món i l’Església.
Josep és el prototipus evangèlic del just, de l’home bo,
treballador, senzill, de la persona fiable, irreprotxable.
Als evangelis no surt cap paraula en boca de Josep. És
que potser no cal; no diu res, però ho diu tot. No és
d’aquells que diuen i no fan, sinó dels que fan i no
diuen. No se sap ni quan va morir, però sabem
l’essencial que ens cal per la nostra vida de fe, i és que
durant molts anys va anar assumint el rol que Déu li
demanava, sense buscar protagonismes, i amb una
dedicació amorosa i fidel. I és així com ha fet forat en
l’ànima de l’Església i de la història. Com la pluja
menuda que no fa disbarats, ni esquitxa gaire, i és la
que prepara millor la terra perquè doni fruit.
Sant Josep va assaonar la vinguda de Jesús al món, i
no ho va tenir gens fàcil. Va haver de superar proves
molt dures: l’embaràs inesperat de Maria, el
naixement de Jesús a la intempèrie, la persecució
d’Herodes, la fugida a Egipte, l’educació paterna de
Jesús durant els anys de vida oculta a Natzaret…
Va ser un home de fe, i la fe vol dir fiar-se, vol dir que
no ho abastem ni ho comprenem tot. La fe només és
gran quan arriba a l’abandó. Josep, tot i no
comprendre, s’abandona als plans de Déu. És que el
silenci de Josep deixava un ampli lloc a la Paraula de
Déu. I des del principi va acollir la gràcia de discernir
allò que el Senyor li demanava. I Maria, la seva esposa,
la millor ajuda al seu costat, conservava en el seu cor
i meditava el misteri del qual eren testimonis.
No és estrany que Sant Josep sigui patró de tantes
coses: de l’Església, dels pares de família, dels fusters,
dels sense sostre, de les vocacions religioses, de la
bona mort…
Preguem que Sant Josep inspiri a cada llar l’esperit
que es vivia a Natzaret. La paraula “llar” és preciosa.
Una “casa”, un edifici, el construeixen els arquitectes
i els paletes. Però una “llar” la construeixen les
actituds de les persones, l’esperit dels membres de la
família. Amb uns “materials” que es troben a l’engròs
als magatzems de Natzaret. Per comandes, poseu-vos
en contacte de pregària amb la Sagrada Família. I els
ports ja estan pagats.
Molt bona descripció. Gràcies
ResponElimina