ELS ABUSOS A MENORS

L’Església Catòlica es veu sacsejada per notícies referides a abusos de menors, que omplen de vergonya i de dolor, ja que afecten la credibilitat dels sacerdots i dels cristians, també dels que no han comès cap agressió. 

Davant de la gravetat del tema, el Papa Francesc ha convocat a Roma una cimera de presidents de les conferències episcopals de tot el món per afrontar la qüestió i posar-hi remei. En un tuit en forma de pregària, el Papa manifestà: “Senyor, allibera’ns de la temptació de voler salvar la nostra reputació i ajuda’ns a assumir la culpa i a buscar junts respostes humils i concretes, en comunió amb tot el Poble de Déu”. 

A nivell de les diòcesis de Catalunya, els nostres bisbes han publicat una nota en què condemnen els abusos i la cultura que els fomenta o justifica, demanen perdó a les víctimes, se solidaritzen amb el seu dolor, i es comprometen a col·laborar en l’aclariment dels fets del passat i a trobar la manera d’ajudar les víctimes en el seu restabliment. 

Els bisbes asseguren que “l’Església actuarà amb determinació per protegir els infants i els adults vulnerables, eliminant tot tipus de tolerància o encobriment, i per eradicar de les nostres comunitats i de tota la nostra societat la cultura de l’abús sexual, econòmic, de poder i de consciència”. 

Al mateix temps, apunten que cal una tasca de prevenció, de formació i control de les persones amb tasques educatives i de responsabilitat. I que es denunciïn els fets per tal que la justícia actuï. 

Els bisbes catalans demanen que a les celebracions religioses del proper Dimecres de Cendra, en començar la Quaresma, que és temps de conversió, es pregui i es dejuni per les víctimes dels abusos. Proposen una pregària com aquesta: 

“Perquè les víctimes d’abusos sexuals per part de capellans i religiosos, puguin ser guarides de les ferides profundes que han sofert. Perquè també les seves famílies puguin recuperar la pau”. 

Que aquests escàndols suposin una purificació a l’Església que ens faci més humils i evangèlics. Com diu el teòleg Antoni Bentué: “L’oportunitat precisament és la humiliació que implica això. Assumir positivament el fet que no hem estat el que havíem de ser per culpa d’una seguretat que donava el poder eclesiàstic ... Sustentar una institució pel poder que té és un mal suport teològic ... L’Església s’ha d’autobuidar de la dignitat eclesiàstica. El Déu revelat en Jesucrist no és un Déu de poder, és un Déu d’autobuidament del poder ... El que estem vivint afecta el poder eclesiàstic i això és positiu, és una mort que pot implicar ressuscitar el veritable significat del cristianisme original”.