Aquesta setmana la M. Àngels Turon, doctora en
Història de l’Art i professora del col·legi de les
Escolàpies de Figueres, ens ha il·lustrat magníficament
sobre el lligam entre l’art religiós i l’espiritualitat
cristiana. Hem pogut comprovar com al llarg de la
història la fe ha generat art i cultura, de moltíssima
qualitat i significat.
Joan A. Malé, fundador de la banca ètica, diu que al
temps del Renaixement, amb la florida de les arts i de
l’humanisme, s’obria un futur esplendorós per a la
humanitat. Però el que s’ha fet en el món de l’art en
general no s’ha portat a la vida social i econòmica. No
s’ha cregut en la bellesa del compartir sinó que ha
predominat la competència i la victòria del més
espavilat. Hem crescut en tecnologia però no hem
crescut com a ésser humans. S’ha donat culte a la
intel·ligència però s’ha refusat la bondat, l’ètica
personal i social.
Així com l’objectiu d’una obra d’art és millorar el món,
l’objectiu d’una empresa, d’una institució, també ho
hauria de ser. I no, les empreses, en general, no han
tingut com a objectiu millorar el món sinó el guany
econòmic i ser més competitives que les altres. Les lleis
de mercat no tenen entranyes.
Tota empresa ha de tenir un rendiment, és veritat, però
també ha de tenir una funció social, com sempre ha dit
la Doctrina Social de l’Església, la gran desconeguda.
L’informe PISA, que mesura la qualitat de
l’ensenyament, parla del nivell de ciència i de
matemàtiques, però no del nivell ètic o moral. La gent
que enfonsa el país no sol pas anar malament de
matemàtiques o de ciència, sinó d’ètica!
Malé es pregunta: És possible una banca ètica? Com és
possible que la banca no sigui ètica i que ho permetem?
Per què es generen tantes desigualtats?
Del Renaixement hem anat a parar a la trista realitat
que descrivia així M. Luther King: “Hem après a volar
com els ocells i a nedar com els peixos però no hem
après l’art de viure junts, com a germans”.
Ens enceguen els ídols del tenir, del poder i del figurar
(les temptacions que Jesús va vèncer). No fem cas del
que ens diu l’Evangeli: “No us afanyeu tant per aquest
aliment que es fa malbé, sinó pel que dura sempre i
dóna la vida eterna” (Jn 6, 27).
El Papa Francesc adverteix: “Aparteu-vos dels ídols, que
són mentiders: prometen la felicitat però no la donen,
sinó que esclavitzen. En canvi, Déu no ens ofereix
il·lusions fictícies, sinó que ensenya a estimar”.
Avui, ser bona persona, és tot un art.