EL CANVI D’ÈPOCA I EL PAPA FRANCESC

El filòsof, professor i escriptor Francesc Torralba, fa pocs dies en una trobada va analitzar la situació de l’Església en el món actual, i el paper que hi té el papa Francesc.

En resum, va dir el següent:

-No vivim una època de canvis sinó més aviat un canvi d’època. Una època caracteritzada per la incertesa a molts nivells, pel pluralisme emergent, per l’eclosió de noves espiritualitats i per una cultura de la velocitat i de la novetat permanent que dificulta una gestió eficaç dels impactes emocionals als quals estem sotmesos cada dia.

Davant d’aquest canvi d’època, com a Església hem d’afrontar aquesta realitat no pas des de la passivitat o recloure’ns en retirada sinó amb una actitud d’enfortir la vida de comunitat com a lloc de creixement i d’enriquiment intern, i, al mateix temps, amb una actitud d’obertura, de sortida, anant a l’encontre de l’altre.

Davant la incertesa que genera angoixa, cal trobar la prudència i la serenitat que ens mantinguin la pau. A nosaltres la pau ens ve de sentir-nos sostinguts per Déu, fins i tot quan les coses van malament.

-El papa Francesc , que ve del Sud, on creuen més en les utopies, ha aportat una gran esperança i una força comunicativa per la seva capacitat de sintonitzar amb la gent. Els punts més destacables del seu tarannà són propis d’un bon pastor:

Es fa entendre per tothom, el seu llenguatge és significatiu fins i tot pels qui no es consideren cristians; la seva indumentària és austera; els seus gestos són de proximitat; els temes de què parla són els que arriben al cor de la gent i a les seves preocupacions; està al costat de la gent càlidament, sense jutjar-la.

-Francesc ens crida a fer present la misericòrdia de Déu a les perifèries del món, allà on l’existència es trenca, on el sentit de la vida es perd, als llocs on es pateix, allà on ningú vol ser-hi.

Quan parla de temes globals, també ho fa amb claredat. Per exemple, quan diu que tenim una “economia que mata” perquè l’únic que compta és el benefici; o quan parla de custodiar la Creació, que s’està fent malbé (precisament el Papa prepara una encíclica sobre ecologia).

Per tot plegat, el Papa s’ha convertit en una de les veus més escoltades i que generen més interès, fins i tot a les xarxes socials on també és present el seu missatge positiu.

La gent escolta l’Església quan diu coses que s’entenen i que valen la pena.

-L’Església a casa nostra, què ha de fer per ser més que una ONG i ser de debò “sal i llum en el món”?

. Cal una espiritualitat encarnada i centrada en el Crist.

. Cal una coresponsabilitat més activa dels laics i laiques. No són subjectes passius sinó que cada cop l’Església tindrà un rostre més laïcal.

. L’Església no és per tancar-se en si mateixa sinó per arribar a la gent, també als joves.

. Cal obrir les portes no sols perquè vinguin sinó per sortir. Establir ponts, diàleg amb els qui estan a “fora”.

. No menystenir el talent femení, que pot revitalitzar l’Església.

. Contra la moral de derrota, cal eixamplar les escletxes, generar un discurs que sigui significatiu i viure amb transparència, que és font de credibilitat.

. L’Església s’ha de reconèixer com a bona samaritana, generadora de suport social; també com a creadora de bellesa artística pel seu patrimoni i la seva conservació. I sempre, com a font de valors nobles: la fraternitat, el servei, la convivència.