La canya de bambú japonesa
segueix un procés de creixement sorprenent. Se sembra la llavor, s’adoba, es
rega i.... què passa? Aparentment res. El primer any no hi ha cap senyal de
germinació, tampoc el segon, ni el tercer, ni el quart, ni el cinquè ni el sisè.
N’hi ha per creure que no es va sembrar bé, que el lloc no era l’apropiat o que
les llavors no eren fèrtils. Però, al setè any (!) apareixen tiges, branques,
arrels... I en tan sols sis setmanes la planta de bambú creix, plena de vida i
frondosa, més de trenta metres!
Gràcies a la seva flexibilitat i
a la profunditat i extensió de les seves arrels, és capaç de superar les més
grans adversitats com poden ser les tempestes o els vents huracanats.
Durant anys de “vida oculta”, el
seu creixement era subterrani, invisible, però real i efectiu. Una massissa i
fibrosa estructura d’arrels, estesa verticalment i horitzontalment, sota terra,
estava desenvolupant-se lentament. I aquest complex sistema d’arrels li permet
sostenir el creixement espectacular que tindrà set anys després.
En la vida quotidiana solem mirar
de trobar solucions ràpides, èxits immediats, sense entendre que el triomf és
resultat del creixement intern i que requereix maduració en el temps. Per
aquesta mateixa impaciència, molts dels qui aspiren a obtenir resultats a curt
termini, abandonen de cop quan estarien a prop d’arribar a la meta. Perden la
fe quan no veuen els fruits que esperen.
Amb un “clic” no s’aconsegueix
pas tot a la vida...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada