Resumeixo en tres apartats alguns missatges del papa
Francesc en el viatge que ha fet al país més poderós del món.
MISSATGE SOCIAL. Per primera vegada, un sant
pare es va adreçar al Congrés dels Estats Units, al Capitoli de Washington. I
va tocar temes molt delicats com la petició de l’abolició de la pena de mort,
el final del comerç d’armes, el respecte als immigrants i refugiats, la lluita contra
el deteriorament del medi ambient, citant la seva encíclica “Laudato si’, on defineix la terra com
“la casa comuna” de tots.
Francesc va advertir que “si la política ha d’estar al
servei de la persona humana, es dedueix que no pot ser esclava de l’economia i
de les finances”. Va demanar per a tothom garanties de sostre, treball, terra i
llibertats i va alertar de la temptació d’utilitzar l’ONU de manera
interessada, per legitimar guerres que causen greus danys a la humanitat.
El Papa es va mostrar partidari d’autolimitar el poder i
no sotmetre els països a sistemes crediticis asfixiants que els provoquen més
exclusió i dependència. Sobre les relacions internacionals, no va oblidar el
drama de la persecució dels cristians i altres minories a l’Orient Mitjà i
l’Àfrica.
MISSATGE SOBRE LA
FAMÍLIA. A la
trobada mundial de les Famílies a Filadèlfia el Papa va mig improvisar un
discurs deliciós. Aquest n’és un resum:
“Una vegada un noi em va preguntar: Pare, què feia Déu
abans de crear el món? Em va costar contestar, no us penseu, però li vaig dir:
Abans de crear el món Déu estimava, perquè Déu és Amor. Ara bé, estimava amb un
amor tan gran que no podia ser egoista. Així és que va crear el món per
poder-lo estimar. Déu va fer aquesta meravella on vivim i que malauradament
l’estem destruint.
Però el més bonic que Déu va fer va ser la família. Tota
la bellesa que Déu té, tota la veritat, Déu la dóna a la família. Una família
és de debò família quan és capaç d’obrir els braços i rebre tot aquest amor.
Ja sabem que a la família no tot són flors i violes, que
som febles, però quan els homes es van equivocar i es van apartar de Déu, Déu
no els va deixar sols. Al seu Fill Jesús, on el va enviar? A un palau? A una
ciutat? A muntar una empresa? El va enviar a una família.
Déu va entrar al món per una família; i ho va fer perquè
aquella família de Natzaret tenia el cor i les portes obertes a l’amor.
Jo sé que hi ha dificultats a les famílies, tan se val. A
vegades veig algun dels meus col·laboradors que vénen amb uns ulls que fan
ulleres. Tenen nadons de mesos i jo pregunto: “Que no has dormit?” I diu: “No,
ha plorat tota la nit”.
A la família hi ha dificultats, però se superen amb amor.
L’odi no supera cap dificultat.
Tant de bo la família sigui una fàbrica d’esperança, una
fàbrica de vida i de resurrecció, una Església domèstica, el lloc propi on la
fe es fa vida i la vida creix amb la fe”.
Abans d’acabar la seva xerrada, el Papa va convidar els pares i mares a
preguntar-se si a les seves llars “es crida o es parla amb amor i tendresa”.
“És una bona manera de mesurar l’amor”, va afegir.
MISSATGE SOBRE ELS
VALORS. En una
altra al·locució d’aquest viatge, Francesc va lamentar que en el món actual
l’home visqui una soledat amb por al compromís i alhora amb una recerca
desenfrenada per sentir-se reconegut. Córrer darrere d’un “like”, agradar, fer
més seguidors a les xarxes socials, aquesta és la proposta que ofereix el
consumisme actual, que fa córrer la gent darrere de l’última tendència, de
l’últim crit, fins i tot a nivell religiós. Avui –diu el Papa- l’important ho
determina el consum. Consumir relacions, consumir amistats, consumir
religions... Aquest consum no genera vincles, simplement es busca la
satisfacció personal.
Això genera una ferida cultural molt gran -assegura el
Papa- i crea moltes situacions de soledat radical a la qual es veuen sotmeses
tantes persones. Hem de condemnar els nostres joves per haver crescut en
aquesta societat?, es pregunta Francesc. I ell mateix respon: No, el camí és
acompanyar, aixecar, curar les ferides del nostre temps.
Miquel-Àngel Ferrés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada