M’enfado i tu em dius: perdona.
Dubto i tu em dius: confia.
Confio, i tu em dius: vigila,
vetlla.
Tinc por i tu em dius: coratge.
Vull estar en pau i tu em dius:
vine i segueix-me.
Sento angoixa i tu em dius: la
pau sigui amb tu.
Vull seguretat i tu em dius:
deixa-ho tot.
Cerco béns materials i tu em
dius: dóna-ho als pobres.
Em penso que sóc bona persona, i
tu em dius: encara et falta una cosa…
Sento cansament i tu em dius: jo
sóc el Pa de vida.
Vull fer coses importants i tu em
dius: el més important és el qui serveix.
Demano tranquil·litat i tu em
dius: he vingut a portar l’espasa.
Penso en la venjança i tu em
dius: estima els enemics.
Vull ser gran i tu em dius: si no
us feu com els infants…
Voldria amagar-me i tu em dius:
que la teva llum resplendeixi davant de tothom.
Vull que em vegin i tu em dius:
prega d’amagat.
Vull un cristianisme clar i tu em
parles amb paràboles.
Guardo les formes i tu em dius:
és de dintre del cor d’on surten la maldat i la bondat.
Compleixo les normes i tu em
dius: si no sou més justos que els mestres de la Llei i els fariseus…
Vull reposar en tu i tu em dius:
pren la teva creu i acompanya’m.
Em neguitejo per moltes coses i
tu em dius: només n’hi ha una de necessària.
Vull una Església triomfant i tu
em dius: el regne de Déu és com un gra de mostassa…
Busco uns preceptes clars i tu
m’expliques les Benaurances.
M’incomoden els qui fan el mal i
tu em dius: no he vingut a cridar els justos sinó els pecadors.
Em veig sense sortida i tu em
dius: jo sóc la porta.
Em veig perdut i tu em dius: jo
sóc el camí.
Estic a les fosques i tu em dius:
jo sóc la llum.
No hem pescat res en tota la nit
i tu ens dius: caleu les xarxes a l’altre cantó.
Busco benestar i tu em dius: foc,
he vingut a calar a la terra!
Et volem Rei poderós i tu et
deixes clavar a la creu.
Cal ser com Sant Josep per “entendre’t”? Doncs potser sí, potser hauríem de ser
més humils; més oberts d’esperit i de mentalitat. Com Josep, més disponibles
als plans de Déu i no tant a les nostres conviccions, que sovint poden derivar
en capricis o dèries, fílies i fòbies. Potser hauríem de ser més senzills i dòcils
davant la “lògica” evangèlica i menys tossuts amb les nostres ideologies...
No és estrany, Senyor, que la
gent et deixi per anar a buscar altres camins menys exigents. Però, en el fons,
a molts ens passa el mateix que a Pere i als deixebles, quan els vas dir:
“Vosaltres també em voleu deixar?” I Simó Pere et va respondre: “Senyor, a qui
aniríem? Només Tu tens paraules de vida eterna” (Jn 6, 67-68).