El jubileu no es guanya, se
celebra, es viu. Ja no es parla d’indulgències en plural, sinó d’indulgència,
que és un do viu, que no es compra ni es ven. El papa Francesc, en convocar el
Jubileu de la Misericòrdia, ha donat un sentit genuí i actualitzat de l’Any
Sant.
El jubileu bíblic del Levític era
un any sabàtic de retorn a la justícia, al perdó, al descans de la terra
explotada, a la condonació de deutes, a la llibertat dels esclaus.
Les obres de misericòrdia, ben actualitzades, van en aquesta direcció
social i són el contingut central d’aquest Any Jubilar; unes obres que
traspassen els deu manaments i s’inspiren en Mateu, 25, ja que el judici final
no és sobre els manaments sinó sobre la misericòrdia: “Quan tenia fam em donàreu menjar...”.
El Papa presenta dos models de
viure el Jubileu. Un és el tradicional,
amb el ritual que inclou passar per la Porta Santa, però n’afegeix un altre de testimonial, realment innovador.
Francesc afirma que “cada cop que un fidel viu personalment una o més obres de
misericòrdia obtindrà certament la indulgència jubilar”. Pel teòleg Salvador
Pié, “això és revolucionari, perquè es desritualitza el jubileu”.
El papa Francesc destaca com a
novetat que la Porta Santa també pot estar a la cel·la dels presos o a
l’habitació dels malalts i ancians. S’ha remarcat poc aquesta modalitat jubilar
testimonial i cal tenir-la més en compte.
El Papa recorda que viure el Jubileu
és sobretot “una crida a la perfecció, a créixer més en l’amor”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada