Déu no es fa present per Nadal. Ens recorda
que és present.
El Nadal cristià és reviure el goig d’una
presència que ens fa caminar acompanyats. És una celebració de la presència del
Senyor, ara i aquí.
Per Nadal, el tel que vela Déu als nostres
ulls es fa més tènue. L’home sent com una pregona necessitat de creure en Déu i
semblaria com si Déu se sentís portat a fer-se home. Jesús infant fa visible
l’invisible de Déu i encarna el valor que fa de l’home un ésser digne.
L’infant, a la cova, guarda silenci, i
després, durant trenta anys de vida oculta, també estarà en silenci. També el
silenci pertany al llenguatge de Déu.
Per entrar en el misteri de Déu és important
l’esperit contemplatiu, que va més enllà de la raó. Com aquells dos joves, que
miraven de nit el cel estrellat, i l’un diu a l’altre: “Veus Déu?”. I l’altre
respon: “No, però el sento”.
Jesús ha nascut a Betlem perquè el sentim
proper, perquè tinguem on agafar-nos per arribar a ser persones i formar una
gran família amb totes les lletres amb què Déu ha pensat la humanitat; i perquè
tinguem a qui mirar per aconseguir-ho.
Al cap de més de dos mil anys, Nadal torna a
ser allò que originàriament va ser: un fet irrellevant, confús i per descobrir.
Torna a ser fonamental saber descobrir la persona de Jesús.
Un Jesús que se situa a baix de tot, amb els
més vulnerables. Mai no buscarà la influència, ni el domini, ni els llocs de
poder. Això desconcertava la gent del seu temps i això desconcerta encara avui,
perquè a la nostra fe, que tendeix a voler-se alimentar de folklore i de
manifestacions espectaculars i pomposes, resulta que se li demana que
reconegui, per sota de les aparences endurides de tantes vides, un nen perdut
en espera d’algú que s’adoni de la seva presència.
Déu ve com un nen perquè no li tinguem por. I
el nostre “personatge” se sent amenaçat, perquè per trobar un nen no has de
pujar, sinó abaixar-te, no has d’enlluernar, sinó acollir, no cal ser savi,
sinó senzill. Com els pastors de Betlem.
Com diu el “Poema de Nadal” de Sagarra: “Només
quatre pastors / li van veure bé la cara; / només quatre pastors / sabien el
que passava”.
La presència discreta d’aquest Infant, enmig
de la gent insignificant, és el gran signe i la gran resposta als interrogants
més profunds de l’home.
Jesús serà el desenllaç feliç de la història.
BON NADAL!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada