No fa pas gaires dècades que l’Església tenia una
presència dominant en la societat. Ara més aviat és a
la inversa, i ens hem de preguntar quina ha de ser la
presència més adequada avui, tenint en compte els
signes dels temps i la necessitat de no caure ni en el
derrotisme (“no hi ha res a fer”) ni en el judici negatiu
(“el món està perdut”) ni en l’angelisme ingenu, com
si el món no hagués canviat i com si l’Església no
necessités reinventar-se a la llum de l’Esperit.
Mireu si n’hi ha de camins ben evangèlics que es
poden fressar enmig dels embussos d’avui, i que
connecten amb valors importants pel nostre món:
1. En un món d’interessos creats, ¿no hauríem de ser
signe de gratuïtat, d’acollida, de despreniment?
2. En un món que mesura la persona per la seva
productivitat, ¿sabrem afirmar el valor sagrat de la
persona com a temple de Déu, inviolable en els
infants, en els vells, en els disminuïts?
3. En un món d’ostentació ¿sabrem estar contents
amb la fecunditat social de les petites fidelitats
quotidianes?
4. En un món ple d’agressivitat i violència, ¿maldarem
per educar els nostres infants per a la pau i la noviolència
activa?
5. En un món ple d’injustícies, ¿sabrem ser profetes
per defensar l’home, imatge de Déu?
6. En un món que genera individualisme i anonimat,
¿no fomentarem més la comunicació, la tendresa
i el diàleg?
7. En un món burocratitzat i impersonal, ¿oblidarem
que l’Evangeli situa sempre la persona humana
per damunt de la llei?
8. En un món esqueixat pel trencament del pecat,
¿sabrem aportar-hi la unitat interior, la serenitat
de la fe?
9. En un món esclau de la recerca de plaers immediats,
¿serem testimonis del Regne de Déu, que
ens allibera de tots els ídols que ens sedueixen
amb una felicitat buida?
10. En un món emmetzinat i contaminat, ¿sabrem
col·laborar en la defensa de la integritat del
planeta com a casa comuna creada per Déu?
11. En un món que banalitza la vida i la mort, ¿no
hauríem d’aportar el sentit del respecte a la
dignitat de la vida i de la mort humanes?
12. En un món que aixeca murs, ¿no hauríem
d’establir ponts entre les persones?
Tots els punts son dignes de reflexió. Passada la reflexió ens cal l'actuació; potser aquí és on tenim el problema.
ResponElimina