- Dir-nos “bon dia”, “com estàs”, “com et trobes?”..., ara té una càrrega humana que no tenia la salutació convencional.
- Els grans canvis sempre vénen de grans sacsejades. I no és la fi del món, sinó que pot ser l’inici d’un món nou, diferent.
- Quan el món trontolli i passin coses que ens incomodin, potser és que la mateixa natura s’està acomodant, encaixant les peces altra vegada al seu lloc.
- Serà essencial “tenir cura”, “cuidar-nos per cuidar”. Si tenim més cura de nosaltres mateixos i dels altres, especialment dels més vulnerables, tots ens sentirem millor.
- Haurem d’agrair sempre la feina ben feta de les persones que tenen cura dels malalts i de la gent gran, i exigir a les administracions que els dotin de mitjans suficients.
- A més dels recursos mèdics i hospitalaris, les persones necessitem la salut espiritual per poder viure tot el que ens passa amb una certa pau.
- Aplaudirem i donarem suport a la tasca de les persones, empreses i associacions que contribueixin èticament i eficaçment al bé comú de la societat.
- Les franges de població menys “productives”, els infants i els ancians, sempre necessitaran una atenció preferent.
- No ens en sortirem si no ens movem contra els grans càncers de la humanitat: la contaminació, les guerres, el comerç d’armes, el frau, les desigualtats...
- La crisi econòmica i el percentatge d’atur posaran a prova les estructures dels estats d’Europa i els seus models econòmics.
- Només si som solidaris i estem disposats a fer algun sacrifici pels més desafavorits podrem tirar endavant sense deixar tanta gent al marge.
- Hem d’anar a comprar als petits comerços locals i afavorir els productes treballats ecològicament per gent del territori.
- Allò que més preocupa avui, la salut i l’economia, és el que preocupava Jesús de Natzaret: ell guaria els malalts i denunciava la duresa de cor dels rics i poderosos.
- La fràgil salut del planeta depèn del comportament responsable de cadascú de nosaltres, sense excepció.
- Som molt vulnerables (per tant hem de ser molt humils) i per això ens necessitem (per tant hem de ser molt solidaris).
- El futur és molt incert; no podrem fer grans previsions ni enyorar èpoques passades. Valdrà més viure el present com una gràcia.
- La debilitat en què ens ha sotmès el virus queda contrarestada per la fortalesa dels científics que, a base de talent i d’estudi tenaç, podran aconseguir el remei.
- Tenim un munt de facultats naturals que només valorem quan no les tenim: obrir els ulls, respirar, sentir, parlar... no són ja miracles?
- Podem ser creatius en el temps lliure, i lliures davant del temps que tenim per endavant.
- En aquest món tots anem a la mateixa barca. O intentem remar en el mateix sentit, o ens n’anem a la deriva.
- Si el món fes cas de l’únic lideratge mundial amb cara i ulls, que és el Papa Francesc, les coses fa temps que estarien en vies de solució.
- Els creients haurem descobert la pròpia llar com a lloc de pregària i de comunió. I quan tornem a l’església serà la festa de la comunitat reunida (unida ja ho estava).
- Com a poble ja no podrem tolerar més baralles d’interessos polítics quan el que hi ha en joc és la salut de les persones.
- Si volem un canvi positiu en el món, comencem per canviar el nostre cor.
- Hi ha un virus encara més mortal: és l’odi, la manca d’amor. I la vacuna som cadascú de nosaltres.
Mn. Miquel-Àngel Ferrés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada