A no gaires quilòmetres d’una costa avesada a especular històricament amb xalets i edificis fantasmagòrics, resulta que un edifici singular i discret a la carretera de Roses, prop de de Fortià i de Vila-sacra, ha fet un gest profètic, com si volgués redimir humilment tants disbarats com s’han perpetrat a través del totxo.
Les religioses Clarisses de Fortià han fet donació (no lloguer ni cessió, sinó donació) del Monestir de Santa Clara a la Fundació canònica “Acollida i Esperança”, dedicada a l’atenció i la cura de persones que pateixen exclusió social. El desembre passat es va signar el contracte de donació davant de notari.
Actualment hi ha sis germanes clarisses a la comunitat i l’acord preveu que podran continuar vivint al monestir i que tindran el suport i la cura per part de la Fundació. Amb aquesta operació s’assegura l’aprofitament de la finca, de les seves instal·lacions i terrenys.
Fa uns mesos que ja s’ha posat en funcionament l’anomenada Horta de Santa Clara, un centre de productes d’horta a través d’una cooperativa especialista en agricultura ecològica i social. Aquest projecte ha permès contractar cinc persones, quatre d’elles amb disminució i dificultats d’inserció laboral.
A més, ja fa un temps que es treballa conjuntament amb l’abadessa, Sor Assumpció, amb la formació d’un equip per donar continuïtat a la granja d’engreix de pollets que hi ha a la finca. Tenint en compte que a l’any 2013 totes les religioses ja s’hauran jubilat, es tractava de no haver de tancar aquesta activitat de producció.
A mitjà o llarg termini es planteja també aprofitar l’edifici del monestir per desenvolupar-hi una residència o casa d’acollida en funció de les necessitats i dels recursos que es disposin.
Certament, s’ha actuat amb realisme i seny, preveient el futur magre de vocacions religioses. Es podia haver fet de moltes maneres, i s’ha escollit la més evangèlica, la més solidària i humana, la qual cosa és un testimoni vivent i contundent que cal agrair.
Amb tots aquests projectes, les germanes Clarisses continuen revivint el carisma dels seus fundadors, sant Francesc i santa Clara d’Assís, coneguts pel seu lliurament als més pobres del segle XIII.
Santa Clara exclama en una de les seves cartes adreçades a les seves religioses: “Oh pobresa benaurada que procura riqueses eternes al qui l’estima i l’abraça!” I continua: “És realment un guany bo i lloable deixar les coses temporals per les eternes; merèixer els béns celestials a canvi dels terrenals; rebre el cent per u, i posseir per sempre la vida benaurada”.
La decisió del Monestir de Santa Clara, en un món de notícies tan repugnants que ens arriben cada dia, és com si s’encengués una llum que fes claror a tanta fosca, o com si en ple hivern hagués nascut una bella flor al mig de l’Empordà i enmig de la crisi.
Doncs això. Que brilli la claror. Que neixin flors a cada instant.
