Amb motiu de la III Missa sobre l’Empordà, dedicada a la gent gran, reflexionem sobre els múltiples valors que ens aporten, en general, les persones grans a les famílies, a les parròquies i a la societat.
- Mantenen les arrels. Són història viva, memòria viva, anelles d’una cadena que aguanta fort les altres anelles que es van afegint. “Un poble que no respecta els avis no té futur perquè no té memòria”, diu el papa Francesc.
- Mantenen les famílies. Encarnen la fidelitat, la perseverança, l’amor gratuït, aporten la seva ajuda acompanyant els néts, i en aquest temps de crisi sovint allarguen les seves pensions perquè a ningú de la família no li falti l’essencial.
- Mantenen la fe. Sovint són els primers catequistes dels seus néts, ensenyant-los a pregar. Han tingut un rol heroic en la transmissió de la fe en temps de persecucions. Se sent molt a dir que a l’església només s’hi veuen vells. Doncs cal dir, tanmateix, que ells són els que aguanten les parròquies amb les seves aportacions; i gràcies a la gent gran la parròquia pot dur a terme les seves activitats.
- Mantenen la fermesa i les tradicions. Són el tronc de l’arbre genealògic, d’on van sorgint i creixent les branques. Fan de pont entre el passat i el futur, essent ben presents. Són la veu de l’experiència, un referent que ajuda a anar endavant i estimula la creativitat dels més joves.
- Mantenen la saviesa. Una cosa són els coneixements i l’altra és la saviesa. Com diu el papa Francesc, els avis són custodis de saviesa, valors i bondat. I afegeix: “Són el tresor de la nostra societat, i sovint no compten, es descarten. Una societat que no atengui bé els nens i els vells s’ho ha de fer mirar!”. I en una altra ocasió el Papa ha dit: “La saviesa que tenen els avis és l’herència que hem de rebre”.
- Mantenen la salut. Amb l’edat es perden facultats però ells lluiten per estar actius i en forma, i ens recorden que la vida passa per tothom. I quan estan malalts o impossibilitats, és el moment que rebin de veritat tota l’atenció que mereixen. La soledat és una de les grans pobreses i sofriments de la gent gran.
- Mantenen el bon humor i l’alegria. Quan amb els anys una persona n’ha viscut tantes, és capaç de relativitzar-ho tot i prendre’s els problemes amb filosofia, amor i humor. “En la joventut aprenem; en la vellesa comprenem”. I tots ens beneficiem d’aquest exemple de vida.
- Mantenen l’esperança. En la lluita diària d’una família, sovint els avis hi posen el punt de calma i de serenor necessàries, i fan molt de bé als petits i joves amb la seva sola presència.
- Mantenen la tendresa. És molta la tendresa que els avis aporten amb la il·lusió de veure créixer els fills i els néts, d’ajudar-los i animar-los. Quina llàstima que sovint, quan més ho necessiten, no es vegin correspostos en aquesta tendresa.
10. Mantenen la qualitat de vida familiar. La relació entre generacions s’ha de preservar i alimentar, perquè suposa un enriquiment mutu, tal com assenyalen tots els estudis sobre l’envelliment i les seves possibilitats. “Envellir és com pujar una gran muntanya; mentre es puja les forces disminueixen, però la mirada és més lliure, la vista més àmplia i serena” (Ingmar Bergman).
