diumenge, 29 d’abril del 2018

LA SANTA CREU



Les Festes de la Santa Creu de Figueres estan ancorades en la tradició de la vera creu de santa Helena de Rodes, ben a prop del monestir de Sant Pere de Rodes.

El fet que la festa porti el nom d’un símbol tan important del cristianisme, ens genera una sèrie de reflexions:

-Jesús va morir a la creu per a la vida de tots; per tant tots hem de viure i treballar per una ciutat, una societat i una Església on les persones estiguin al centre de tot.

-Sovint ens escandalitzem que Déu hagi permès que el seu Fill morís en una creu. Com l’apòstol Pere, que no suportava la idea que Jesús hagués de patir i ser maltractat. Però Jesús el reprèn, el renya fort i li diu que no pensa com Déu, sinó com els homes.

-Nosaltres veiem les coses des d’una vida que ens pensem posseir com a nostra, i Déu les veu des d’una vida que es dóna, que es comparteix per amor. És normal que nosaltres vegem les coses “com els homes”. No obstant, la gran notícia és que Déu ens invita a veure-les “com Déu” i a obrar com Ell obra. Som invitats a “néixer de dalt”, com va dir Jesús a Nicodem, i així gaudir de la seva mateixa vida que es dóna. Si Jesús accepta ser crucificat deu ser per poder estar més a prop del dolor dels homes i de les seves carències d’amor.

-Enlairat a la creu, Jesús ens fa visible la “vida que es dóna”. La creu expressa alhora la gravetat del mal que ens tenia esclaus i l’omnipotència de la misericòrdia de Déu, que des de la creu de Jesús abraça el món sencer.

-Algú pot dir: si s’expliqués bé l’Evangeli, molta més gent creuria. Sí, però no oblidem que Jesús explicava bé el seu missatge i, no obstant, el van condemnar a mort per blasfem. Una bona explica-ció ajuda a conèixer l’Evangeli, però per acollir-lo cal “néixer de dalt”. És a dir, “mirar el Crucificat”.

-El Crucificat és una senyera combatuda: o se’l combat clavant-lo a la creu, o se’l mira com a font de vida. Dit d’una altra manera, tot ésser humà ha de prendre partit davant aquest dilema:

O mirar l’Home, sovint crucificat, marginat, menyspreat, i dedicar-li la pròpia vida, o mirar-se a si mateix, i això el portarà indefectiblement a utilitzar (crucificar) els altres amb la pretensió de cons-truir el propi jo. Aquesta segona opció no depèn de si es “coneix” més o menys bé l’Evangeli sinó de si es té o no un “cor dur”.

Bona Festa Major!

diumenge, 22 d’abril del 2018

CONTRA LA POBRESA HEREDITÀRIA




El recent estudi “Radiografia de la pobresa a Figueres”, elaborat per la consultoria de la Fundació
Pere Tarrés, ens indica dues dades preocupants que ens han de fer reflexionar i actuar:

-La taxa d’alumnes que no superen l’ESO a Catalunya és del 13’2 %, i a Figueres és del 20’2 %.

-La taxa de risc de pobresa dels ciutadans de 16 anys o més a Catalunya és del 19’2 %, i a Figueres
és del 42’5 %. O sigui, més del doble.

Càritas i la Fundació Sant Vicenç de Paül procuren unir esforços amb les administracions i entitats,
sabent que per trencar el cercle de la pobresa hereditària cal oferir igualtat d’oportunitats. Només així es podran obtenir millors resultats escolars i les famílies més vulnerables podran situar-se en
un graó més alt en l’escala social.

KSAMEU, de la Fundació Sant Vicenç, que acull i acompanya joves i les seves famílies en situació de risc, veu que en el seu treball del dia a dia hi ha necessitats que no es poden cobrir i per això demanen col.laboradors del món empresarial i professional o particulars que vulguin donar un cop de
mà per finançar les següents prioritats:

En l’àmbit de la salut:

-Revisions dentals (és essencial per a una bona salut i moltes famílies no s’ho poden permetre).

-Revisions mèdiques (gràcies a un donatiu, 12 joves han pogut passar una revisió a l’Hospital de
Figueres, i en caldrien moltes més).

-Atenció psicològica continuada, per treballar sobretot l’autoestima en moltes famílies.

En l’àmbit escolar:

-Ajudar a pagar les despeses de material escolar (hi ha nois i noies que comencen el curs sense els
llibres i això ja és una diferència en la igualtat d’oportunitats).

En l’àmbit esportiu:

-Ajudar a pagar la fitxa esportiva a joves amb habilitats esportives però que no poden pagar la quota
o l’equipament d’un club.

-Ensenyar a nedar als joves que no en saben i oferir sessions de piscina terapèutica.

En l’àmbit del lleure:

-El 50% dels joves de KSAMEU no poden pagar les sortides trimestrals de cap de setmana(uns 10 €).
La Fundació Sant Vicenç de Paül ho ha d’assumir si vol que participin. Igualment pel que fa a la participació en activitats culturals.

No n’hi ha prou que el tema ens “preocupi”; cal que ens “ocupi” i ens posi a col.laborar.

diumenge, 15 d’abril del 2018

APÒCRIF O REAL?



Joan Barril (1952-2014), mort als 62 anys, ha estat un escriptor i periodista català molt conegut, brillant, agut, i amb una fina ironia que convidava a pensar. Va col.laborar en diversos mitjans escrits, a la ràdio (on destacaria els programes “Papers mullats” i “El cafè de la República”) i a la televisió. Entre els seus llibres, en té un que es titula “100 contes morals” (Ara Llibres, 2008).

He seleccionat un d’aquests contes, un divertiment que ens pot fer dibuixar un somriure irònic, però que amaga un contingut profund, que té a veure amb el model patriarcal de la societat i de l’Església.

El conte de Joan Barril explica que un investigador de la Bíblia va fer una troballa extraordinària, un text del Gènesi apòcrif. Amb l’ajuda d’un diccionari d’arameu i de llatí va començar a entendre d’una altra manera l’origen del món. En un principi Déu va crear la llum, els astres, la terra i el mar, els animals, les aus i els peixos… i al setè dia, què va passar el setè dia?

El Gènesi apòcrif deia: “Es trobava Déu a les praderies del paradís terrenal quan se li va acostar Eva i li va dir: “Oh Déu, el lloc és molt bonic, el clima és fantàstic, els animals són preciosos, però, oh Déu meu, t’haig de dir que ja n’estic tipa de serps simpàtiques i de pomes dolcíssimes i d’arbres sempre permesos. M’avorreixo, Déu meu. Fes alguna cosa”.

I aleshores Déu s’adreçà a Eva i li digué: “T’entenc perfectament, però et proposo una cosa molt difícil. Et trauré una costella i d’aquesta costella en faré un home, un home que et farà companyia i que et divertirà. Però has de saber, estimada Eva, que l’home que faré per a tu no és un animal qualsevol. L’home és de natural cregut i vanitós, l’home a vegades és violent i sempre vol tenir la raó. Potser fins i tot seràs feliç amb l’home que et donaré, però només ho seràs si compleixes les meves condicions. Es tracta que usis la teva intel.ligència, Eva, per fer-li creure al teu company que ell sempre porta la iniciativa, que ell és el que té la raó i que ell és el rei de la creació. Si ho fas així, tu seràs la que veritablement manarà a casa teva i en aquest paradís terrenal que t’he ofert”.

Eva s’ho va pensar uns instants i li va dir a Déu:

“Hi estic d’acord. Ho faré, dóna’m un home i jo li faré creure que ell és el més important del món”.

“D’acord, Eva, fes-ho i seràs feliç. Aquest serà el nostre secret: de dona a dona”, contestà Déu.

I Déu i Eva es van picar l’ullet com dues bones amigues”.

dijous, 12 d’abril del 2018

INVENTARI DE VIDA QUE HEM REBUT




Pasqua és VIDA. La valorem prou, la vida que Déu ens ha donat? Mireu què ens diu la biologia:

“En el teu cos hi ha 800 mil milions de cèl.lules treballant contínuament i actuant totes en perfecta harmonia.

Al teu cervell tens 13 mil milions de neurones treballant tan sàviament al teu favor, que si les volguessis canviar per l’ordinador més perfecte del món, aquesta màquina electrònica ocuparia el lloc d’un edifici de 70 pisos d’alt (i encara no pensaria pel seu compte).

Als teus ulls, tens 100 milions de receptors que et permeten gaudir de la màgia dels colors, de la llum, de les persones i de la natura.

A les teves oïdes hi ha 24 mil milions de filaments que vibren amb el vent, amb el somriure d’un infant, amb la música, amb les paraules dels qui estimes.

Ets una persona humana, i el ser humà és l’únic ésser que pot parlar. Et pots moure, no ets un arbre. Pots caminar, córrer, ballar. Per això tens 500 músculs, 200 ossos i 7.000 nervis ben sincronitzats per portar-te allà on vols.

Tens un cor que és una meravella. Bombeja sense parar, 36 milions de batecs a l’any. La teva sang, en quatre litres conté 22 milions de cèl.lules sanguínees, i a cada cèl.lula hi ha moltes mol.lècules i a cada mol.lècula hi ha un àtom.

Cada dia moren dos milions de les teves cèl.lules i són reemplaçades per dos milions més”.

I ara mireu aquesta història que va passar en una classe d’un col.legi:

S’explica que en una escola la mestra va dir als alumnes que escrivissin quines eren per ells les 7 meravelles del món. A l’hora de fer el recompte, la mestra va anar posant per ordre les més votades: Les piràmides d’Egipte, el Taj Mahal, el Gran Canyó del Colorado, la Gran Muralla xinesa… etc. Però hi havia una nena que no havia acabat la seva llista i la mestra li va preguntar si li faltava gaire. La nena, una mica confosa, va dir: “És que jo he fet una cosa diferent i no sé si…”. “Digues, digues la teva llista i si cal ja t’ajudarem”, li contesta la mestra. I la nena es posà a dir:
“Jo penso que les 7 meravelles del món són:

Poder veure, poder escoltar, poder tocar, poder olorar, poder assaborir, poder sentir i poder estimar”.
L’aula es va quedar garratibada, en un silenci que si hagués caigut una agulla a terra s’hagués sentit.

dimecres, 4 d’abril del 2018

COMPRENDRE LA PASQUA



Cap dels quatre evangelistes no gosa narrar la resurrecció de Jesús. Parlen del sepulcre buit, amb un missatge vital: “Per què busqueu entre els morts aquell que és viu?” (Lc 24,5). La buidor del sepulcre no “demostra” encara res, però demana ser omplerts per una presència certa i obre a una actitud de recerca. “Aneu, digueu als deixebles i a Pere que Ell us precedeix a Galilea” (Mc 16,7). 

Jesús ja no és només el qui va viure, sinó “el qui viu”. La llosa estava apartada del sepulcre, és a dir, ja no hi ha separació entre la vida i la mort. Fa com la cortina del temple que s’esquinçà de dalt a baix en el moment de la mort de Jesús a la creu, indica que ja no hi ha barreres entre Déu i la humanitat. L’abisme entre el món dels vius i el món dels morts l’establim els éssers humans, però no existeix per a Déu. La vida que ell ens dóna, no s’interromp amb la mort. L’esperança en surt indemne. 

Amb la Pasqua, Déu ha donat la raó a Jesús i l’ha treta a tots els opressors. Ara bé, la resurrecció no és una reacció venjativa de Jesús davant dels seus enemics sinó la manera amb què Déu reivindica tots els condemnats injustament. La prova és que Jesús ressuscitat no es va aparèixer als seus botxins o als dirigents, sinó només als deixebles. 

Quan els cristians ja portaven 40 o 50 anys vivint la seva fe en Crist ressuscitat, sorgeixen els relats evangèlics sobre les trobades o aparicions de Jesús. Cap de les dotze narracions volen ser descripcions exactes del que va passar sinó procediments narratius que evoquen l’experiència de Crist ressuscitat. 

Tots quatre evangelistes coincideixen a afirmar que les primeres trobades de Jesús ressuscitat varen ser amb les dones, entre les quals destaca Maria Magdalena. És una dada significativa, tenint en compte que, en la legislació jueva del temps de Jesús, el testimoni d’una dona era jurídicament nul. I més, si tenia mala anomenada... 

Penso que si Jesús va privilegiar Maria Magdalena per a ser la primera testimoni i apòstol de la resurrecció, va ser segurament perquè un missatge tan sorprenent i dinàmic només podia ser propagat per una dona com ella, que havia conegut la follia d’un perdó que l’havia enamorada. 

Quan Jesús moria a la creu, els apòstols havien desaparegut del mapa. A l’hora decisiva pràcticament només quedaven les dones. En aquesta hora “decisiva” de la història de la nostra Església, què esperem per donar a la dona el lloc apostòlic que li pertocaria? 

BONA PASQUA!