diumenge, 29 de desembre del 2019

BENEDICCIÓ PER AL NOU ANY 2020 (de F. Ulibarri)



Que la teva mirada guanyi en fondària i detall perquè puguis veure més clarament el teu propi viatge amb tota la humanitat com un viatge de pau i esperança.

Que siguis conscient de tots els llocs pels quals camines i caminaràs en el nou any, i que coneguis, per experiència, com en són de bells els peus del missatger que anuncia la Bona Notícia.

Que no et facin por les preguntes que oprimeixen el teu cor i la teva ment; que les acullis serenament i aprenguis a conviure amb elles fins al dia que se sàpiga tot.

Que donis la benvinguda amb un somriure a tots els qui estrenyen la teva mà; les mans esteses formen xarxes de solidaritat que alegren i enriqueixen amb la seva presència protectora.

Que sigui teu el regal de totes les coses creades: que sàpigues gaudir-les a totes les hores del dia, i que t’enfrontis, amb valentia i entusiasme, a la responsabilitat de tenir cura de la terra sencera.

Que la deu de la tendresa i la compassió ragi sense parar dintre teu, nit i dia, fins que puguis provar els goigs i les llàgrimes dels qui caminen al teu costat.

Que et despertis cada matí serè i amb ànims, amb l’acció de gràcies en els teus llavis i en el teu cor, i que les teves paraules i els teus fets, petits i grans, proclamin que tot és gràcia, que tot és do.

Que el teu esperit estigui obert i alerta per a descobrir el voler de Déu en tot moment; i que la teva oració sigui trobada de vida, de saviesa i d’enteniment dels camins de Déu per a tu.

Que la teva vida aquest any, com llevat evangèlic, es barregi sense por amb la massa i faci fermentar aquest món que vivim perquè sigui realment nou i tendre.

I que la benedicció de Déu que surt a trobar-te, Ell que és la teva roca, el teu refugi, la teva força, el teu consol i el teu recolzament en tot moment, l’invoquis o no, davalli sobre tu i el guardi de tot mal.

diumenge, 22 de desembre del 2019

NADAL ÉS...




Veure l’Estrella que orienta el camí que anem fent, amb penes i treballs.

Fer el pessebre recreant el món bucòlic que volem, sense contaminació, ni física ni espiritual.

Col·locar el Nen Jesús amb la mateixa cura que si fos un nen de veritat.

Reconèixer la Veritat en aquell Nen que ens trans-porta a la fe més pura.

Sentir l’escalf, a la parada dels pastors, d’aquell foc a terra que vol aplegar a tota la família.

Deixar fluir –per fi!- allò que ets, allò que som, allò que hauríem de ser.

Retrobar, enmig de tantes llums fungibles, aquella llum interior que pot il·luminar tantes foscors.

Tornar a encendre el fanalet de la innocència que mai no hauríem d’haver deixat apagar.

Pintar el cor de colors vius i penjar a l’arbre de la vida aquelles garlandes que ens fan més amables, recuperant aquell esperit que oblidem tot l’any.

Deixar brollar, des del fons del cor, una pregària admirada com la dels pastors davant la Cova.

Obrir l’esperit a un missatge que pot esdevenir transformador per la humanitat.

Viure la solidaritat amb els més vulnerables i hu-mils, primers destinataris de l’anunci dels àngels.

Recordar –tornar a passar pel cor– els qui ja no hi són, fent-los íntimament més presents que mai.

Fer-nos regals sostenibles per dir-nos que, malgrat tot, som capaços d’estimar-nos.

Abraçar i ajudar les persones que aquests dies s’ho passen més malament i pateixen més la solitud.

Canviar la duresa de cor per una tendresa que hau-ria de ser el nostre estat propi habitual.

Reforçar la presència d’Aquell que tot ho omple, fins i tot la buidor metàl·lica d’una societat tecnifi-cada que enyora l’Amor autèntic.  BON NADAL!