dilluns, 22 de febrer del 2016

FER COMPANYIA

Fa poques setmanes baixava en cotxe del santuari de la Mare de Déu de La Salut i portava Mn. Miquel cap a la rectoria de Terrades. Pel camí em va explicar una vivència que em va colpir. Diu que, no fa gaire temps, quan es va morir la Núria, la seva majordoma de tota la vida, al cap de pocs dies es presenta a la rectoria un nen de 7 anys, i el mossèn li pregunta: “Què vols, maco?”. I el nen contesta: “Com que sé que s’ha mort la Núria, vinc a fer-li una estona de companyia”.

Naturalment Mn. Miquel es va emocionar, el va fer entrar i van estar parlant una bona estona.
Encara que la família probablement l’animés a fer aquest gest, encara que el nen conegués el mossèn per la catequesi o la missa, el fet d’anar-hi tot sol li atorga una grandesa inhabitual.

L’expressió catalana “fer companyia” és també d’una bellesa extraordinària. El diccionari defineix “companyia” així: “Presència d’una persona vora una altra perquè no estigui sola”. Aquesta definició la va encarnar perfectament el nen de Terrades.

Hem parlat d’un nen? Doncs anem a l’altre extrem d’edat: a la parròquia de Poble Nou de Figueres hi ha una dona de 92 anys, que té encara prou delit, i al seu carrer, a banda i banda de casa seva hi té dues veïnes de salut delicada. Cada dia a la tarda en visita una o altra, i s’hi està unes horetes fent companyia. Una de les veïnes és catalana de soca-rel; l’altra és originària d’Andalusia. Enraonen, s’expliquen històries d’aquell temps... I al caient de la tarda tothom cap a jóc.

El nen de Terrades i l’àvia de Poble Nou (per posar només dos exemples) potser no sabrien dir les obres de misericòrdia, però les viuen, en són testimonis vivents. Simplement fan companyia. Estant presents i comunicant-se. Estant al costat d’una persona perquè no se senti sola. Això és humanitat. Això és tendresa. Això no queda registrat a cap memòria anual...

La societat pot pensar que ja té assegurats els serveis bàsics per a la gent gran d’un municipi. Però molta gent gran pateix de soledat, i la soledat només es cura amb la companyia. I la companyia és tan gratuïta que no surt a les memòries anuals de les entitats i dels serveis socials, aquells volums sovint de paper setinat que demanen tantes hores de feina davant dels ordinadors (no davant de la gent) i que no es llegeix ningú. És curiós que per la burocràcia tot s’ha de justificar... menys la qualitat d’atenció a les persones. Injustificable.


Bé, Déu sí que comptabilitza la qualitat de l’atenció a les persones. Ell “registra” en la seva “memòria eterna” tot el bé que es fa en el món. És més, Ell mateix ens ha vingut a fer companyia. Diguem-ho amb paraules del magnífic poema de la Montserrat Vayreda, titulat “Us he trobat, Senyor”:

“En plorar us he trobat i dintre l’hora
de la meva esperança més ardent
us he sentit Amic més a la vora
quan més em deslligava de la gent.

I és perquè Vós, veient que res no omplia
la soledat que xucla el meu graner,
heu volgut venir a fer-me companyia
quan ningú més me n’ha vingut a fer”.





dissabte, 6 de febrer del 2016

LA FAM NO ÉS INEVITABLE






LA FAM NO ÉS INEVITABLE

MANS UNIDES, un any més, ens recorda que la fam no és inevitable, que en el món hi ha menjar per a tots, però no tots poden menjar. Podem fer moltes coses per ajudar a distribuir millor els recursos, tal com diu el lema d’aquest any: “PLANTA-LI CARA A LA FAM: SEMBRA”.
Sembrar una bona llavor d’humanitat al nostre entorn és un primer pas, col·laborar amb Mans Unides per a l’eradicació de la fam en el món n’és un altre, i denunciar les injustícies globals és un nou pas que cada dia esdevé més necessari i clamorós.

Les causes de la fam -recorda Mans Unides- són polítiques i tenen a veure amb qui controla els recursos naturals: la terra, l’aigua, les llavors... El preu dels aliments es fixa en les borses de valors. Es compren i venen aquestes primeres matèries amb l’objectiu d’especular i fer negoci.
Amb raó el Papa Francesc va remarcar, en una recepció als pagesos italians: “L’absolutisme de les regles del mercat, una cultura del descart i del malbaratament, que en el cas del menjar té proporcions inacceptables, determinen la misèria i el patiment de moltes famílies”. I afegí: “S’ha de replantejar a fons el sistema de producció i distribució del menjar. El pa participa de la sacralitat de la vida humana i per això no es pot tractar només com una mercaderia”.

A tots ens ha impactat el darrer informe d’Oxfam, on diu que 62 persones tenen la mateixa riquesa que 3.600 milions de persones. I que l’evasió de capital cap a paradisos fiscals ha contaminat el sistema econòmic per afavorir els interessos dels més poderosos, sobretot de l’1% de la població mundial! Tot això suposa menys diners per a serveis públics bàsics, i que el pes principal de la recaptació recaigui sobre les famílies treballadores. Sempre “paguen” els mateixos...
Que la Campanya contra la Fam ens ajudi a ser persones amb una conducta més solidària i a prendre consciència que entre tots hem de sembrar bones llavors si volem que el nostre món doni bons fruits, sense tantes desigualtats intolerables.

QUARESMA i MISERICÒRDIA

Dimecres ja comencem el temps de Quaresma, que enguany ve marcada per l’Any del Jubileu de la Misericòrdia.
El Papa Francesc, en el missatge per a la Quaresma 2016, compara la indiferència que les societats més riques tenen envers el destí dels pobres a la que tenia el ric Epuló de la paràbola de l’Evangeli envers el pobre Llàtzer. I destaca que el pobre més miserable és qui no accepta reconèixer-se com a tal: “Creu que és ric, però en realitat és el més pobre dels pobres. I quan més gran és el poder i la riquesa a la seva disposició, encara més gran pot arribar a ser aquest enganyós ofuscament”.

Francesc ens recomana que la Quaresma d’aquest Any Jubilar sigui per a tots “un temps favorable per a sortir a la fi de la nostra alienació existencial gràcies a l’escolta de la Paraula i a les obres de misericòrdia. Mitjançant les corporals toquem la carn de Crist en els germans i germanes que necessiten ser nodrits, vestits, allotjats, visitats, mentre que les espirituals toquen més directament la nostra condició de pecadors: aconsellar, ensenyar, perdonar, amonestar, resar. Per tant, mai no hem de separar les obres corporals de les espirituals”.

Fixem-nos com el Papa uneix sempre la fe amb les obres. L’escolta de la Paraula i la pràctica dels fets. És a dir, les nostres accions han d’estar d’acord amb allò que creiem. La Quaresma és un moment adient per a comprovar-ho i per a viure-ho: a casa, al treball, amb els amics, a les parròquies, a les xarxes socials, en el temps lliure, a la natura... etc.

La Mare Teresa de Calcuta té una dita que pot ser la prova del cotó de la qualitat de la misericòrdia: “Que ningú s’acosti mai a tu sense que en marxar se senti una mica millor i més feliç”.


Miquel-Àngel Ferrés