diumenge, 26 de juny del 2016

DONES D’AQUEST PAÍS


 L’escrit d’avui és d’una meva germana, que treballa a la Universitat de Girona i està compromesa, en diversos àmbits, a millorar la societat a base de conèixer, valorar i animar persones com les dones que descriu a continuació. Ja que la nostra Església també té una base formada majoritàriament per dones, m’ha semblat just publicar-ho aquí:

“La dona que no acluca els ulls fins que sent la moto del fill que arriba de matinada i que no entén per què l’home del costat dorm com un soc, aliè al seu patiment. La dona, acabada de jubilar, que es pensava que tindria més temps per a ella però, com que veu que tots hi compten, sent que no els pot decebre i s’ocupa dels néts sense queixar-se.
La dona callada que et sap ajudar amb delicadesa perquè endevina què necessites i té la paraula justa sempre a punt. La dona feinera que s’hi posa cada dia a les cinc del matí per poder fer compatible la tasca d’investigadora amb la de mare de quatre criatures. La dona que arriba amb cara de son cada matí perquè la nena li reclama el pit a la nit no sé quantes vegades i es posa a treballar sense cap mandra. La dona que vol arribar a tot i no abasta gaire res, però que encara busca temps per fer teatre, que sent com a espai propi enmig de la voràgine diària. La dona eficient que ha d’aguantar el tracte despectiu d’uns superiors que la menyspreen però que no s’arronsa a l’hora d’expressar les seves opinions amb fermesa.
La metgessa que troba l’instant precís entre la poca estona que pot dedicar a cada pacient per oferir-los un gest amable, un somriure d’ànim o una mà a l’espatlla. La dona que esdevé el puntal al despatx, algú a qui tothom recorre perquè resol problemes sense preguntar gaire. La dona amb responsabilitats polítiques que dedica al país tot el seu temps i durant la setmana només veu la filla quan se li desperta a la nit, i allarga delerosa l’estona de canviar-li els bolquers. La dona que té fibromiàlgia però ho amaga a la gent del seu voltant i treu l’energia d’on pot perquè no es noti gens. La professora que es desviu pels seus alumnes, els fa saber que importen i els valora l’esforç. La dona que cuida la sogra enllitada com si li fos mare, dissimulant com pot el cansament i el desànim que l’envaeixen sovint.
La mare de bessons sempre pendent del més mínim detall, que per més problemes que tingui sempre posa els amics al davant i ens fa sentir estimats. La dona que dirigeix un equip de treball amb traça i rigor, i aconsegueix que deixin de mirar-se de reüll i que tothom confiï l’un en l’altre. La dona que aspira a una feina millor i que, quan tots a casa dormen, es posa a l’ordinador fins que la venç la son, i gaudeix aprenent. La dona que va de casa en casa netejant, discreta i responsable, i acaba mig vivint vides alienes pel vincle que adquireix amb cada família.
La dona que ha arribat a ser esportista d’elit i decideix fer públic el seu compromís polític encara que li comporti problemes, si amb això pot ajudar. La dona d’un equip de direcció que veu com el món canvia i es disposa a reinventar-se per adaptar-se als canvis que siguin necessaris, amb humilitat i dedicació. La dona que ha deixat la vida còmoda que duia per dedicar-se en cos i ànima a treballar en un departament dels més complexos de l’Administració, perquè pensa que ara és el moment de participar en l’esforç col·lectiu.

Dones d’aquest país a qui he conegut. Dones d’aquest temps, generoses, afectuoses, compromeses i responsables. Dones que es preocupen per tot i per tothom, que intenten treballar i fer la millor feina, que s’estimen amb bogeria la família i els dol no poder estar més per ells, que no demanen res per a elles i només donen, que són capaces de construir grans relacions de complicitat i confiança en l’àmbit social i laboral… Aquest país se’n sortirà, i serà sobretot gràcies a aquestes dones, que són les que el fan gran”.


Meius Ferrés Fluvià

SENSE AMOR



El saber sense amor ens fa presumptuosos.
La responsabilitat sense amor ens fa autoritaris.
El treball sense amor ens fa esclaus.
La justícia sense amor ens fa despietats.
La veritat sense amor ens fa àcids.
La memòria sense amor ens torna rancorosos.
L’educació sense amor ens fa hipòcrites.
La riquesa sense amor ens fa avariciosos.
La fe sense amor ens torna fanàtics.
La intel·ligència sense amor ens fa especuladors.
La política sense amor ens torna corruptes.
La convivència sense amor ens fa esquerps.
La pregària sense amor ens torna àrids.
La vida social sense amor ens fa incívics.
Conduir un vehicle sense amor ens torna perillosos.
La ciència sense amor ens fa monstres.
Les notícies sense amor ens fan insensibles.
Saludar sense amor ens torna freds.
La missa sense amor ens torna rutinaris.
La festa sense amor ens fa avorrits.
La relació humana sense amor ens fa eixorcs.
La parròquia sense amor ens torna sectaris.
El joc sense amor ens fa enemics.
Tractar la natura sense amor ens fa destructors.
La cultura sense amor ens fa banals.
La diversió sense amor ens fa frívols.
L’art sense amor ens fa tarambanes.
Exercir la professió sense amor ens fa mediocres.
Creure sense amor ens fa poc creïbles.
Complir sense amor ens fa moralistes.
Ensenyar sense amor ens torna falsos.
Parlar sense amor ens fa barroers.
La família sense amor ens torna solitaris.
La bellesa sense amor ens fa desagraïts.
Servir sense amor ens fa aspres.
Viure sense amor ens fa egoistes.

dilluns, 20 de juny del 2016

SILENCI



El silenci incomoda. Ens fa de mirall de la nostra imatge interior, que no sol agradar, i per això en fugim. Sovint volem tapar el silenci amb la fressa.

Tanmateix, el silenci és imprescindible per poder-se escoltar a si mateix, per poder escoltar l’altre i, com a creients, per poder pregar. El gran imperatiu de la Bíblia és escoltar: “Escolta, Israel...”. Escoltar, no només “sentir”.
Hi ha silencis que parlen molt i paraules que no signifiquen res. Per exemple, Sant Josep, a la Bíblia, no diu res amb paraules i, en canvi, amb el seu capteniment ho “diu” tot. És que ha sabut “escoltar” amb finesa els plans de Déu en ell.

Oh, el silenci de Jesús, quan és jutjat en la seva Passió! O quan s’entreté dibuixant a terra amb el dit en el passatge de la dona adúltera! Impactant i eloqüent, el silenci pot ser la millor resposta a l’estupidesa.

La qualitat de les nostres paraules va lligada a la qualitat dels nostres silencis. Un silenci, ben posat, crida a la reflexió i cura. Pot ser guaridor pel qui el fa i pel qui el rep. El silenci desarma, asserena. Fins i tot en la música el silenci té la mateixa importància expressiva que el so.

En una societat superficial, el soroll predomina. Però el bé no fa soroll i el soroll no fa bé.

El bé busca la profunditat interior.  Els rius més profunds són sempre els més silenciosos.

dilluns, 13 de juny del 2016

PROCÉS DE NUL·LITAT MATRIMONIAL

“No canviarem les lleis, però sí que canviarem el cor”. Aquest va ser el criteri que el Papa Francesc va voler que guiés les conclusions del Sínode de Bisbes sobre la Família que van cristal·litzar, entre altres, en la reforma del procés canònic de declaració de nul·litat del matrimoni.

Tots coneixem el sofriment de persones separades o divorciades que s’han tornat a casar i que es veuen excloses de la Comunió, o persones que es tornarien a casar per l’Església si poguessin aconseguir la declaració de nul·litat del primer matrimoni, però s’hi veuen perdudes o no gosen iniciar un procés llarg, costós i sense garanties d’èxit.

La nova legislació sobre aquests processos va néixer el mateix dia que s’iniciava l’Any de la Misericòrdia, el 8 de desembre passat, festa de la Immaculada Concepció. Si bé no suposa un canvi en la doctrina de l’Església sobre la indissolubilitat del matrimoni, sí que la revisió del procés de nul·litat incorpora novetats importants.
S’ha procurat que fossin processos més ràpids, més personalitzats i més accessibles, tant econòmicament com pel que fa a la proximitat de les instàncies que ho han de dur a terme. Els criteris que guien la reforma se centren bàsicament en l’atenció a les consciències dels fidels, la responsabilitat judicial dels bisbes diocesans, l’agilització dels processos i la seva gratuïtat. El bisbe de Girona ha determinat que en el Tribunal Diocesà se suprimeixin les taxes. Si les parelles han de recórrer a advocats o proves pericials les despeses van a part, però no és el Bisbat qui les cobra.

Algú pot dir: Ara l’Església farà la vista grossa? Tindrà màniga ampla? No. Tindrà misericòrdia. La misericòrdia no va contra la justícia, sinó que la depassa. Amb un exemple el Papa ho aclareix: “Quan una persona ha fet una mala passada i la jutgen, el jutge fa justícia, mentre que la mare del qui és jutjat, encara que no estigui d’acord amb el que ha fet, com que és la mare, mira el cor de la persona”. “L’Església –diu- és mare, ha de tenir aquesta dimensió maternal, que consisteix a “mirar el cor” i no quedar-se en el judici d’allò que és extern”.

En el cas dels matrimonis, doncs, hi haurà un discerniment personal en el qual predomini la misericòrdia o el “mirar el cor” per damunt de l’aspecte jurídic o extern. Tots els serveis de l’Església han de ser expressió de la misericòrdia de Déu, i també els tribunals diocesans.

A partir d’ara la demanda per iniciar un procés de nul·litat es podrà presentar i obtenir al propi bisbat, i no es necessitarà una doble sentència (fins ara a Tarragona, seu metropolitana).
En els casos més clars, amb proves evidents i amb la conformitat dels esposos, el bisbe diocesà podrà emetre en un termini breu, de pocs mesos, una sentència sobre la invalidesa d’aquell matrimoni. En altres casos, si es veu oportú, l’Església podrà proposar un camí personalitzat de reinserció sacramental.

En el nou ordenament, les causes que fan nul un matrimoni segueixen essent els impediments que fan invàlid el contracte matrimonial, per defecte de forma o de consentiment: carència del suficient ús de raó, incapacitat per assumir les obligacions del matrimoni per motius psicològics, per ignorància, error, engany, simulació, por, violència, maltractaments...

Es vol ajudar les persones que busquen orientació, evitant falses expectatives, però sense negar a ningú el dret de conèixer si el seu matrimoni és vàlid o si es va celebrar en les condicions canòniques degudes per a la seva validesa.
El nostre Bisbat disposa d’un servei d’assessorament lligat al Tribunal Eclesiàstic, on s’acull les persones en la seva vessant humana, pastoral i jurídica, i s’indiquen les possibilitats a seguir i si es veu viable o no l’inici del procés.

També s’ha inaugurat fa poc a la nostra diòcesi un Centre d’Orientació Familiar on poden acudir matrimonis en crisi o a punt de trencar, famílies en conflicte, per rebre una atenció humana i personalitzada per part d’especialistes que fan aquest servei amb criteris cristians i en forma de voluntariat. El seu telèfon és el 618601712.
Aquest servei aplica la dita: Sempre és millor prevenir...