diumenge, 24 de juliol del 2016

CUSTODIS



El Papa Francesc ha desempolsat una paraula preciosa: custodiar. Custodiar evoca protecció, tenir cura amb calidesa, tendresa, amor.
En una homilia el Papa es preguntava: “Custodiar la creació és una cosa dels “verds”, dels ecologistes? No, és un deure del cristià!” I afegia: “Un cristià que no custodia la Creació, que no la fa créixer, és un cristià al qual no l’importa aquell treball nascut de l’amor de Déu per nosaltres”.

Els jesuïtes –el Papa ho és- s’han distingit sempre per la seva competència pedagògica i la innovació en el camp educatiu. Ara han elaborat una resposta educativa a l’encíclica ecològica “Laudato si’”. Es troba en un llibre digital, Healing Earth (Guarint la terra), en el qual s’ofereix una proposta d’educació “integral”. S’estudien els temes del medi ambient des de quatre punts de vista, que són la dimensió científica, ètica, espiritual i transformadora.

La xarxa educativa ignasiana mira de formar persones amb les quatre “c”: que siguin competents, conscients, compassives i compromeses. Persones que sàpiguen custodiar la casa comuna. Que entenguin què passa, per què passa, si està bé que passi, i com poden millorar el que passa. Així, cada capítol d’estudi (biodiversitat, recursos naturals, energia, aigua, alimentació, canvi climàtic) està dissenyat per desenvolupar quatre habilitats de forma interactiva: visió científica, avaluació ètica, reflexió espiritual i acció transformadora.


Vetllem per més i més alumnes i persones amb les quatre “c”...

diumenge, 17 de juliol del 2016

LA CANYA DE BAMBÚ



La canya de bambú japonesa segueix un procés de creixement sorprenent. Se sembra la llavor, s’adoba, es rega i.... què passa? Aparentment res. El primer any no hi ha cap senyal de germinació, tampoc el segon, ni el tercer, ni el quart, ni el cinquè ni el sisè. N’hi ha per creure que no es va sembrar bé, que el lloc no era l’apropiat o que les llavors no eren fèrtils. Però, al setè any (!) apareixen tiges, branques, arrels... I en tan sols sis setmanes la planta de bambú creix, plena de vida i frondosa, més de trenta metres!
Gràcies a la seva flexibilitat i a la profunditat i extensió de les seves arrels, és capaç de superar les més grans adversitats com poden ser les tempestes o els vents huracanats.

Durant anys de “vida oculta”, el seu creixement era subterrani, invisible, però real i efectiu. Una massissa i fibrosa estructura d’arrels, estesa verticalment i horitzontalment, sota terra, estava desenvolupant-se lentament. I aquest complex sistema d’arrels li permet sostenir el creixement espectacular que tindrà set anys després.

En la vida quotidiana solem mirar de trobar solucions ràpides, èxits immediats, sense entendre que el triomf és resultat del creixement intern i que requereix maduració en el temps. Per aquesta mateixa impaciència, molts dels qui aspiren a obtenir resultats a curt termini, abandonen de cop quan estarien a prop d’arribar a la meta. Perden la fe quan no veuen els fruits que esperen.

Amb un “clic” no s’aconsegueix pas tot a la vida... 

diumenge, 10 de juliol del 2016

MISERICÒRDIA, SENYOR



Estar a l’atur, tenir família, llevar-se al matí i no saber què fer ni on anar. Misericòrdia, Senyor.

Estar a l’hospital amb una malaltia de llarga durada; voler l’alta i tenir la baixa permanent. Misericòrdia, Senyor.

Ser alumne d’ESO i sentir que els companys et tenen per cap d’esquila,  et rebutgen i es riuen de tu. Misericòrdia, Senyor.

La mare desvetllada de matinada que espera sentir la porta, patint per quan i per com arribarà el fill. Misericòrdia, Senyor.

La noia que està dubtant en solitari si avortar o no la vida que porta a dintre. Misericòrdia, Senyor.

L’avi que ha treballat tota la vida per tirar endavant la família i a les seves velleses sent que fa nosa i es veu abandonat. Misericòrdia, Senyor.

El noi que ha quedat enganxat a la droga i és capaç de qualsevol cosa per obtenir-ne. Misericòrdia, Senyor.

El treballador o gerent d’una empresa que es veu coaccionat a estafar i a fer trampes contra la seva consciència si vol conservar el seu lloc de treball. Misericòrdia, Senyor.

El refugiat que ha passat les mil i una per arribar a les costes d’Europa i és retornat i expulsat. Misericòrdia, Senyor.

La persona que ha presentat un fotimer de currículums i està esperant la trucada d’alguna feina que mai no arriba. Misericòrdia, Senyor.

Els pares que han perdut un fill per malaltia o sobredosi o accident o per haver-se tret la vida. Misericòrdia, Senyor.


Els creients que no practiquem gaire les obres de misericòrdia... Misericòrdia, Senyor.

dimarts, 5 de juliol del 2016

CELEBRAR EL JUBILEU




El jubileu no es guanya, se celebra, es viu. Ja no es parla d’indulgències en plural, sinó d’indulgència, que és un do viu, que no es compra ni es ven. El papa Francesc, en convocar el Jubileu de la Misericòrdia, ha donat un sentit genuí i actualitzat de l’Any Sant.

El jubileu bíblic del Levític era un any sabàtic de retorn a la justícia, al perdó, al descans de la terra explotada, a la condonació de deutes, a la llibertat dels esclaus.
Les obres de misericòrdia, ben actualitzades, van en aquesta direcció social i són el contingut central d’aquest Any Jubilar; unes obres que traspassen els deu manaments i s’inspiren en Mateu, 25, ja que el judici final no és sobre els manaments sinó sobre la misericòrdia: “Quan tenia fam em donàreu menjar...”.

El Papa presenta dos models de viure el Jubileu. Un és el tradicional, amb el ritual que inclou passar per la Porta Santa, però n’afegeix un altre de testimonial, realment innovador. Francesc afirma que “cada cop que un fidel viu personalment una o més obres de misericòrdia obtindrà certament la indulgència jubilar”. Pel teòleg Salvador Pié, “això és revolucionari, perquè es desritualitza el jubileu”.
El papa Francesc destaca com a novetat que la Porta Santa també pot estar a la cel·la dels presos o a l’habitació dels malalts i ancians. S’ha remarcat poc aquesta modalitat jubilar testimonial i cal tenir-la més en compte.


El Papa recorda que viure el Jubileu és sobretot “una crida a la perfecció, a créixer més en l’amor”.