HI HA PREGUNTES INDEFUGIBLES

Hi ha preguntes que, a la vida, no podem deixar de plantejar-nos a fons, encara que ens incomodin. Enumerem-ne unes quantes:

- S’ha de dir sempre la veritat? De vegades pot ser molt delicat dir tota la veritat. Per exemple, a un alumne que no arriba a aprovar, a un malalt greu, a un cònjuge enganyat... No hi ha receptes, hi ha d’haver tacte i delicadesa i oportunitat per no fer mal a la persona.

- Ser honest i complidor és ser ingenu? A l’hora de no pagar els impostos, a l’hora de fer factures sense IVA, del treball en negre, etc. és fàcil justificar-se dient que tothom ho fa. Si acceptem que tothom pot enganyar i mentir, voldrà dir que acceptem viure en una societat deshonesta?

- Quan ens ofenen, ens hi hem de tornar? Com em comporto si rebo una agressió, o difamació, o quan sembla que em volen mal? L’Evangeli no nega pas el conflicte ni que tinguem enemics. Diu que els hem d’estimar! En certs casos haurem de demanar ajuda moral o jurídica, si cal, però si prenc la justícia per la meva mà o recorro a la violència, no em poso al nivell de qui m’ha ofès?

- Si l’amor se’n va, hem de seguir junts? Els matrimonis passen per crisis diverses, i sovint hi pot haver situacions crítiques en què un d’ells es plantegi deixar l’altre. És moment de precipitar-se, o de buscar ajuda per refer la confiança perduda? Es valora prou el compromís contret en el casament? Cal fer cas dels que aconsellen el trencament i deixar-ho córrer tot? I si hi ha fills, es tenen en compte?

-Cal acollir els pares grans a casa? Pot ser que un dia s’hagi de plantejar la qüestió. Com afrontar la situació entre tots els germans? Com gestionar el tema econòmic? Com salvaguardar una certa autonomia de vida per la gent gran? Com fer que les diferents generacions s’enriqueixin mútuament convivint a la mateixa casa?

- Es poden tenir sentiments en el món professional? Es diu que els negocis no tenen entranyes. Que el món és una selva, que si bades se’t mengen. És enmig del món del treball, tanmateix, que la persona creix i es socialitza. La persona té sentiments, positius i negatius, i ¿no cal humanitzar el món professional perquè no domini la llei del més fort sinó el servei de qualitat a la societat?

- Una persona cristiana pot tenir molts diners? Caldrà que es plantegi, en tot cas, com donar una funció social als diners, com procurar mantenir la feina als treballadors, com mirar d’incorporar gent al mercat de treball, sabent sempre que els diners són per a l’home i no l’home per als diners.

NADAL: DÉU PRESENT AMB NOSALTRES

Déu no es fa present per Nadal. Ens recorda que és present.

El Nadal cristià és reviure el goig d’una presència que ens fa caminar acompanyats. És una celebració de la presència del Senyor, ara i aquí.

Per Nadal, el tel que vela Déu als nostres ulls es fa més tènue. L’home sent com una pregona necessitat de creure en Déu i semblaria com si Déu se sentís portat a fer-se home. Jesús infant fa visible l’invisible de Déu i encarna el valor que fa de l’home un ésser digne.

L’infant, a la cova, guarda silenci, i després, durant trenta anys de vida oculta, també estarà en silenci. També el silenci pertany al llenguatge de Déu.

Per entrar en el misteri de Déu és important l’esperit contemplatiu, que va més enllà de la raó. Com aquells dos joves, que miraven de nit el cel estrellat, i l’un diu a l’altre: “Veus Déu?”. I l’altre respon: “No, però el sento”.

Jesús ha nascut a Betlem perquè el sentim proper, perquè tinguem on agafar-nos per arribar a ser persones i formar una gran família amb totes les lletres amb què Déu ha pensat la humanitat; i perquè tinguem a qui mirar per aconseguir-ho.

Al cap de més de dos mil anys, Nadal torna a ser allò que originàriament va ser: un fet irrellevant, confús i per descobrir. Torna a ser fonamental saber descobrir la persona de Jesús.

Un Jesús que se situa a baix de tot, amb els més vulnerables. Mai no buscarà la influència, ni el domini, ni els llocs de poder. Això desconcertava la gent del seu temps i això desconcerta encara avui, perquè a la nostra fe, que tendeix a voler-se alimentar de folklore i de manifestacions espectaculars i pomposes, resulta que se li demana que reconegui, per sota de les aparences endurides de tantes vides, un nen perdut en espera d’algú que s’adoni de la seva presència.

Déu ve com un nen perquè no li tinguem por. I el nostre “personatge” se sent amenaçat, perquè per trobar un nen no has de pujar, sinó abaixar-te, no has d’enlluernar, sinó acollir, no cal ser savi, sinó senzill. Com els pastors de Betlem.

Com diu el “Poema de Nadal” de Sagarra: “Només quatre pastors / li van veure bé la cara; / només quatre pastors / sabien el que passava”.

La presència discreta d’aquest Infant, enmig de la gent insignificant, és el gran signe i la gran resposta als interrogants més profunds de l’home.

Jesús serà el desenllaç feliç de la història.

BON NADAL!

ANY NOU, VIDA NOVA!

Si encetem un any nou, tots volem que sigui bo, que porti vida nova, no?

Doncs he recollit i adaptat uns “estatuts” que ens podríem donar a nosaltres mateixos per fer noves totes les coses:

1. Es fa saber a tothom que visqui en aquesta vila que és permès jugar, olorar les flors i escoltar el cant dels ocells.

2. Els vilatans d’aquest lloc ens comprometem a viure com a germans l’un de l’altre, a fer la feina ben feta i a ajudar sempre que calgui; i no per això ens creurem més importants.

3. Els vilatans d’aquest poble prometem fer l’esforç més gran per fer feliços els altres i no anar pel món amb la cara trista, encara que faci mal temps.

4. Tots els ciutadans, des dels més petits als més grans, respectarem les coses que són de tots: no tirarem papers ni pots a terra, tindrem cura de la natura i cada veïnat mirarà de ser el més cívic de tots.

5. En aquesta vila ens estimarem per damunt de tot, no perquè siguem més forts o més espavilats que altres, sinó perquè som germans gràcies al Senyor ens vol per fills.

6. Els habitants d’aquest lloc sabem i entenem que la pau val més que tots els sacs d’or del món, per això prometem que no ens barallarem mai més i no deixarem que ningú ho faci.

7. Tots els que vivim aquí prometem que direm sempre la veritat i així podrem confiar els uns amb els altres.

8. Acceptem que la nostra vida, la nostra feina i la nostra festa només tenen sentit si ens porten la pau, per tant ens comprometem a cercar la pau per tots els racons. La pau per a nosaltres i per a donar-la a tots els habitants del planeta.

9. Els vilatans d’aquí tenim Crist com a salvador i germà gran, i cada dia mirem de descobrir una mica més com ens estima.

10. Ens comprometem, pel fet de viure aquí, que tothom que es fixi en la nostra mirada, trobi de seguida un amic de debò. I ens esforçarem per tenir molts amics entre els pobres i necessitats.

Decretem, finalment, que tothom és admès a formar part d’aquest poble, mentre accepti aquests estatuts des del primer fins a l’últim. Prometem de tot cor que l’ajudarem.