“NO TINGUEU POR. TINGUEU PAU”

Els evangelis mostren uns aspectes coincidents entorn del Ressuscitat, que cal destacar: 

          A) Jesús és qui pren la iniciativa. Més que dir que els deixebles “veuen” Jesús, cal dir que és Jesús qui “es deixa veure” per ells; els sorprèn, els allibera de la tristesa, de les falses expectatives i de la culpabilitat d’haver-lo abandonat en els moments decisius: “La pau sigui amb vosaltres” i “No tingueu por” són les dues salutacions de Jesús més repetides. 

          B) Jesús, el crucificat, és el Ressuscitat. Apareix ple de vida, present enmig dels deixebles, però no el poden reconèixer de seguida ni el poden retenir. És el mateix Jesús, no un altre, però amb un cos incorruptible, gloriós, amb una existència totalment nova. 

          C) La fe en la resurrecció i la comunicació de la Bona Nova no va ser fàcil per als deixebles. Hi va haver dubtes, com els de Tomàs, i molts d’altres. Jesús no estalvia la recerca ni la fe ni els dubtes. Però el podem trobar en el camí. El relat dels deixebles d’Emaús mostra tot un itinerari preciós de la fe cristiana: Jesús es fa present en el camí, estableix un diàleg, acompanya, ensenya, comparteix, prega, celebra i envia a la comunitat. 

          D) Els relats pasquals conclouen amb un encàrrec de caire missioner per als apòstols, homes i dones. Que visquin i anunciïn la Bona Notícia, reforçats amb la vinguda de l’Esperit Sant. Ara bé, la missió no és proselitisme ni cridòria. Simplement “torneu a Galilea, allà el veureu”, diu l’àngel a les dones. 

Galilea representa el lloc de la vida normal, no pas dels grans esdeveniments que tenen lloc a Jerusalem. A Galilea és on Jesús va créixer i va viure com un treballador més, allà on va començar l’anunci i la predicació del Regne, allà d’on els apòstols havien sortit, seduïts per la personalitat de Jesús i amb moltes aspiracions de grandesa. Ara hi tornaran més humils, més nets, amb la certesa, ara sí, de trobar-se en el camí autèntic de Déu.

PÒRTIC DE SETMANA SANTA

Senyor, que el Diumenge de Rams entres a Jerusalem muntat al damunt d’un ase, com rient-te dels qui entren a la ciutat amb cavalls per festejar una victòria a la guerra, fes que entengui la teva humilitat, la teva preparació per la creu, que serà una derrota als ulls dels homes, la teva decisió de ser fidel fins a la fi, la teva serenitat davant de la multitud, tant si t’aclama com si t’escridassa.

Senyor, que el Dijous Sant ens rentes els peus i pares la taula per a tots els teus deixebles, i ens fas la

primera Comunió de la història, demanant que hi anem amb el vestit interior de l’amor fratern.

Ajuda’ns a valorar el sagrament de l’Eucaristia, aliment imprescindible de la Comunió amb tu i amb els germans, i ensenya’ns a servir-nos els uns als altres sabent que és a Tu a qui servim.

Senyor, que el Divendres Sant et presentes a judici perquè els poders injustos del món quedin retratats per sempre. Ensenya’ns el camí de la fidelitat que va de Getsemaní fins al Calvari, mostra’ns la força de la no violència i la solidaritat amb tots els crucificats injustament a la faç de la terra, dibuixats tots en la teva faç sofrent.

Senyor, que el matí de Pasqua vares ressorgir de la fosca del sepulcre, fes que sortim dels caus foscos del pecat i indica’ns el camí de la llum i dels vivents; ensenya’ns a buscar-te on hi ha vida i alegria veritable, on la comunitat es reuneix joiosa de saber que sempre més seràs enmig nostre, vencedor definitiu del mal i de la mort.

Que entenguem ben endins que si has estimat tant, si has patit tant i si has reviscut amb tanta glòria és

per nosaltres, perquè no et busquem més a les palpentes sinó a la llum de la Paraula, de la Pasqua i de la comunitat reunida.

Ajuda’ns a viure una Setmana autènticament Santa, centrada en el teu camí d’entrega total, que acaba

amb el triomf esclatant de la Pasqua.

Ensenya’ns a meditar, a contemplar la teva Passió, a submergir-nos en la profunditat del teu amor, a pregar per nosaltres i per tanta gent que sofreix passió i persecució.

Gràcies, Senyor, perquè malgrat tantes males notícies que rebem cada dia, cap d’elles no podrà enfosquir la claror lluminosa de la teva Bona Notícia, la Pasqua, que donarà la raó definitiva a la bondat, a la llibertat, a la justícia, a la Vida i a l’Amor.

BONA SETMANA SANTA!

“VIURE COM LES FLORS”

Un jove honest i bondadós no suportava les persones falses, mentideres i intolerants. No sabia com havia d’actuar amb elles, i això li creava un profund malestar,

fins que un dia va decidir anar a casa d’un savi en busca d’ajuda.

El jove diu a l’home: “Mestre, no suporto les persones que critiquen massa, ni les que són ignorants; odio els mentiders i sofreixo molt amb els qui calumnien i intoxiquen l’ambient. Què puc fer? Tinc una angoixa que no em deixa viure”.

El mestre li va respondre que havia de viure com les flors, cosa que el jove no va entendre. Després, el savi li va fer aquesta explicació:

“Les flors neixen dels fems, i no obstant són pures i perfumades. Extreuen de l’adob pestilent tot allò que els és útil i saludable, però no permeten que l’aspror de la terra taqui la frescor dels seus pètals.

És just angoixar-se amb les pròpies culpes, però no és savi permetre que els vicis dels altres t’incomodin, perquè són vicis seus, no teus. I si no són teus, no hi ha motiu per molestar-te. Exercita la virtut de refusar tot el mal que ve des de fora i perfuma la vida dels altres fent el bé. Això és viure com les flors”.

En efecte, si aconseguim que no ens afecti tant la brutícia del món, podrem escampar el bé i la pau. La vida ha de ser bellesa i frescor, sense barrejar-la amb els fems.

Hi ha exemples de persones que han sabut “viure com les flors”. És coneguda la frase de M. Gandhi que diu:

“No permetré que ningú camini per la meva ment amb els peus bruts”.

Hem d’estar alerta que no ens afectin tantes coses negatives en la nostra societat. Una societat on hi ha més gent interessada que gent interessant. “Si no lluites pels teus somnis –diu Paulo Coelho– els altres t’imposaran els seus”.

Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, no vol que l’afecti personalment la situació que està vivint i ha declarat que precisament és a la presó on ha après a ser

lliure. Interiorment, s’entén.

Jesús de Natzaret va saber desmarcar-se d’ambients i persones que només miraven de fer-lo caure per poder-lo acusar. I a la Passió no contestava a preguntes capcioses. Ell callava. En canvi, s’apropava a pecadors i persones que en principi no eren dels seus i no estaven lluny del Regne de Déu, perquè hi veia més netedat de cor que aquells que s’atribuïen el nom de Déu.

Dóna vigor la dita de Pablo Neruda: “Podran tallar totes les flors, però no podran aturar la primavera”.