diumenge, 10 de novembre del 2013

Crònica d'un esdeveniment privilegiat

La II Missa sobre l’Empordà de diumenge passat va tenir tots els ingredients per a ser un esdeveniment ben viscut i memorable. Al segon any, aquesta Missa a l’aire lliure, que vol agermanar la fe amb la natura i la solidaritat, ens ha mostrat la seva vocació de consolidar-se, la qual cosa demanarà continuar amb el treball i la implicació de tots els qui la vulguem tirar endavant.

En el temple obert de la natura, a mig aire del turó del Castell de Sant Ferran,  ens hi vam fer presents moltes persones i grups diversos, units per una causa comuna: FER PINYA PER UNA INFÀNCIA FELIÇ, manllevant el llenguatge i filosofia dels castellers.
La presència dels castellers i dels infants de la Coral del col·legi Sant Pau i de la catequesi hi va donar un to d’una fina tendresa. Els cants d’aquestes veus blanques pujaven al cel, un cel primer ennuvolat i després pintat d’un vermell intens i bell, previ a la tramuntana. Els cantaires de les Misses familiars a la Immaculada hi posaven la seva força i engrescament habitual.

S’havia convidat la gent a fer com els cristians dels primers segles, que quan anaven a la missa hi aportaven productes per als pobres de la comunitat. En aquest cas, pensant en la pobresa infantil, portàvem aliments per a infants, llibres de text, material escolar i roba infantil.

Per la celebració solem demanar aportacions qualificades. En Francesc Cruanyes ens va situar remarcant el to positiu de la celebració, com volent indicar que els nens en aquesta societat de la crisi necessiten el millor de tots nosaltres, i no pas lamentacions estèrils.
La Marta, l’Albert i l’Anna, pedagogs, ens van explicar com són els petits i com hauríem de ser els grans per no fer-los malbé. Els monitors de l’Esplai i els caps de l’Escoltisme ens van comunicar els valors que transmeten als petits perquè siguin grans persones.
L’Evangeli ens va recordar que Jesús, en el centre del Regne de Déu, hi posa un infant, un vailet. De manera que si no ens fem pas com ells, quedarem en fora de joc del Regne.
L’Amàlia ens va introduir al món dels castellers, d’on hem pouat els valors per ajudar-nos a “fer pinya” per una infància feliç.
Tot seguit, la colla castellera Vailets de l’Empordà ens va oferir un pilar i tres castells fantàstics, que van emocionar la gent, sobretot quan l’anxaneta, que sempre són infants, aixecava la mà com si volgués tocar el cel. Al darrere dels castells el cel es començava a enfosquir, amb uns núvols negres que amenaçaven però, respectuosos, no van descarregar res. Els que van descarregar perfectament els castells van ser els Vailets de l’Empordà, que ens van demostrar plàsticament que si adquirim els valors de l’equilibri, el valor, la força i el seny, no hi haurà crisi ni pobreses ni fosques nuvolades que puguin vèncer la innocència dels nostres infants.
Després de les ofrenes fetes pregària, va arribar l’hora de la consagració i la pregària eucarística. El Senyor es feia present com a llaç d’unió i força de vida, Ell que va escollir fer-se un infant com qualsevol de nosaltres.
Tot d’una, a entrada de fosc, es va dibuixar una posta de sol d’un rogenc intens que cobria tot el cel empordanès i es reflectia en les cares i les mirades admirades de la gent assistent. Un autèntic regal del cel, d’una bellesa infinita.
A l’hora de la pau es va repartir com a record un punt de llibre molt bonic amb un poema sobre els infants titulat “Però el cent existeix”.
Es va distribuir la comunió, sagrament de l’amor de Déu partit i compartit. I després, un poema de Joana Raspall, llegit per Jordi Pla, ens va recordar que hi ha infants que tenen de tot i d’altres que no tenen res, i que cal saber compartir, ni que sigui perquè l’atzar podia haver fet que les coses fossin al revés.
No es podia acabar la celebració sense la sardana de l’Empordà, cantada pels infants de la coral i per tota la gent, en el moment que havia irromput a la festa la tramuntana, amb una força descomunal que se’ns en va endur a tots cap a la plana a comunicar a tothom la forta experiència que havíem viscut. Que sigui per molts anys.