diumenge, 18 de maig del 2014

Passar de llarg del Senyor

Tots ens preguntem alguna vegada on és el Senyor quan passen desgràcies o quan tantes persones han de sofrir injustament.Amb l’ajuda d’un conte potser ens aproparem a una imatge més fidel al Déu de l’Evangeli:

Diu que hi havia un ermità que, contemplant a l’alba el naixement d’un nou dia, va tenir la sensació de rebre una invitació molt especial: trobar-se amb Déu al capvespre d’aquell dia al cim d’una muntanya llunyana.
Ben aviat, el bon home es va posar en camí. Necessitava tota la jornada per arribar al cim de la muntanya. Volia arribar puntual a una cita tan important.

Tot travessant una vall va trobar uns camperols esverats i ocupats a intentar controlar i apagar un incendi que es va declarar a prop de les seves cases i que també amenaçava les seves collites. Aquells pagesos van reclamar l’ajuda de l’ermità perquè no donaven l’abast i tots els braços eren pocs. El caminant va sentir l’angoixa d’aquella situació però no es podia aturar. S’arriscava a arribar tard a la cita o, pitjor encara, a no presentar-s’hi... Així que, amb una pregària perquè el Senyor socorregués aquella gent, va alleugerir el pas, ja que havia de fer una bona giragonsa pel camí a causa de les flames del foc.

Després d’una dura ascensió va arribar al capdamunt de la muntanya, esbufegant per la fatiga i per l’emoció.
El sol ja era a la posta. Arribava puntual. Ple d’ànsia, va esperar mirant en totes direccions. El Senyor no apareixia per enlloc. Finalment, va descobrir ben visible sobre una roca una frase escrita. S’hi va acostar i, atònit, va llegir:“Perdona la molèstia, estic ocupat ajudant els qui intenten sufocar l’incendi”.
El bon home va comprendre aleshores on s’havia de trobar amb Ell...

Aquell ermità, de tornada, va aprendre el camí d’anada... cap a Déu.
Déu, a més dels sagraments que ens ha deixat, és present allà on els homes i dones sofreixen, lluiten, i també allà on les persones s’arremanguen per ajudar els altres i fer el bé a tothom qui ho necessita.
En qualsevol emergència, en qualsevol situació, el Senyor és al costat dels qui lluiten pel bé. En tots els incendis és un bomber excepcional. No provoca ni evita que es cali foc, però ajuda els qui lluiten per apagar-lo. Qui diu incendis, diu qualsevol altra desgràcia. La mateixa paraula “desgràcia” conté la paraula “gràcia”. Com diu D.Bonhoeffer: “No tot el que passa és voluntat de Déu, però en tot el que passa hi ha un camí cap a Déu”.

Un altre cas real, per reblar el clau de la presència de Déu. El bisbe brasiler Helder Càmara relatava als anys 60:
“Uns cristians em van venir a trobar, horroritzats del que acabava de passar. “A la nostra església –deien- han esbotzat la porta del sagrari. Han tirat les sagrades formes per terra i han robat els copons”. Davant de tan gran blasfèmia, aquests cristians em demanaven que hi anés a fer una missa d’expiació a la seva església. Després d’haver-los escoltat, els vaig donar el meu consentiment: “Vindré a fer aquesta missa d’expiació”. Però també vaig afegir de seguida: “Quan trobeu gent aixafada per la misèria, víctimes de la injustícia, no oblidin que Crist hi és igualment present. En aquests pobres, Ell és menyspreat i humiliat. Davant d’aquestes situacions d’injustícia vinguin a veure’m, tan horroritzats, per demanar-me que vingui a fer una missa d’expiació”.