El Nadal és per a tothom, només
faltaria. Però els primers que van rebre l’anunci dels àngels, la primícia de
la notícia, va ser per a “uns pastors
que vivien al ras i vetllaven de nit guardant el seu ramat” (Lc 2, 8). “No
tingueu por –els va dir l’àngel– us ha nascut un Salvador”.
Avui, qui podrien ser aquests
pastors humils, els darrers, que fossin els primers a rebre l’anunci de Nadal?
M’imagino que avui els àngels
buscarien pels nostres carrers i podrien anunciar:
“No tinguis por, t’ha nascut un
Salvador”, a tu, pare o mare de família que lluites amb angoixa per arribar a final
de mes, amb un contracte precari, amb la hipoteca, amb els fills que estudien...
“No tinguis por, t’ha nascut un
Salvador”, a tu, persona gran que has estimat i treballat tota la vida per la teva
família i ara que ja no et vals per tu mateixa sents que fas nosa.
“No tinguis por, t’ha nascut un Salvador”, a tu, jove que vols obrir-te
camí honestament i només trobes barreres, horitzons sense ofici ni benefici, i
gent que t’explota aprofitant-se de la teva dèbil situació.
“No tinguis por, t’ha nascut un
Salvador”, a tu, malalt de l’hospital, que preguntes altra vegada: “Doctor, podré
anar a casa per Any Nou?” I el metge et diu amb la mirada que estàs realment
malalt, que t’has de quedar allà...
“No tinguis por, t’ha nascut un
Salvador”, a tu, immigrant sense papers, que lluites per uns documents que et deixin
viure “legalment” i et veus forçat a buscar-te la vida de mala manera.
“No tinguis por, t’ha nascut un
Salvador”, a tu, dona maltractada per un marit prepotent, violent i més amic del vi
que de la feina.
“No tinguis por, t’ha nascut un
Salvador”, a tu, petit comerciant, que veus com la gent se’n va a comprar a les
grans superfícies i tu has d’anar fent la viu-viu, escanyat per poder pagar els
teus impostos i els teus proveïdors.
“No tinguis por, t’ha nascut un
Salvador”, a tu, que estàs enganxat a la misèria de la droga perquè mai t’has sentit
estimat ni t’han ensenyat el camí del bé.
“No tinguis por, t’ha nascut un
Salvador”, a tu, pagès, pescador, treballador que fas més hores que un rellotge i
veus com els intermediaris s’emporten els guanys de la teva producció.
“No tinguis por, t’ha nascut un Salvador”, a tu, que t’has quedat sense
feina, amb fills al teu càrrec, que et fas un fart de presentar currículums i ja
vas perdent tota esperança.
“No tinguis por, t’ha nascut un
Salvador”, a tu, que has perdut un ésser estimat i t’has quedat en la solitud i una
enyorança que no troba consol enlloc.
“No tinguis por, t’ha nascut un
Salvador”, a tu, refugiat que arribes a Europa fugint de la barbàrie amb tota la
família i et trobes en la intempèrie de la nostra feble acollida.
“No tinguis por, t’ha nascut un
Salvador”, a tu, infant que obres cada dia els ulls a la vida buscant l’escalf dels
teus pares i només són presents de tant en tant perquè estan ocupadíssims
treballant per guanyar diners perquè siguis feliç...
Mireu. Quan fem el pessebre muntem
un paisatge i un món ideal. La realitat del món, però, és molt diferent. No hi solem posar coses negatives del món al
pessebre: ni contaminació, ni corrupció, ni fam, ni violència, ni cap
sofriment. Però la pregunta és: Si Jesús vingués avui altra vegada al món, on
triaria de néixer? En un pessebre idíl·lic i bucòlic, o enmig de la realitat
dura del món real?
Si bé no posem coses negatives
del món al pessebre, hauríem de posar un “pessebre” a les coses negatives del
món. Perquè és aquí on Jesús vol renéixer!
Bon Nadal i Bon Any Nou,
“pastors” d’avui! No sou gens bucòlics, però el missatge de Nadal s’adreça
sobretot a vosaltres. No podem saber com us “salvarà”, però em sembla que el
Salvador està clarament de la vostra part.
