La família, sagrada

Jesús mateix va voler néixer i créixer en el si d’una família, formada per Josep i Maria. Durant la part més llarga de la seva vida, Jesús va participar de la condició comuna de la immensa majoria dels humans: una vida diària sense cap grandesa aparent, vida de treball manual, vida dintre la comunitat jueva... De tot aquest llarg període a Natzaret, l’evangeli només ens diu que Jesús era “obedient” i que “es feia gran, avançava en enteniment i tenia el favor de Déu i dels homes” (Lc 2, 51-52).

Des que Déu va venir a formar part de la nostra família, la família és sagrada.

“Fem un Natzaret a cada llar”.

EL QUE NO S’APRÈN A CASA...

Està clar que la família transmet, “passa”, la fe. El problema ve quan la família “passa de la fe”... Pel sagrament del matrimoni, i després en el baptisme dels fills, els pares creients han rebut la responsabilitat i el privilegi de transmetre la fe als seus fills, tasca que ha de començar ja en la primera infantesa, ensenyant-los a pregar i a descobrir la seva vocació de fills de Déu. Sense imposicions, però també sense complexos. S’educa sobretot pel testimoniatge de vida, quan els membres de la família s’ajuden mútuament a viure d’acord amb l’Evangeli.

Després, la participació en la catequesi i les celebracions de la comunitat parroquial, així com la formació religiosa a l’escola, seran el complement idoni per a la maduració  de la fe cristiana.

“JO NO ELS HE PAS ENSENYAT AIXÒ…”

A vegades, però, els pares i els avis experimenten la frustració de veure que els fills no han acollit la fe que han intentat transmetre’ls. Aquest fet pot provocar ferides profundes, unides a un sentiment de fracàs personal. Però no hem d’oblidar que la fe es troba entre la proposta de Déu i la llibertat de la persona. I encara que no hàgim aconseguit allò que preteníem, segur que la proposta que els haurem fet, l’educació que els haurem transmès i el propi testimoniatge deixaran alguna petjada important en la seva vida.

REPTES ACTUALS DE LA FAMÍLIA

Ja sabem que avui, per múltiples causes, apareixen noves formes de convivència, més o menys estable, que interpel·len seriosament el model de família.

¿És l’hora de condemnar, de criticar, o bé de demostrar els valors positius de la vida familiar? Pensem-hi.

Malgrat les dificultats, de cap manera no podem dimitir de la voluntat de transmetre a altres els valors i la fe que hem descobert i que ens fa feliços. No podem esperar que l’ambient social sigui favorable.

NOVES POBRESES

D’altra banda, constatem amb dolor com en la societat van apareixent noves formes de pobresa provocades sovint per la desintegració familiar, unida a la crisi: abandonament de la parella, maltractaments, despreocupació pels fills, manca de recursos per subsistir, nens sense afecte paternal, malnodrits, adolescents enfonsats en el fracàs escolar, caigudes en la pendent de la degradació moral, etc.

¿És l’hora de lamentar-se i d’escandalitzar-se, o bé és l’hora de la solidaritat, seguint el Jesús de l’Evangeli, que es feia amb tothom i anava a cercar l’ovella perduda?

Pensem-hi.

Bon Nadal cristià

“Símbols com l’arbre, el pessebre amb el Nen Jesús, la Verge, els pastors, fan ressonar el nen que ja no som i que, no obstant, ens habita. Com deia Proust, temptegem a la recerca d’alegries desaparegudes, sabors atàvics, rostres estimats i perduts.

La cosificació de les relacions humanes, el consumisme compulsiu, la por al do de si mateix ens fan girar entorn de l’espectre del Papa Noel. Donar per no donar-se, retenir l’afecte hermèticament embolicat, mil cordes per lligar-nos al propi infern que, com deia Dostoyevski, és el sofriment de no poder ja estimar. Molts regals ens encobreixen i testifiquen fins a quin punt estem en deute amb el desfiament d’estimar i fer-nos presents en la vida de l’altre.

La hipòtesi més probable fa del Nadal la versió cristiana de la festa pagana del “déu sol invencible” (=natale solis invictus), introduïda a l’any 274 per l’emperador Aurelià i fixada en el soltici de l’hivern europeu, el 25 de desembre. Pel pròleg de l’evangeli de Joan, Crist és “la llum del món”. D’aquesta manera la fe cristiana rescata la commemoració pagana en reforçar, en les primeres comunitats de l’Església, la convicció que celebraven la festa del veritable Sol.

Avui s’està esdevenint una nova suplantació per mitjà de la figura pagana i mercantilista del Papa Noel, que sacramentalitza la desigualtat social en portar regals als nens ben nascuts i deixar els pobres amb les mans buides; exactament al revés del cant de Maria en el Magníficat, on el Senyor “omple de béns els pobres i els rics se’n tornen sense res”.

El Nadal cristià hereta l’esperit de justícia i de reconciliació del sistema sabàtic i de l’any jubilar jueus, en els quals els deutes eren perdonats, els esclaus alliberats, les terres equitativament distribuïdes. Aquesta herència avui és buida de la seva dimensió social, és merament  personal, i desfigurada per l’intercanvi de regals que camufla la resistència a la trobada entre les persones. Ens deixa aquest buit interior que perdura fora del Nadal, aquesta set d’alegria sincera i d’efusió d’esperit. Els menjars i beures no sacien la fam de bellesa.

Nadal és renéixer, començant per un mateix.

La vida és do; la qualitat, amor. Menys Papa Noel i més Nen Jesús farien del Nadal una festa en què la presència suplantaria als regals”. (Frei Betto)

Refranys per a un temps d'esperança

He seleccionat uns quants refranys o adagis que ens poden fer reflexionar i actuar, amb amor i amb bon humor, en aquest temps fort de vigilància sobre nosaltres mateixos com a preparació del Nadal.

“La vida s’hauria de repetir perquè la primera vegada hi posem molt poca atenció”.

“La història no sembla mai història quan l’estem vivint”.

“L’esperit humà és com un paracaigudes: només funciona quan està obert”.

“No és més forta la raó pel fet que es digui a grans crits”.

“No hi ha dany més gran que perdre el temps”.

“Si vols que et facin alguna cosa, demana-la a una persona ocupada”.

“Un cop acabat el joc d’escacs, el rei i el peó tornen a la mateixa capsa”.

“En un país ben governat ha d’inspirar vergonya la pobresa. En un país mal governat inspira vergonya la riquesa”.

“La gota d’aigua no forada la pedra per la seva força sinó per la seva constància”.

“Quan diem que algú té sentit comú, volem dir que està d’acord amb nosaltres”.

“No demanis una vida més fàcil. Demana ser una persona més forta”.

“Qué cosa extraña es el hombre: nacer no pide, vivir no sabe, morir no quiere”.

“La paciència és la fortalesa del feble i la impaciència és la debilitat del fort”.

 “L’adversitat és com un ganivet: ens és útil si l’agafem pel mànec, ens fereix si l’agafem pel tall”.

“Si les coses dolentes que diuen de tu són veritat, corregeix-te; si són mentida, riu-te’n”.

“L’home és l’únic animal que menja sense tenir gana, beu sense tenir set i parla quan no té res a dir”.

“Retira’t dins teu sobretot quan necessitis companyia”.

“Pessimista és qui es queixa del soroll que fa una oportunitat quan truca a la porta”.

 “Cada fracàs t’ensenya alguna cosa que necessitaves aprendre”.

“Cal treballar 8 hores i dormir 8 hores, però no pas les mateixes!”

“Ajudar a un altre és bo, però encara és millor ensenyar-lo a ajudar-se a ell mateix”.

“Expulsem els prejudicis per la porta, tornaran a entrar per la finestra”.

 “Una injustícia feta a una persona és una amenaça a tota la societat”.

“Quan algú comprèn que obeir lleis injustes és contrari a la seva dignitat personal, cap tirania no el podrà dominar”.

“Poder gaudir dels records de la vida és com viure dues vegades”.

“Les noves generacions tenen, és clar, respecte per l’ancianitat: del vi, del whisky i dels mobles”.

“La veritable mesura de la grandesa de les persones es veu en com tracten a qui no pot beneficiar-les en res”.

“Aquell que discuteix defensa dues coses: una tesi i a si mateix”.

“Res no s’oblida més a poc a poc que una ofensa; i res més ràpidament que un favor”.

“Es necessiten dos anys per aprendre a parlar i seixanta per aprendre a callar”.

“Quan et sentis aclaparat per la melangia, el millor és decidir-se a fer alguna cosa amable per a algú”.

“Els diners són com els fems per la terra: només són útils si se’ls escampa”.

“El món és prou gran per satisfer les necessitats de tothom, però massa petit per satisfer la cobdícia d’alguns”.

“Sabem el que som, però no el que podem arribar a ser”.

“Sigues tu mateix. Tots els altres estan ja ocupats”.

“Mai una nit ha vençut l’alba, i mai un problema ha vençut l’esperança”.