El filòsof, professor i escriptor Francesc Torralba, fa pocs dies en una trobada va analitzar la
situació de l’Església en el món actual, i el paper que hi té el papa Francesc.
En resum, va dir el següent:
-No vivim una època de canvis sinó més aviat un canvi d’època. Una època caracteritzada
per la incertesa a molts nivells, pel pluralisme emergent, per l’eclosió de
noves espiritualitats i per una cultura de la velocitat i de la novetat
permanent que dificulta una gestió eficaç dels impactes emocionals als quals
estem sotmesos cada dia.
Davant d’aquest canvi d’època, com a Església hem
d’afrontar aquesta realitat no pas des de la passivitat o recloure’ns en
retirada sinó amb una actitud d’enfortir la vida de comunitat com a lloc de creixement i d’enriquiment intern, i, al
mateix temps, amb una actitud d’obertura, de sortida, anant a l’encontre de l’altre.
Davant la incertesa que genera angoixa, cal trobar la prudència
i la serenitat que ens mantinguin la pau. A nosaltres la pau ens ve de
sentir-nos sostinguts per Déu, fins
i tot quan les coses van malament.
-El papa Francesc
, que ve del Sud, on creuen més en les utopies, ha aportat una gran esperança i
una força comunicativa per la seva capacitat de sintonitzar amb la gent. Els
punts més destacables del seu tarannà són propis d’un bon pastor:
Es fa entendre per tothom, el seu llenguatge és
significatiu fins i tot pels qui no es consideren cristians; la seva
indumentària és austera; els seus gestos són de proximitat; els temes de què
parla són els que arriben al cor de la gent i a les seves preocupacions; està
al costat de la gent càlidament, sense jutjar-la.
-Francesc ens crida a fer present la misericòrdia de Déu a les perifèries
del món, allà on l’existència es trenca, on el sentit de la vida es perd, als
llocs on es pateix, allà on ningú vol ser-hi.
Quan parla de temes globals, també ho fa amb claredat. Per
exemple, quan diu que tenim una “economia que mata” perquè l’únic que compta és
el benefici; o quan parla de custodiar la Creació, que s’està fent malbé (precisament
el Papa prepara una encíclica sobre ecologia).
Per tot plegat, el Papa s’ha convertit en una de les veus
més escoltades i que generen més interès, fins i tot a les xarxes socials on
també és present el seu missatge positiu.
La gent escolta l’Església quan diu coses que s’entenen i
que valen la pena.
-L’Església a casa
nostra, què ha
de fer per ser més que una ONG i ser de debò “sal i llum en el món”?
. Cal una espiritualitat
encarnada i centrada en el Crist.
. Cal una coresponsabilitat
més activa dels laics i laiques. No són subjectes passius sinó que cada cop
l’Església tindrà un rostre més laïcal.
. L’Església no és per tancar-se en si mateixa sinó per arribar a la gent, també als joves.
. Cal obrir les
portes no sols perquè vinguin sinó per sortir. Establir ponts, diàleg amb
els qui estan a “fora”.
. No menystenir el
talent femení, que pot revitalitzar l’Església.
. Contra la moral de derrota, cal eixamplar les escletxes,
generar un discurs que sigui significatiu
i viure amb transparència, que és
font de credibilitat.
. L’Església s’ha de reconèixer com a bona samaritana, generadora de suport
social; també com a creadora de bellesa
artística pel seu patrimoni i la seva conservació. I sempre, com a font de valors nobles: la fraternitat, el
servei, la convivència.
