Uns nuvis s’anaven a casar i va arribar el moment de regalar-se els anells. Formaven una parella molt maca, eren senzills i humils, i s’estimaven molt. També eren pobres, treballaven molt i guanyaven poc. Van decidir que pel casament no farien grans despeses, només les necessàries.
El dia que el noi va ensenyar els anells que havia comprat a la seva promesa, aquesta va quedar sorpresa. En un primer moment, una mica decebuda, perquè no eren anells de plata ni d’or ni de cap metall preciós. Eren de fusta.
El noi li va dir: “Mira, no són uns anells bons ni cars, no són d’argent ni d’or, tenen poc valor. Però saps una cosa? Som nosaltres, és el nostre amor el qui els farà bons. El valor els hi donarem nosal-tres”.
I es van abraçar emocionats.
Aquells nuvis havien entès l’essència de l’amor. El valor més preuat no estava en els anells, estava en ells, en el seu amor i en la seva fidelitat. Quin “valor” tindrien uns anells d’or en una parella que no s’estimés? Val més l’estimació i la fidelitat de les persones que totes les joies del món.
En efecte, sempre ha de tenir més valor l’esperit i l’acció de les persones que les coses materials, per més valuoses i venerables que siguin.
És com la següent història. Durant la II Guerra Mundial, l’església d’un poble d’Alemanya va sofrir molts desperfectes. Hi va caure una bomba i una imatge del Crist, artística i de gran devoció en aquell lloc, va perdre tots dos braços.
En acabar la guerra, els fidels van discutir si restauraven la imatge, basant-se en testimonis i fotogra-fies, o si la deixaven tal com estava.
Finalment decidiren deixar-la tal com estava. Van col.locar el Crist sense braços, però en un lloc pre-ferent. A sota van posar-hi aquesta inscripció:
“ELS MEUS BRAÇOS SOU VOSALTRES”
La decisió de la gent del poble ens fa veure que el gest d’humiliació i d’amor de Crist ens demana continuïtat. Cada un de nosaltres hauria de mirar la Creu, en vigílies de Setmana Santa, i preguntar-nos quina és la part que ens toca en l’obra de salvació.
Com si Jesús ens digués:
No tinc braços, però tinc els teus perquè segueixis treballant, ajudant, abraçant, beneint.
No tinc peus, però tinc els teus perquè portis el missatge de salvació allà on vagis.
