La jove història de Malala

“Em vaig preguntar què faria si venia un talibà a matar-me. Doncs em trauria la sabata i li clavaria un cop. Però llavors vaig pensar: “Si piques un talibà amb la sabata, no hi ha cap diferència entre tu i ell. No has de tractar ningú amb crueltat. T’hi has d’enfrontar amb la pau i el diàleg”.

“Malala –vaig pensar-, explica-li simplement el que et diu el cor. Que vols el dret de poder estudiar. Per a tu i per a totes les noies. Per a la seva germana i la seva filla. I per a ell, fins i tot”.

Això és el que faria. I després li diria: “I ara pots fer el que vulguis”.

Qui parla així és la Malala Yousafzai, premi Nobel de la Pau 2014, amb 17 anys, la guanyadora més jove d’aquest premi. És la nena que va començar una campanya, quan tenia només deu anys, a favor de l’ensenyament de les noies perquè els talibans havien aconseguit el control de la seva regió del Pakistan i, imposant una versió fonamentalista de l’Islam, amenaçaven que les noies no podien anar a l’escola, que les dones no podien anar al mercat, que la música era pecat...

La denúncia pacífica d’aquesta noia es va escampar arreu del món perquè el 2009 ja escrivia un diari digital per a la BBC i va sortir en un documental americà sobre l’ensenyament al Pakistan. Ella denunciava que la societat pakistanesa era fàcilment manipulable amb un 45% d’analfabetisme i un 60% entre les dones.

A l’octubre del 2012 gairebé va perdre la vida per aquesta causa. Li van disparar quan tornava a casa amb l’autobús de l’escola. Ningú no s’esperava que sobrevisqués d’un tret al cap i sortís del coma, però se’n va sortir, i actualment continua la seva campanya a favor del dret universal a l’educació, vivint a Birmingham (Anglaterra), on va estar ingressada a l’hospital. Treballa en una Fundació sense ànim de lucre que dóna suport als defensors de l’ensenyament arreu del món.

“Un infant, un mestre, un llibre i una ploma poden canviar el món”, és el lema de Malala i la seva Fundació.

En el moment de rebre el Premi Nobel, va dir: “Explico la meva història no perquè sigui única, sinó perquè no ho és”. En efecte, encara hi ha 66 milions de nenes en el món a qui es nega l’educació. Per això la Malala afirma: “Continuaré aquesta lluita fins que vegi tots els nens i nenes a l’escola”.

 I afegeix: “Els terroristes es pensaven que canviarien els meus objectius i aturarien les meves ambicions, però res ha canviat, excepte això: la debilitat, la por, la desesperança van morir per sempre, i van néixer la força, el poder i el coratge”.

No ens evoca, en llenguatge cristià -ara que estem en Quaresma- el misteri de la Creu?

Malala s’ha convertit en un símbol internacional de protesta pacífica contra els règims totalitaris i en una icona de la llibertat i la igualtat de la dona. Pot ajudar a obrir els ulls a molts joves, nois i noies d’arreu del món, que poden tenir l’esperança que un món diferent és possible, veient com una persona molt jove, amb voluntat i determinació fermes, inspira la transformació de la seva comunitat i més enllà.

Estar pels pobres - Mans unides contra la Fam en el món

L’últim dia de gener celebràvem Sant Joan Bosco (Itàlia, 1815-1888). Un gran sant del segle XIX. Prevere, educador, escriptor... Amb un sistema pedagògic anomenat “preventiu” i avançat en el temps: en lloc de castigar i reprimir, ensenyar la bellesa de les virtuts. En positiu. I prioritzar, decididament, la formació dels nens i joves més necessitats.

Va fundar la Congregació Salesiana i les religioses Filles de Maria Auxiliadora, perquè continuessin la seva missió. Molt interessant és el que va deixar escrit Don Bosco en el seuTestament espiritual. Primer diu que en lloc de plorar per la seva mort, millor que segueixin ferms en la vocació salesiana fins a la mort. I afegeix això: “Quan comenci entre vosaltres el benestar i les comoditats, la societat salesiana haurà acabat la seva missió. No oblideu que nosaltres hi som pels nens pobres i abandonats”.

Que n’és d’actual aquesta advertència per les nostres institucions cristianes!

Hi ha, però, molt bons seguidors de Sant Joan Bosco. Un d’ells és el P.Juanjo Gómez Serrano, prevere salesià andalús que va marxar fa uns deu anys a una missió que la congregació té a Porto Novo (Benin, Àfrica), dedicada als nens del carrer. És només un dels molts exemples de les missions i projectes que Mans Unides recolza arreu del món. Feines d’un valor humà i social incalculable, que aquests dies nosaltres ajudem amb la col·lecta i la pregària, i, tant de bo, també amb el compromís de treballar aquí pels infants i joves en situació de pobresa.

En Juanjo, doncs, ens explica que va arribar a Benin amb 34 anys i molta il·lusió. Els inicis van ser durs: el clima, l’idioma, el menjar, una cultura desconeguda. Però de mica en mica, gràcies a la pregària i a la fe, com diu ell, va anar sentint aquella comunitat, aquells nens com la seva família, la seva llar, i amb ells ha anat compartint penes i alegries.

Després d’aquests deu anys, han desaparegut totes les pors i prejudicis que tenia, i avui pot veure que aquests nens han crescut en tots sentits, els mateixos nens que van arribar a la casa d’acollida desorientats, tristos, desnodrits, colpejats i abusats gairebé tots, per la cobdícia i egoisme dels grans que els van convertir en esclaus del segle XXI.

Avui el projecte educatiu consta d’una casa de primera acollida, una altra d’orientació, un centre de formació, una escola per a nens i nenes treballadors menors, un alberg i una granja.

S’orienta els nens perquè surtin del carrer i s’insereixin al projecte i, quan és possible, tornin a les famílies que un dia els van refusar o en van fugir per maltractaments.

A l’alberg s’acull i es protegeix a les nits una seixantena de nens del carrer, els quals, quan arriba el vespre, tenen un lloc on rentar-se, rebre una mica de formació i dormir sota un sostre segur. Hi ha uns treballadors socials que orienten els nens i lluiten contra el tràfic infantil a la frontera amb Nigèria.

A la granja es dóna formació agropecuària als nens que estan en fase d’aprenentatge i que cultiven la terra per poder, algun dia, abastir tot el projecte. Encara falten, però, eines i maquinària per fer-ho possible.

La vida del P. Juanjo transcorre entre aquests dos-cents nens i nenes que cada dia atén, procurant que no els falti res, que creixin sans de cos i d’esperit, i alegres com a nens que són. Ell treballa perquè es puguin concentrar i esforçar en l’estudi, i que també gaudeixin de la vida, recuperant així una mica el temps que van estar tristos i sense esperança.

És una petita-gran mostra del bé que es fa en el món, amb el suport de projectes de Mans Unides, com aquest de Benin, on en Juanjo viu la vocació a l’estil de Sant Joan Bosco, que fou el “Pare, mestre i amic dels joves” i que deia: “Estigueu sempre alegres”.

I els seus seguidors, als quals ens podem afegir, tenen una pregària que diu: “Torna, Don Bosco sempre jove, que el món es fa vell, sense fe i sense cor!”.