diumenge, 6 de juliol del 2014

Nous diaques

Dues persones ben conegudes de fa anys a l’Empordà ens conviden a la seva ordenació diaconal diumenge vinent, dia 13, a les 6 de la tarda, a la Catedral de Girona.
Ja fa temps que en Jordi Pla i en Carles Sànchez són Laics en Missió Pastoral, servint els pobles que tenen encomanats amb dedicació, constància, eficiència i estimació.

Han decidit fer el pas cap al diaconat. No pas per figurar; si no t’hi crida l’Església no et pots pas ordenar tu mateix. És clar que ja tenien una bona base de llarga formació i vivència cristiana, amb el seu tarannà propi cadascú, posem-hi benedictí l’un i franciscà l’altre. Ara han estat cridats pel bisbe, i abans havien estat convidats a plantejar-s’ho per algun capellà o religiós o cristià amic. I a base de pensar-hi, de pregar-hi, d’estudiar i de contrastar-ho, per fi arriba el dia de l’ordenació. Una festa d’Església, no només d’ells. Aquí està la gràcia del sagrament de l’orde. No t’ordenes per tu, sinó pels altres.

El diaconat vol dir servei. “Els diaques són ministres ordenats per a les tasques de servei a l’Església. L’ordenació els confereix funcions importants en el ministeri de la Paraula, del culte diví, del govern pastoral i del servei de la caritat” (Catecisme E.C.).
Per això van néixer els diaques, per servir. I per fer-ho en comunió amb la comunitat cristiana i en nom del Crist, que va rentar els peus dels seus deixebles per donar-nos una lliçó inequívoca.

Amb la falta de capellans a casa nostra es podria pensar que l’única tasca dels diaques és ajudar a fer celebracions litúrgiques per suplir les misses. Aquesta és una funció important, però n’hi ha moltes més. La presència eclesial dels diaques no és només pels actes litúrgics (podran batejar, beneir casaments, fer exèquies, presidir la Celebració de la Paraula) sinó que també seran presents com a diaques en el món de la cultura, dels mitjans de comunicació, de l’educació, de la salut, acompanyant les persones en la seva espiritualitat, els seus problemes familiars, socials, etc. Precisament el papa Francesc clama sempre per una Església que no es tanqui en ella mateixa, sinó que surti a les perifèries, que sigui ferment en la societat.

L’ordenació d’aquests nous diaques representa una riquesa i un goig per la nostra Església, perquè amb aquesta doble ordenació fem un pas endavant en la línia de lacorresponsabilitat del poble de Déu i de maduració de trajectòries seglars significatives.
Alhora que cal valorar i agrair la presència i disponibilitat de molts laics i laiques que estan mantenint la vida de les comunitats, no em puc estar tampoc de destacar l’exemple i l’agraïment que mereixen mossens grans que segueixen al peu del canó. Qui no coneix Mn. Miquel de La Salut de Terrades, que ja ha complert 90 anys i continua amb una perseverança increïble? O Mn. Florentí, de Bàscara, que mai no es queixa i que fa més del que pot? Qui no valora la tasca imprescindible a Figueres dels Pares Paüls, malgrat haver quedat reduïda la seva comunitat i carregada d’anys, de feina i de servei?  
A més d’aquests preveres d’edat avançada, n’hi ha d’altres que en el món civil ja faria anys que estarien jubilats i segueixen al servei d’una bona colla de parròquies cada un d’ells. Hem de tenir en compte que la mitjana d’edat dels capellans del nostre bisbat supera els 73 anys. Aquests companys preveres van fent la seva tasca com poden, sovint patint xacres i havent d’anar al metge, perquè a una certa edat, ja se sap, qui no té un all té una ceba... Imagineu-vos com acollim el “fitxatge” dels nous diaques!

Perdoneu el símil futbolístic. Hem fet dos grans “fitxatges” d’estiu. Tots dos fitxen amb contracte permanent, per sempre, o sigui, per totes les temporades que Déu vulgui. El sou és el mateix que els altres diaques dels altres “equips”, no hi ha diferències, o sigui, el mínim per viure. No hi ha clàusula de rescissió, perquè no hi ha volta enrere, senzillament. No hi ha incentius per guanyar títols, perquè no pretenen guanyar res sinó servir a tothom. No tindran espònsors ni patrocinadors comercials al darrere perquè no volen altre negoci que el Regne de Déu. No es farà presentació ni roda de premsa oficial, simplement seguiran fent la seva feina i hi afegiran les funcions pròpies dels diaques. No caldrà que vagin tot el dia amb la camiseta de l’equip, perquè cada parròquia té la seva “camiseta” i l’amor als colors el porten a dintre i a tota hora. No jugaran contra ningú sinó a favor de tothom, especialment dels més mal classificats en el campionat de la vida.
Felicitats i per molts anys, cracks!