SANTA TERESA DE JESÚS

Aquest dijous hem celebrat Santa Teresa de Jesús i la cloenda del V Centenari del seu naixement (1515-1582). Va ser una religiosa reformadora de l’ordre carmelitana, fundadora de les carmelites descalces i autora de grans obres de valor teològic, místic i literari. Les més conegudes són el Libro de la Vida, el Camino de Perfección, el Castillo Interior (conegut també com las Moradas).

“Fémina inquieta, andariega, desobediente y contumaz”. Així definia a Teresa d’Àvila el nunci papal a Espanya el 1578. Són alguns atributs que ajuden a entendre la vida complexa d’aquesta dona valenta que va ser capaç de renovar la vida religiosa en ple segle XVI, quan el poder femení era molt limitat.

Va ser canonitzada l’any 1622; i al segle XX Pau VI la va proclamar Doctora de l’Església.

Ella, però, no vol fer teologia fent elucubracions sobre Déu i el Crist, sinó que parla de la seva experiència de Déu i del Crist. Només vol “engolosinarnos” –com diu ella- i que experimentem també nosaltres el que ella ha viscut.

Aquí us oferim uns tastets del seu enginy espiritual, en forma de les seves frases més cèlebres:

“La verdad padece, pero no perece”.

“La vida es una mala noche en una mala posada”.

“Vivo sin vivir en mí, y tan alta vida espero, que muero porque no muero”.

“El amor perfecto tiene esta fuerza: que olvidamos nuestro contento para contentar a quienes amamos”.

“De devociones absurdas y santos amargados, líbranos, Señor”. 

“La tierra que no es labrada llevará abrojos y espinas aunque sea fértil; así es el entendimiento del hombre”.

“Nada te turbe, nada te espante. Quien a Dios tiene, nada le falta. Sólo Dios basta”

“Si en medio de las adversidades persevera el corazón con serenidad, con gozo y con paz, esto es amor”.

“Tristeza y melancolía no las quiero en casa mía”.

“Lee y conducirás, no leas y serás conducido”.

“En la cruz está la vida y el consuelo, y ella sola es el camino para el cielo”.

“Todo el daño nos viene de no tener puestos los ojos en Vos, que si no mirásemos otra cosa que el camino, pronto llegaríamos”.

“La oración es un impulso del corazón, una sencilla mirada al cielo, un grito de agradecimiento y de amor en las penas como en las alegrías”.

“El que no vive para servir, no sirve para vivir”.

“No podemos hacer grandes cosas, pero sí cosas pequeñas con un gran amor”.

“La mejor manera de descubrir si tenemos el amor de Dios es ver si amamos a nuestro prójimo”.

“Entre los pucheros anda el Señor”.

“El amor de Dios es el árbol de la vida en medio del paraíso terrenal”.

“Parezcámonos en algo a nuestro Rey, que no tuvo casa, sino en el portal de Belén donde nació y la cruz donde murió”.

 “Dios no ha de forzar nuestra voluntad; toma lo que le damos; mas no se da a sí del todo hasta que nos damos del todo”.

 “Quien comienza a caminar este camino de la oración con determinación, tiene ya andado gran parte del camino”.

“El amor de Dios no ha de ser fabricado en nuestra imaginación, sino probado por obras”.

“Sólo amor es el que da valor a todas las cosas”.

“No parece que ha de haber cosa imposible a quien ama”.

MISSATGES DEL VIATGE DEL PAPA ALS ESTATS UNITS

Resumeixo en tres apartats alguns missatges del papa Francesc en el viatge que ha fet al país més poderós del món.

MISSATGE SOCIAL. Per primera vegada, un sant pare es va adreçar al Congrés dels Estats Units, al Capitoli de Washington. I va tocar temes molt delicats com la petició de l’abolició de la pena de mort, el final del comerç d’armes, el respecte als immigrants i refugiats, la lluita contra el deteriorament del medi ambient, citant la seva encíclica “Laudato si’, on defineix la terra com “la casa comuna” de tots.

Francesc va advertir que “si la política ha d’estar al servei de la persona humana, es dedueix que no pot ser esclava de l’economia i de les finances”. Va demanar per a tothom garanties de sostre, treball, terra i llibertats i va alertar de la temptació d’utilitzar l’ONU de manera interessada, per legitimar guerres que causen greus danys a la humanitat.

El Papa es va mostrar partidari d’autolimitar el poder i no sotmetre els països a sistemes crediticis asfixiants que els provoquen més exclusió i dependència. Sobre les relacions internacionals, no va oblidar el drama de la persecució dels cristians i altres minories a l’Orient Mitjà i l’Àfrica.

MISSATGE SOBRE LA FAMÍLIA. A la trobada mundial de les Famílies a Filadèlfia el Papa va mig improvisar un discurs deliciós. Aquest n’és un resum:

“Una vegada un noi em va preguntar: Pare, què feia Déu abans de crear el món? Em va costar contestar, no us penseu, però li vaig dir: Abans de crear el món Déu estimava, perquè Déu és Amor. Ara bé, estimava amb un amor tan gran que no podia ser egoista. Així és que va crear el món per poder-lo estimar. Déu va fer aquesta meravella on vivim i que malauradament l’estem destruint.

Però el més bonic que Déu va fer va ser la família. Tota la bellesa que Déu té, tota la veritat, Déu la dóna a la família. Una família és de debò família quan és capaç d’obrir els braços i rebre tot aquest amor.

Ja sabem que a la família no tot són flors i violes, que som febles, però quan els homes es van equivocar i es van apartar de Déu, Déu no els va deixar sols. Al seu Fill Jesús, on el va enviar? A un palau? A una ciutat? A muntar una empresa? El va enviar a una família.

Déu va entrar al món per una família; i ho va fer perquè aquella família de Natzaret tenia el cor i les portes obertes a l’amor.

Jo sé que hi ha dificultats a les famílies, tan se val. A vegades veig algun dels meus col·laboradors que vénen amb uns ulls que fan ulleres. Tenen nadons de mesos i jo pregunto: “Que no has dormit?” I diu: “No, ha plorat tota la nit”.

A la família hi ha dificultats, però se superen amb amor. L’odi no supera cap dificultat.

Tant de bo la família sigui una fàbrica d’esperança, una fàbrica de vida i de resurrecció, una Església domèstica, el lloc propi on la fe es fa vida i la vida creix amb la fe”.

Abans d’acabar la seva xerrada,  el Papa va convidar els pares i mares a preguntar-se si a les seves llars “es crida o es parla amb amor i tendresa”. “És una bona manera de mesurar l’amor”, va afegir.

MISSATGE SOBRE ELS VALORS. En una altra al·locució d’aquest viatge, Francesc va lamentar que en el món actual l’home visqui una soledat amb por al compromís i alhora amb una recerca desenfrenada per sentir-se reconegut. Córrer darrere d’un “like”, agradar, fer més seguidors a les xarxes socials, aquesta és la proposta que ofereix el consumisme actual, que fa córrer la gent darrere de l’última tendència, de l’últim crit, fins i tot a nivell religiós. Avui –diu el Papa- l’important ho determina el consum. Consumir relacions, consumir amistats, consumir religions... Aquest consum no genera vincles, simplement es busca la satisfacció personal.

Això genera una ferida cultural molt gran -assegura el Papa- i crea moltes situacions de soledat radical a la qual es veuen sotmeses tantes persones. Hem de condemnar els nostres joves per haver crescut en aquesta societat?, es pregunta Francesc. I ell mateix respon: No, el camí és acompanyar, aixecar, curar les ferides del nostre temps.

Miquel-Àngel Ferrés