Aquest any es commemora el centenari de la mort de Josep Torras i
Bages (1846-1916). Fill de la comarca del Penedès, fou bisbe de Vic, i
juntament amb contemporanis seus com Mn.Cinto Verdaguer o Joan Maragall, i
altres intel·lectuals de la Renaixença, és un referent per a l’Església i la
cultura catalanes.
La seva missió com a pastor, el
seu abundant magisteri i la seva fama de santedat van transcendir els límits de
la diòcesi de Vic, de manera que fou anomenat, amb raó, “Patriarca espiritual de Catalunya”.
Es va iniciar aviat el procés de
canonització i l’any 1992 Joan Pau II el va proclamar venerable.
Torras i Bages va ser
principalment un pastor, encarnat en el poble i preocupat per la fe del país;
com a bisbe va visitar tres vegades totes les parròquies de la diòcesi, cosa
que demostra el seu zel apostòlic per damunt de tot, renunciant a pujar
d’escalafó i als honors. Autor de nombroses cartes pastorals i llibres, entre
els quals destaca “La tradició catalana”,
de l’any 1892, on defensa la presència vivificant de l’Església en la societat
catalana.
Se li atribueix la frase cèlebre “Catalunya serà cristiana o no serà”. La
seva preocupació era que la llavor de l’Evangeli arrelés a la nostra terra, en
continuïtat amb la nostra història configurada bàsicament pel cristianisme. En
un discurs del 1910 deia que si se separa Déu de la infància i de la joventut
significaria “la desnaturalització del
nostre país, significaria que Catalunya tampoc seria catalana, perquè Catalunya
la féu el cristianisme, i la seva naturalesa és cristiana”.
En vigílies de les festes de Sant
Jordi i de la Mare de Déu de Montserrat, patrons principals de Catalunya,
recordem i homenatgem el venerable Josep Torras i Bages, autor també de la Visita Espiritual a la Mare de Déu de
Montserrat.
A aquesta seva obra corresponen
les següents pregàries dirigides a la Moreneta:
-Verge prodigiosa, tron puríssim on reposà
l'eterna Saviesa quan vingué al món a ensenyar el camí de la salvació,
aconseguiu per als vostres catalans aquella fe que enfonsa les muntanyes, omple
les valls i fa planer el camí de la Vida.
-Mare Castíssima, mirall de puresa, flor
de les verges, que portàreu al món el bàlsam d'incorrupció, Jesús fill de Déu,
obteniu-nos l'honestedat dels costums públics.
-Profetessa admirable, que beneíreu i
lloàreu l'Etern més que no pas totes les jerarquies angèliques plegades, feu
que sigui desterrat d'aquest poble vostre l'esperit de maledicció i blasfèmia.
-Rosa de caritat, foc que sense consumir
escalfa, traieu de Catalunya l'esperit de discòrdia, i ajunteu tots els seus
fills amb cor de germans.
-Santa Engendredora de l'Etern, filla del
vostre fill, feu que mai no es desfaci aquest poble català que Vós espiritualment
engendràreu.
-Verge poderosa, més forta que un exèrcit
en ordre de batalla, des del vostre alt castell de Montserrat, defenseu
d'enemics espirituals i temporals tota la terra catalana que teniu encomanada.
-Senyora de Montserrat, que teniu la
vostra santa muntanya voltada d'oliveres, signe de pau, aconseguiu per als
pobles de Catalunya una pau cristiana i perpètua.
