QUÈ ENS DIUEN LES FIGURES DEL PESSEBRE?

Amb una mica d’imaginació i esperit contemplatiu ens podem apropar a les figures del pessebre, i, si afinem l’oïda i l’esperit, ens poden dir coses com aquestes que se m’han acudit, només per incentivar la vostra pròpia experiència:

El Nen Jesús: La grandesa es manifesta en la petitesa. Fes-te petit, torna a l’únic que et salva, Jesús; que sigui Ell qui centri tota la teva vida.

Sant Josep: Sigues persona humil, ferma, sòbria i treballadora. Ben oberta a les sorpreses de Déu.

Maria: Estigues disponible al pla de Déu, sigues capaç de pregar amb actitud d’escolta, i guarda-ho en el teu cor. Portaràs, com ella, Jesús al món.

Estrella: Deixa que l’anunci de Jesús il·lumini i orienti tota la teva vida i la deis teus.

Àngel: Que bonic seria que tota la teva vida fos un missatge clar de la Bona Nova de Jesús.

Cova: Viu el sentiment de llar, de família senzilla i unida, capaç d’amor gratuït i de perdó.

El bou i la mula: Dóna escalf als qui tens al teu voltant, no marginis ningú de la teva tendresa.

Pastors: Escolta la Paraula, desvetlla la teva fe, posa’t en camí, tingues capacitat d’admiració.

Ovelles: Tingues sentit de comunitat, coneix el Bon Pastor, deixa’t guarir per ell i atén les ovelles ferides que necessiten la teva ajuda.

Els tres Reis: Estigues atent als signes del temps, adopta una actitud d’adoració, sigues generós.

Muntanyes: No et quedis en una vida plana i superficial, tingues esperit de superació, i puja amb Jesús a pregar a la muntanya.

Riu: Sigues conscient del teu Baptisme, recorda les promeses que renoves a la Vetlla Pasqual.

Estany: Que trobis la pau i la serenor tan buscades, que siguis un reflex de les coses del cel.

Pont: No aixequis murs al teu entorn, construeix ponts d’agermanament amb els qui són els teus germans, encara que els vegis diferents.

Camí: Viu la fe com a camí de creixement, no t’aturis en el que ja coneixes, informa’t i forma’t per saber donar raó d’allò que creus.

Camps: Col·labora per construir un món millor, més net, més just i més sostenible. No et desentenguis dels problemes que afecten tothom.

Neu: Deixa que la gràcia de Déu davalli sobre teu aquest Nadal i et faci una persona més amable.

Arbres i plantes: Procura oferir la teva alegria als altres i donar fruits abundants de pau.

Pedres: No ensopeguis amb les coses que et fan mal i vés sempre pel camí dret.

I molt bones festes de NADAL!                                             Mn. Miquel-Àngel Ferrés

LA MARE

M’ha arribat un text impactant que en vigílies de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu, ens pot ajudar a reflexionar sobre el paper de la mare:

“Quan vas venir al món, ella et prenia als braços, i tu ho agraïes cridant.

Quan tenies 1 any, ella t’alimentava i t’acaronava, i tu ho agraïes plorant tota la nit. Quan tenies 2 anys, ella et va ensenyar a caminar, i tu ho agraïes fugint quan et reclamava.

Quan tenies 3 anys, ella et feia el menjar amb amor, i tu ho agraïes tirant el plat per terra.

Quan tenies 4 anys, ella et va donar pintures, i tu ho agraïes pintant les parets del menjador.

Quan tenies 5 anys, et vestia per les ocasions especials, i tu ho agraïes embrutant-te la roba.

Quan tenies 6 anys, ella et portava a l’escola, i tu ho agraïes exclamant “no hi vull anar!”.

Quan tenies 7 anys, ella et regalava joguines, i tu ho agraïes destrossant-les.

Quan tenies 10 anys, ella t’acompanyava en cotxe a fer esport, a classes de música, a festes d’aniversari... i tu ho agraïes tractant-la com si fos el teu xofer particular.

Quan tenies 12 anys, ella et va portar al cinema amb els teus amics i tu ho agraïes dient-li que s’assegués en una altra fila.

Quan tenies 14 anys, ella et va pagar els campaments d’estiu i tu ho agraïes oblidant-te d’enviar-li una postal.

Quan tenies 16 anys, ella arribava de treballar i et volia abraçar, i tu ho agraïes tancant-te amb clau a la teva habitació.

Quan tenies 18 anys, ella et va pagar la matrícula de la universitat i et va dur a la ciutat, i tu ho agraïes avergonyint-te que els teus amics et veiessin amb ella.

Quan tenies 21 anys, ella et va preguntar si sorties amb algú, i tu li contestaves: “què t’importa”.

Quan tenies 26 anys, ella va pagar quasi tot el teu casament i li ho vas agrair demanant-li més diners per l’entrada del pis.

Quan ella et donava consells per pujar el teu fill, tu li responies que ara tot és molt diferent.

Quan volies sortir amb la parella, ella et guardava el nen i tu li ho agraïes dient-li que era una àvia antiquada i carca.

Quan ella es va fer gran, es va posar malalta i va necessitar que tu la cuidessis, li vas dir que estaves molt ocupat amb la feina i amb els teus fills...

Quan es mori, no tindràs massa remordiments?”

CRISTINA KAUFMANN, LA FASCINACIÓ D’UNA PRESÈNCIA

Cristina Kaufmann (1939-2006), religiosa carmelita, va néixer a Suïssa, en el si d’una família cristiana, en un país avesat a una perfecta convivència entre catòlics, protestants i jueus. Després dels seus estudis universitaris, va sentir la crida de Déu i va entrar al Carmel, i ho va voler fer a Espanya, per ser la terra de Santa Teresa de Jesús i de grans místics cristians. L’any 1964 va ingressar a la comunitat de carmelites de Mataró.

Se la recorda per la seva aparició en un programa de televisió de màxima audiència, l’any 1984, en què Mercedes Milà la va presentar com la monja d’ulls blaus i cognom estranger que irradiava pau i espiritualitat; i li va oferir el repte que demostrés, en viu i en directe, què és això de resar. La Cristina, amb naturalitat i espontaneïtat, ho va fer, i el seu testimoni va tenir un gran impacte.

Recordo que, quan visitàvem cada any pel temps de Nadal el convent de Mataró amb gent de Blanes, li havíem demanat que sortís més a la televisió, que faria molt de bé. Ella responia que no, que la seva funció no era exhibir-se en públic sinó pregar pel món una mica amagada del món, com a contemplativa. I sempre l’escoltàvem embadalits i acabàvem la visita pregant i cantant plegats, a redós del pessebre que feien les monges.

Cristina era una dona senzilla i culta, gran coneixedora de Teresa de Jesús, de Joan de la Creu, d’Edith Stein, i, en realitat, quan parlava d’ells, parlava d’ella mateixa, de la seva pròpia vida, fascinada, com aquests grans sants i santes, per l’experiència enamorada de Déu.

Precisament el seu llibre més conegut es titula “La fascinació d’una presència. Vers una experiència sana de Déu”. Pot ser tan sana i terapèutica la fe, quan deixem que el Senyor regni en el cor! Citant Santa Teresa, C. Kaufmann diu: “entrar en el Castillo interior y gustar de la presencia de Dios”. Un altre llibre seu es titula: “El rostro femenino de Dios”. I escriu: “Creure és estar content. Estic contenta de ser com sóc. I saber també que la meva vida no és inútil, que hi ha Algú a qui li agrada que jo visqui”.

Ella creia que l’Església ha de presentar la persona de Jesucrist i anunciar la Bona Nova, més que no pas voler el prestigi o conservar costums. Va morir de càncer als 67 anys, dolçament, com havia viscut. L’última cosa que va dir a les germanes fou: “Us deixo una sola paraula: Déu és amor”.