Mossens grans

Mossens grans o, millor dit, grans mossens, que han esmerçat la major part de la seva vida presbiteral a l’Empordà. Un és Mn.Jesús Franco, que ja viu durant la setmana a una residència a Banyoles al servei d’una comunitat de religioses i dels avis, i ve encara a celebrar la missa dominical al Bon Pastor de Figueres, fins que s’hi vegi amb cor. 

Un altre és Mn.Pere Font, que acaba de rebre diumenge passat el reconeixement del poble de Pontós i altres parròquies, grups i entitats pels seus 50 anys de rector i 80 de vida. És també el capellà de La Salle, dels militars i dels tanatoris.

Són d’admirar les generacions de capellans que van ser formats abans del Concili, en uns temps radicalment diferents dels actuals, i que, un cop es van trobar en la realitat de les parròquies, van veure com el món evolucionava i canviava com una mitja, i també l’Església. Ells van haver d’adaptar-se sobre la marxa, no sense dificultats ni angoixes, havent de revisar la teologia apresa, el llenguatge i la posició social, cada cop més irrellevant. La gran majoria van superar la prova i n’han sortit enfortits, amb una vocació de pedra picada.

I han anat fent-se grans servint els altres, dedicant-se en cos i ànima a escampar l’Evangeli; tenint cada dia Déu a les mans sabent que no és per quedar-se’l en propietat, sinó per donar-Lo gratuïtament; veient que cada vegada s’acostava menys gent a l’església i entenent que ells s’havien d’acostar a la gent; sentint la fiblada de les xacres físiques pròpies de l’edat; resant cada dia en soledat però amb un sentit de comunió cada dia més gran.

S’han encarnat, s’han estimat el poble, i el poble se’ls ha fet seus. Com en una família, han compartit moltes vivències, moltes hores properes, molts somriures, moltes tristors... Potser molta gent malparlarà de l’Església oficial però mai del seu rector. Ells són l’Església i els preveres que volia el Concili. Gràcies, Mn.Jesús i Mn.Pere! Ei, i per molts anys!