Fascinats per la Paraula - Els Salms

Així ens va deixar el professor Joan Ferrer a la conferència quaresmal sobre els Salms: fascinats per la seva paraula, perquè ens va fer arribar amb entusiasme la seva pròpia fascinació per la Paraula de Déu. N’és un gran coneixedor com a biblista i expert en les tres llengües originals de la Bíblia (hebreu, arameu i grec), i n’és, a més, un gran creient. I com a bon deixeble i col·laborador del gran lingüista català Joan Coromines, a qui ell anomena “senyor de les paraules”, embelleix els mots quan els pronuncia i els enraona.

Dintre de la gran biblioteca que és la Bíblia, va presentar els Salms com el gran llibre de pregàries del poble d’Israel i de l’Església al llarg dels segles. I com que de salms n’hi ha de tot tipus: agraïment, lloança, súplica, perdó, queixa, foscor... va dir que la persona que s’introdueix en els salms, sap que la seva vida, en qualsevol circumstància, s’ha de convertir en pregària. És a dir, no has d’esperar a “estar bé” per posar-te a pregar. Els salms ens fan veure que des de qualsevol situació humana, per feixuga que sigui, hi ha un camí cap a Déu, perquè Déu hi és present, encara que no el vegem.

Constantment la vida es tradueix en paraules de salms. És més, la mateixa persona esdevé pregària; fins i tot en el sofriment i en la persecució, “jo no faig sinó pregar”, diu el Salm 109, 4.

El conferenciant va definir el salteri com un camí que va transformant la vida, igual que el Regne de Déu, que, a mesura que el vas vivint, es va configurant en la teva vida. És com un tren –va dir- que si vols saber on va hi has de pujar.

La culminació dels Salms és Jesucrist i el seu Regne. I què hi ha en el cor del Regne? Un rei? No, hi ha Déu Pare, un Pare que estima sense mesura. Quan preguem amb els salms –va remarcar Joan Ferrer- tenim la certesa que són pregàries que a Déu li agraden, i això és motiu de joia per nosaltres.

El salmista té desig de Déu, sap que Déu és la claror: Sl 18, 29:“Tu, Senyor, ets claror en les meves nits”. I és que Déu s’ha fet conèixer, i això és el més gran que el món pot esperar (Sl 76, 2), perquè el bo i millor es troba en el misteri de Déu (Sl 36, 9). En la mesura que la nostra vida es vagi configurant al misteri de Déu, esdevindrem un salm vivent.

I el misteri de Déu –afirmava el ponent- omple de sentit la realitat, “com l’aigua omple la conca del mar”. La Bíblia sap que aquest misteri és un sentit que ens ha estat donat, és un do, no pas una construcció nostra. I és que darrere de les històries de la Bíblia hi ha el relat d’una presència que omple de sentit la realitat, que és el misteri de Déu.

Qui descobreix això veu que en el fons de l’amor veritable només hi pot haver el misteri de Déu. I cada persona és algú conegut i reconegut per aquest misteri últim de Déu, que pren la iniciativa de l’Amor. Un amor que és com una flama divina, que fa claror als nostres passos vacil·lants.

“Que Déu s’apiadi de nosaltres i ens beneeixi,

que ens faci veure la claror de la seva mirada” (Sl 67, 2)