Hi ha un conte que diu que una dona es va acostar a una font enmig d’uns arbres del bosc, i al davant de la font hi havia un petit estany d’aigua molt neta i transparent.
Mentre submergia l’àmfora per pouar aigua, va descobrir a l’aigua un fruita rosada i bonica, que semblava dir: “Pren-me i menja’m!”.
Va allargar el braç per agafar-la, però el fruit va desaparèixer; i va tornar a aparèixer només quan la dona va treure la mà de l’aigua. Així va passar dos o tres vegades.
Llavors la dona es va posar a treure aigua per buidar l’estanyol. Va treballar molt, mirant de reüll quan apareixia el fruit misteriós. Però quan va haver tret tota l’aigua, va veure que aquella fruita ja no hi era.
Desil·lusionada per aquella mena d’encanteri, va agafar l’àmfora plena d’aigua i quan ja estava per marxar, un refilet d’un ocellet va semblar que la cridava i que li deia: “Per què busques aquí a baix la fruita que és aquí a dalt?”
La dona va aixecar els ulls i va descobrir, penjada d’una branca sobre la font, la bellíssima fruita, de la qual ella n’havia vist només el reflex damunt de l’aigua.
No ens passa una mica així a nosaltres, que busquem en llocs equivocats aquells fruits i aquells béns que només ens poden venir de més amunt?
No ens quedem massa buscant el gust de la vida en coses enganyoses, en imatges d’aparences i en reclams il·lusoris?
No oblidem sovint que la vida és un do de Dalt i que l’hem de fer fructificar?
No hauríem d’elevar l’esperit per damunt de superficialitats i frivolitats d’una societat que ens vol amorrats a consumir i que ens enganya prometent-nos la felicitat?
En clau evangèlica, la Pasqua ens empeny a no buscar entre els morts Aquell que és viu. Ens impulsa a obrir els cors a l'horitzó infinit del Senyor, que ens treu la por, ens dóna el fruit de la Pau i ens projecta a la Missió.
Amb la força del Ressuscitat, podrem complir tot allò que el papa Francesc intueix i insisteix com a més necessari per als nostres temps:
-Ser més humans, ser més tendres.
-Sortir de la comoditat mundana i treballar pel Regne de Déu.
-Ser persones amb entranyes de misericòrdia per a tothom qui pateix.
-No fer mai el joc a la societat que descarta els nens no esperats, els pobres, els ancians, els malalts.
-Optar pels més pobres i per les perifèries existencials.
-Viure amb senzillesa i bondat el dia a dia.
-Ser testimonis de l’alegria, ja que la trobada amb Jesús canvia la vida i ens omple el cor.
És tot un programa de vida el que Francesc ens proposa, una vida que adquireix el seu sentit no tancant-se dins el propi egoisme, sinó vessant-se a favor dels altres, com ha fet Jesús per nosaltres.
Anant pel món amb l’esperit obert podem veure signes, reflexos de belleses insospitades en l’aigua dels estanys de la nostra ànima. Aixequem la mirada i en podrem assaborir els fruits nosaltres i els qui estiguin al costat nostre.
Hi ha una deliciosa sentència xinesa que diu: “Així com els arbres no mengen pas els propis fruits, ni els rius no beuen pas les pròpies aigües, la riquesa de les persones bones va tota en benefici dels altres”.
Mentre submergia l’àmfora per pouar aigua, va descobrir a l’aigua un fruita rosada i bonica, que semblava dir: “Pren-me i menja’m!”.
Va allargar el braç per agafar-la, però el fruit va desaparèixer; i va tornar a aparèixer només quan la dona va treure la mà de l’aigua. Així va passar dos o tres vegades.
Llavors la dona es va posar a treure aigua per buidar l’estanyol. Va treballar molt, mirant de reüll quan apareixia el fruit misteriós. Però quan va haver tret tota l’aigua, va veure que aquella fruita ja no hi era.
Desil·lusionada per aquella mena d’encanteri, va agafar l’àmfora plena d’aigua i quan ja estava per marxar, un refilet d’un ocellet va semblar que la cridava i que li deia: “Per què busques aquí a baix la fruita que és aquí a dalt?”
La dona va aixecar els ulls i va descobrir, penjada d’una branca sobre la font, la bellíssima fruita, de la qual ella n’havia vist només el reflex damunt de l’aigua.
No ens passa una mica així a nosaltres, que busquem en llocs equivocats aquells fruits i aquells béns que només ens poden venir de més amunt?
No ens quedem massa buscant el gust de la vida en coses enganyoses, en imatges d’aparences i en reclams il·lusoris?
No oblidem sovint que la vida és un do de Dalt i que l’hem de fer fructificar?
No hauríem d’elevar l’esperit per damunt de superficialitats i frivolitats d’una societat que ens vol amorrats a consumir i que ens enganya prometent-nos la felicitat?
En clau evangèlica, la Pasqua ens empeny a no buscar entre els morts Aquell que és viu. Ens impulsa a obrir els cors a l'horitzó infinit del Senyor, que ens treu la por, ens dóna el fruit de la Pau i ens projecta a la Missió.
Amb la força del Ressuscitat, podrem complir tot allò que el papa Francesc intueix i insisteix com a més necessari per als nostres temps:
-Ser més humans, ser més tendres.
-Sortir de la comoditat mundana i treballar pel Regne de Déu.
-Ser persones amb entranyes de misericòrdia per a tothom qui pateix.
-No fer mai el joc a la societat que descarta els nens no esperats, els pobres, els ancians, els malalts.
-Optar pels més pobres i per les perifèries existencials.
-Viure amb senzillesa i bondat el dia a dia.
-Ser testimonis de l’alegria, ja que la trobada amb Jesús canvia la vida i ens omple el cor.
És tot un programa de vida el que Francesc ens proposa, una vida que adquireix el seu sentit no tancant-se dins el propi egoisme, sinó vessant-se a favor dels altres, com ha fet Jesús per nosaltres.
Anant pel món amb l’esperit obert podem veure signes, reflexos de belleses insospitades en l’aigua dels estanys de la nostra ànima. Aixequem la mirada i en podrem assaborir els fruits nosaltres i els qui estiguin al costat nostre.
Hi ha una deliciosa sentència xinesa que diu: “Així com els arbres no mengen pas els propis fruits, ni els rius no beuen pas les pròpies aigües, la riquesa de les persones bones va tota en benefici dels altres”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada