En les Fires i Festes de la Santa Creu de Figueres els cristians no oblidem l’origen i els fonaments d’una festa que té la seva significació en la creu de Crist. Una creu que és, per nosaltres, el pas cap a la Vida. Així com la Festa Major s’associa històricament a la Creu, cosa que semblaria contradictòria, així també les nostres creus de cada dia coexisteixen amb l’esperança de la Festa Major eterna que un dia ens ha de reunir a la “plaça major” o a la “rambla” del Regne delcel.
Recordeu aquella cançó de Luis Eduardo Aute, “Aleluya nº 1”, amb la primera estrofa:
“Una lágrima en la mano, / un suspiro muy cercano, / una historia que termina, / una piel que no respira, / una nube desgarrada, / una sangre derramada, / Aleluya.?
Doncs actualitzant en clau humanística la dura realitat, posem un “Al·leluia” d’esperança al darrere de cada creu d’avui. Com una pregària una mica esquinçada, que implori un Al·leluia que sembla tan difícil en aquest món:
-L’infant innocent que de petitha d’assumir la creu de ser escarnit pels companys, o de ser poc alimentat o poc acompanyat pels seus pares o tutors... Al·leluia.
-El jove que s’ha esforçat en els estudis i quan arriba a l’edat de treballar troba la creu implacable de l’atur...Al·leluia.
-El qui s’ha deixat anar, per les raons que siguin, i es troba amb la creu mortal de la drogodependència que l’inhabilita per viure amb equilibri... Al·leluia.
-La creu dels malalts que voldrien curar-se i sentir-se acompanyats i se senten “retallats” de salut i de visites... Al·leluia.
-El calvari dels immigrants que troben la creu just abans d’arribar a la terra promesa, Europa (?)...Al·leluia.
-Els pares que fan el que poden per educar els seus fills i es troben amb la creu de veure que van per camins tan diferents als que ells els havien ensenyat... Al·leluia.
-Els mestres que es preparen, que estimen els alumnes, i que viuen la creu de sentir-se impotents i perplexos per incomprensions i violències... Al·leluia.
-La persona que rep un diagnòstic mèdic i ha d’afrontar la creu d’una malaltia incurable... Al·leluia.
-Els familiars que veuen com els pares o avis perden facultats i han de viure la creu del declivi d’aquella persona que sempre han estimat i ja no els reconeix... Al·leluia.
-El treballador en contracte precari que és explotat i veu que si no accepta aquesta creu injusta perdrà deseguida el lloc que esperen molts d’altres darrere seu... Al·leluia.
-La persona que ha estat víctima d’una gran injustícia, l’ha denunciada i ha de suportar la creu d’una justícia tan i tan lenta... Al·leluia.
-La dona que és maltractada i que ha d’acceptar la creu d’aquesta ignomínia si no es vol trobar al carrer amb fills petits... Al·leluia.
-La persona gran que ha estimat i treballat tota la vida per la seva família i ara que ja no es val per ella mateixa ha de viure la creu de sentir que fa nosa... Al·leluia.
-El drama de tanta gent en el món que d’un dia a l’altre es troben amb la creu d’un terratrèmol, d’un atemptat, d’un accident... Al·leluia.
A Jesús a la creu no l’aguanten els claus, l’aguanta l’amor al Pare i a tots nosaltres. És imatge de tanta gent que se sacrifiquen pels altres, que posen al davant no la pròpia comoditat, sinó el bé dels altres. Aquests són els qui han trobat la “vera” creu…!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada