PATRIMONI NATURAL

L’IAEDEN-Salvem l’Empordà (Institució Altempordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura), és una entitat independent sense afany de lucre i membre de la Federació Ecologistes de Catalunya. En l’editorial del seu Butlletí d’hivern 2015-2016, núm. 157, fa una invitació a totes les persones de bona voluntat a implicar-se en la preservació del medi ambient, jugant amb les paraules d’aquest lema:  “Si tens un patrimoni, és natural que el defensis”.

De seguida he connectat, com en vasos comunicants, amb la recent encíclica ecològica del papa Francesc “Laudato si’” on recorda que hem de tenir cura de la Creació com la casa comuna que compartim; i que no és patrimoni d’uns quants sinó de tots. Pel Papa, la cura del nostre planeta és una exigència ètica de primer ordre en els temps actuals.

Així doncs, és hora d’implicar-nos tots. Com diu l’editorial de l’IAEDEN: “Ens hem d’adonar tots plegats que tenim un patrimoni natural i paisatgístic comú, que ens envolta, ens acull, ens identifica i ens alimenta; i que hem de poder passar, amb satisfacció, als nostres descendents”.

I el Papa, en l’encíclica, ho diu així: “La terra és com una germana, amb qui compartim l’existència, i com una mare que ens acull entre els seus braços. El nostre cos està constituït dels mateixos elements del planeta, el seu aire és el que ens dóna l’alè i la seva aigua ens vivifica i refà”.

Mirem més concordances. L’editorial del Butlletí diu: “En la defensa d’aquest patrimoni, encara que és de tots, hem d’obrar amb la mateixa diligència que quan es tracta d’un patrimoni únicament nostre. Si no ho fem així, és quan surten aquells que tenen l’habilitat d’apropiar-se’n pel seu benefici, encara que sigui a costa de fer-lo malbé.

Des de la IAEDEN–Salvem l’Empordà coneixem bé les múltiples amenaces que en aquests moments patim a casa nostra i intentem fer-hi front amb tota la coherència i el rigor que som capaços, i alhora sumar-hi totes les persones que sentiu aquestes mateixes inquietuds. Entre tots hem de fer brotar complicitats i fer créixer compromisos. No és un caprici. És una responsabilitat imprescindible i urgent per anar cap a l’harmonia amb el planeta i tots els éssers vius que l’habitem”.

I l’encíclica “Laudato sí” adverteix, en aquest mateix sentit: “Que els éssers humans destrueixin la diversitat biològica, contribueixin al canvi climàtic, contaminin l’aigua, el sòl, l’aire... Tot això és pecat.”

I afegeix: “La terra clama pel mal que li provoquem, a causa de l’ús irresponsable i de l’abús dels béns que Déu ha posat en ella. El seu crit, juntament amb el dels pobres, interpel·la la nostra consciència a reconèixer els pecats contra la creació”.

El Papa proposa als quatre vents “una conversió ecològica mundial”. I parla de Sant Francesc d’Assís (el nom que ell va triar per Papa!) com a “l’exemple per excel·lència de l’atenció al que és feble i d’una ecologia integral, viscuda amb joia i autenticitat. En ell s’hi descobreix fins a quin punt són inseparables la preocupació per la natura, la justícia envers els pobres, el compromís amb la societat i la pau interior”.

Com a exemple d’aquest compromís, el butlletí de l’IAEDEN relata els casos de dos testimonis que van morir assassinats al Brasil per defensar el medi ambient i van xocar amb els interessos dels poderosos. Són Chico Mendes, treballador a la seva amazònica, activista contra la desforestació i la defensa dels pobles indígenes, i Dorothy Stang, monja defensora de la reforma agrària i de la preservació de l’Amazones contra els poderosos terratinents.

Com ells -apunta el butlletí- hi ha hagut més de mil crims per aquesta causa i molts d’ells han quedat impunes.

Sense sortir del Brasil, recordem com el bisbe Pere Casaldàliga ha estat perseguit des que hi va arribar de missioner posant-se al costat dels camperols sense terra i de les tribus indígenes. El bisbe Pere, que actualment està molt debilitat físicament, fa molts anys que es va avançar a l’esperit que desprèn la darrera encíclica ecològica. Laudato si’!