DONES D’AQUEST PAÍS

 L’escrit d’avui és d’una meva germana, que treballa a la Universitat de Girona i està compromesa, en diversos àmbits, a millorar la societat a base de conèixer, valorar i animar persones com les dones que descriu a continuació. Ja que la nostra Església també té una base formada majoritàriament per dones, m’ha semblat just publicar-ho aquí:

“La dona que no acluca els ulls fins que sent la moto del fill que arriba de matinada i que no entén per què l’home del costat dorm com un soc, aliè al seu patiment. La dona, acabada de jubilar, que es pensava que tindria més temps per a ella però, com que veu que tots hi compten, sent que no els pot decebre i s’ocupa dels néts sense queixar-se.

La dona callada que et sap ajudar amb delicadesa perquè endevina què necessites i té la paraula justa sempre a punt. La dona feinera que s’hi posa cada dia a les cinc del matí per poder fer compatible la tasca d’investigadora amb la de mare de quatre criatures. La dona que arriba amb cara de son cada matí perquè la nena li reclama el pit a la nit no sé quantes vegades i es posa a treballar sense cap mandra. La dona que vol arribar a tot i no abasta gaire res, però que encara busca temps per fer teatre, que sent com a espai propi enmig de la voràgine diària. La dona eficient que ha d’aguantar el tracte despectiu d’uns superiors que la menyspreen però que no s’arronsa a l’hora d’expressar les seves opinions amb fermesa.

La metgessa que troba l’instant precís entre la poca estona que pot dedicar a cada pacient per oferir-los un gest amable, un somriure d’ànim o una mà a l’espatlla. La dona que esdevé el puntal al despatx, algú a qui tothom recorre perquè resol problemes sense preguntar gaire. La dona amb responsabilitats polítiques que dedica al país tot el seu temps i durant la setmana només veu la filla quan se li desperta a la nit, i allarga delerosa l’estona de canviar-li els bolquers. La dona que té fibromiàlgia però ho amaga a la gent del seu voltant i treu l’energia d’on pot perquè no es noti gens. La professora que es desviu pels seus alumnes, els fa saber que importen i els valora l’esforç. La dona que cuida la sogra enllitada com si li fos mare, dissimulant com pot el cansament i el desànim que l’envaeixen sovint.

La mare de bessons sempre pendent del més mínim detall, que per més problemes que tingui sempre posa els amics al davant i ens fa sentir estimats. La dona que dirigeix un equip de treball amb traça i rigor, i aconsegueix que deixin de mirar-se de reüll i que tothom confiï l’un en l’altre. La dona que aspira a una feina millor i que, quan tots a casa dormen, es posa a l’ordinador fins que la venç la son, i gaudeix aprenent. La dona que va de casa en casa netejant, discreta i responsable, i acaba mig vivint vides alienes pel vincle que adquireix amb cada família.

La dona que ha arribat a ser esportista d’elit i decideix fer públic el seu compromís polític encara que li comporti problemes, si amb això pot ajudar. La dona d’un equip de direcció que veu com el món canvia i es disposa a reinventar-se per adaptar-se als canvis que siguin necessaris, amb humilitat i dedicació. La dona que ha deixat la vida còmoda que duia per dedicar-se en cos i ànima a treballar en un departament dels més complexos de l’Administració, perquè pensa que ara és el moment de participar en l’esforç col·lectiu.

Dones d’aquest país a qui he conegut. Dones d’aquest temps, generoses, afectuoses, compromeses i responsables. Dones que es preocupen per tot i per tothom, que intenten treballar i fer la millor feina, que s’estimen amb bogeria la família i els dol no poder estar més per ells, que no demanen res per a elles i només donen, que són capaces de construir grans relacions de complicitat i confiança en l’àmbit social i laboral… Aquest país se’n sortirà, i serà sobretot gràcies a aquestes dones, que són les que el fan gran”.

Meius Ferrés Fluvià