TAL FARÀS, TAL TROBARÀS

Si volem avançar com a humanitat, hem de posar-hi més seny, més esperit i menys irracionalitat. Si no fem créixer els bons ingredients en l’espècie humana, no és estrany que avancem molt en tecnologia i ben poc en humanitat. Si no posem bons ingredients a l’hora de cuinar un plat, després no ens podem queixar si el menjar surt dolent.

En la nostra societat tothom es queixa de les conseqüències, però sense treballar gaire les causes. Ens queixem del plat dolent, però sense procurar millorar els ingredients. Uns exemples:

-Tenim una tolerància 0 pels maltractaments domèstics que augmenten cada dia i, en canvi, ens empassem sense cap pudor tota la violència que rebem pels mitjans de comunicació i d’entreteniment i comprem video-jocs violents als petits de la casa.

-Lamentem cada setmana accidents mortals a les carreteres. Però ens embadaleixen amb les prestacions dels cotxes nous que se’ns anuncien de manera fantàstica i de les velocitats que poden agafar.

-Ens espantem només de pensar les destrosses que pot fer la droga en la vida de persones i famílies, però acceptem sense més ni més l’ambient d’intercanvi de droga que es fa a la vista als nostres carrers.

-Som implacables amb el càstig que mereixen els violadors i els qui cometen abusos a menors, però no deixem d’acceptar com a normal l’exposició pública i permanent d’una sexualitat banalitzada i deshumanitzadora.

-Ens fan molta pena les persones que han caigut en l’alcoholisme i, en canvi, tenim una tolerància infinita per a l’accés barat a l’alcohol a tothora i a tothom.

-Sabem que moltes empreses petites, properes i familiars, hauran de tancar però ens n’anem a comprar a les grans superfícies, per comoditat, per ofertes econòmiques...

-Ens queixem de la manca d’educació de molts nens i joves, però no trobem temps per estar més amb ells ni per procurar que hi hagi horaris i llocs adequats i sans per a ells.

-Critiquem i ens escandalitzem de tal o tal persona perquè s’ha separat o ha fet el salt, mentre els índexs d’audiència televisiva assenyalen l’èxit creixent dels programes-escombraria de xafarderies i morbositats.

-Condemnem els polítics que s’aprofiten del càrrec, però tot fa pensar que molta gent faria el mateix si estiguessin al seu lloc, perquè els nivells de civisme i d’ètica professional i financera són baixos al país, i això no és culpa només dels polítics.

-A nivell d’Església, potser la critiquem perquè no respon a les nostres expectatives, però a l’hora de comprometre’ns a fer algun servei a la comunitat deixem que siguin uns altres els qui s’impliquin a fer una Església més viva.

Podríem seguir amb més incongruències... Ens cal ser més crítics amb nosaltres mateixos i més constructius en el nostre entorn, sabent que el món serà una mica millor si cadascú de nosaltres és una mica millor, si millorem el règim interior del nostre cor.

Si volem un món nou, nosaltres hem de ser homes i dones “nous”. És aquell text de sant Pau als Romans, 6: “Hem de continuar en el pecat perquè abundi més la gràcia? De cap manera! Els qui hem mort al pecat, com podríem viure encara en el pecat? ... Sapiguem-ho bé: l’home vell que érem abans ha estat crucificat amb Crist.... Tingueu-vos per morts al pecat, però vius per a Déu en Jesucrist... Vosaltres ja no esteu sota la Llei, sinó sota la gràcia”.

Si esdevenim persones renovades en Crist, serem com ingredients bons i sans per fer avançar l’espècie humana i fer més comestible per a tothom la salsa de la vida... Les bones conseqüències vénen de bones causes. I a la inversa!

Si no tirem coses bones a l’olla, quina sopa volem que surti? Tal faràs, tal trobaràs...