dimecres, 14 de desembre del 2016

SI ÉS QUE HI HA CASES D’ALGÚ...



Va ser formidable la xerrada de l’Engràcia Valls, cap de l’horta ecològica del monestir de Santa Clara de Fortià, el dia 1 de desembre, amb motiu de la presentació de l’Agenda Llatinoamericana Mundial, que aquest any està dedicada a l’Ecologia integral, on ella hi té un article publicat.
S’està fent un treball molt positiu als terrenys del monestir de les Clarisses, cedits a la Fundació Acollida i Esperança, i ho és en un doble sentit: ecològic i social. S’estan fent cultius de productes ecològics, supervisats per l’Engràcia, enginyera agrícola, i s’està donant treball i formació a homes i dones en situació de pobresa o de marginació.

Subratllo dues idees-mare que ens va transmetre en la seva exposició, il·lustrada amb fotografies dels camps de cultiu:
-La terra és com el ventre de les plantes i hortalisses. L’agricultura ecològica no té cura de la planta sinó que té cura de la terra perquè doni bones plantes. És a dir, no actuen artificialment sobre la planta perquè es faci ufanosa (i enganyosa) als ulls del consumidor, sinó que actuen sobre la terra perquè doni el millor d’ella mateixa amb productes naturals, sans i bons.

-La segona idea és l’entusiasme. Va explicar que si aquest projecte de cultius ecològics tira endavant és perquè s’hi ha cregut i s’hi ha treballat amb entusiasme. I deia que treballar la terra, fer de pagès, demana estar en bona forma física i en bona forma mental o espiritual. La terra és molt baixa, com se sol dir, i a més té reaccions imprevistes al llarg de l’any, segons les estacions; té més o menys saó depenent de molts factors interiors i exteriors, i al final només se’n surt aquella persona que la treballa amb entusiasme i amb esperança, que hi creu, ho estima i ho gaudeix.
L’Engràcia va confessar que va fer el salt definitiu a creure en aquest projecte quan va sentir una monja clarissa que ja no hi és (però que sempre hi serà, va remarcar...) que va dir que pregaria perquè tot anés endavant. Amb aquesta força espiritual no hi ha res impossible...

L’ecologia no és una moda, ja és un clam universal i indefugible. Com afirma el Papa Francesc a l’encíclica ecològica “Laudato si’”, està en joc la supervivència de la “casa comuna”. Estem convertint la terra en un immens dipòsit de deixalles. Adverteix que la degradació ambiental i la degradació humana i ètica estan íntimament unides. De manera que no hi ha dues crisis separades, una d’ambiental i una altra de social, sinó una sola i complexa crisi sòcio-ambiental.

Ara que ve Nadal, és bon moment per decidir-se a consumir i viure de manera més ètica i responsable.
Moltes veus, que per Nadal se senten més, ens recorden que som –o hauríem de ser- una sola i gran família humana. Però els qui viuen confortablement dins la “casa comuna” que és la Terra representen només el 20% de la població mundial. El 80 % restant viu a fora, són pobres, migrants o refugiats. Les xifres fan esfereir i ens haurien de fer rebel·lar, sobretot als joves, que o reaccionen o perpetuaran el nostre trist llegat.

Per transformar aquesta greu realitat, comencem per tenir cura del nostre entorn immediat, com es fa a les Clarisses. I com diu el president d’IAEDEN-Salvem l’Empordà: “En els ulls dels que mirem aquesta terra i aquesta mar amb un amor apassionat, hi veiem també reflectits els ulls d’una altra gent que estima altres terres i altres mars amb idèntica passió.
Però tant aquí com arreu l’equilibri i l’harmonia de tot el que ens envolta té una fragilitat extrema. I si continuem lluitant pel nostre petit país és, en essència, perquè hi veiem la vida de la qual tots formem part”.


Només ens en sortirem amb seny, treball i entusiasme. Comprometem-nos tots a fer més habitable per tothom aquesta casa que tenim en comú. Perquè, com diu la cançó, “casa meva és casa vostra, si és que hi ha... cases d’algú”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada