Animats per la família i ajudats per la parròquia i potser pel col·legi, heu conegut el camí de Jesús i el procureu seguir. Alguns us heu confirmat i tot. L’enhorabona! Deixeu que l’Esperit Sant actuï en vosaltres com ho va fer amb els Apòstols.
Trobar Déu? Ui, som tan petits...! Més aviat es tracta de deixar-nos trobar per Ell. Sovint anem esvalotats i distrets. Hem d’aprendre a fer silenci de tant en tant, i redescobrir, com en les aigües quietes, el reflex de la nostra imatge. Qui som realment. I és que som fets a imatge i semblança de Déu!
Estàs creixent en un món que segurament no t’agrada gaire. Tanmateix tu ets una persona més enmig d’aquest món, i vas adquirint responsabilitats. Jesús alimenta el teu somni d’un món diferent, sense tantes diferències i injustícies, on la gent es respecti i s’ajudi. Tingues present que Jesús compta amb tu per fer realitat aquest somni.
Moltes coses són negatives en la nostra societat, però en tens moltes de positives al teu abast que pots potenciar. I, per damunt de tot, les persones. Res no et donarà tanta consistència com la mirada d’aquells que t’estimen: família i amics, i una comunitat cristiana, amb uns catequistes que t’acullen i volen que maduris la teva fe. Tindràs dubtes, la fe sovint serà feble com una candela vacil·lant, però si l’afegeixes a la llum dels altres, junts fem una gran claror. Deixa’t ajudar per Jesús i per les persones que volen el teu bé i que t’ho estan demostrant.
Tens una vida per endavant. Descobreix i perfila la teva vocació. És important que decideixis el que vols fer però sobretot el que vols ser. No ho tindràs fàcil, ja que res d’important no s’obté pel camí fàcil.
Apassiona’t per la vida i pel servei a la vida. La humanitat, i la teva comunitat, necessita la teva aportació. No t’estranyi. Déu t’ha posat en aquest món per alguna cosa. Allò que no facis tu no ho farà ningú. Ets irrepetible, no hi ha ningú més al món com tu. Ets un instrument particular en la gran simfonia de l’univers. Mira d’afinar i no desafinar. Per tu i pel conjunt. Ets un exemplar únic sortit de l’artesania de Déu i de la natura. Ets un original. No et resignis a convertir-te en una còpia. No t’inclinis davant dels interessos dels qui volen dominar el món a base de poder i de diners mal guanyats i pitjor administrats. No et deixis seduir pels cants de sirena de gent que et voldrà manipular, dels qui es voldran aprofitar de tu, dels qui et convidaran a passar de tot i a deixar-te anar.
No prenguis model de les frivolitats mundanes: No vulguis aparentar el que no ets, mira de ser tu mateix/a. No vulguis ser algú conegut, sinó intenta ser algú a qui valgui la pena de conèixer. No dediquis la teva joventut a buscar qui et faci feliç sinó a portar felicitat als que t’envolten. La resta et vindrà de més a més.
Posa’t al costat dels qui volen aprofundir la vida, dels qui lluiten per la dignitat de les persones i dels pobles, dels qui surten de la comoditat per defensar les causes justes. Fes de la teva vida un servei, un do, no pas un projecte egoista. Com deia la mare Teresa de Calcuta, el que no viu per servir no serveix per viure.
És molt important que no deixis de pregar. Si pregues, faràs lloc en tu a l’Amor de Déu. Com aquella bella cançó de Taizé que diu: “Fes que en mi tan sols parli l’Amor”. Pregar no és difícil, el que costa és saber desconnectar dels aparells i connectar amb Déu, present i vivent en tu, i que sempre té cobertura, per cert. Ell no et fallarà mai, és l’Amic a qui pots dirigir-te sempre amb confiança. Et mantindrà el cor obert, atent a la vida i a les necessitats dels altres. “Eixampleu els vostres cors!”, va exclamar el papa Francesc dirigint-se als joves.
I recorda aquesta dita: “Déu dóna menjar a les aus, però no el posa als seus nius”.T’hauràs d’espavilar, com els ocells que fan el seu niu buscant tots els elements que tenen a l’abast. Potencia la teva personalitat i les teves capacitats. Has d’aprendre a volar pel teu compte, dibuixant el teu futur, i no sempre els vents et seran favorables. No et deixis endur pel vent que més bufi ni pel corrent que més t’estiri. Als rius, només els peixos vius neden a contracorrent. Als altres, se’ls enduu el corrent... A tu, l’Esperit t’impulsa.
Els cristians no som pas millors que els altres, però mira, l’Esperit ens ha fet conèixer la Font d’aigua viva. I això és molt important en un món on hi ha tants joves i tanta gent assedegada... Ànims i endavant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada