Us comparteixo algunes vivències de l’anada al Marroc, que, en vigílies de la Diada catalana, ens poden eixamplar horitzons.
*Per la visita a la ciutat de Fès ens va acompanyar un guia professional, un noi nascut allà mateix, practicant de la fe musulmana, i amb una cultura molt àmplia (a Fès hi ha la universitat més antiga i important del país). Es diu Yunes, derivat del nom bíblic Jonàs. En saber que nosaltres érem capellans catòlics, ens va anar explicant els monuments i els costums fent analogies i semblances amb la fe monoteista que ens agermana. A l’hora de dinar, ens va voler deixar sols i ens va dir: “Vostès parlin de les seves coses i dinin tranquils; jo necessito una estona per fer les meves oracions; després menjaré alguna cosa i ens retrobem tot seguit per continuar la visita”.
El respecte, el reconeixement de la diversitat i la llibertat ens enriqueixen a tots.
*El mateix Yunes ens va explicar què recomana la fe islàmica als nois que busquen parella per casar-se. Normalment –ens deia- hi ha quatre criteris a l’hora d’escollir una dona: la bellesa (que sigui atraient i maca), la família (que formi part d’una bona família o nissaga), el patrimoni (que tingui diners i recursos per viure) i la religiositat (entesa com a creient i també com a bona persona, amb valors humans).
Feu-ne via, diu la fe alcorànica, de procurar que aquest quart criteri passi a ser el primer, perquè els altres tres tenen naturalesa caduca: la bellesa s’anirà acabant amb l’edat, la família de la noia també passarà per llei de vida, els diners van i vénen i són volàtils, mentre que la qualitat de la persona és el més important per al matrimoni.
I ens va il·lustrar la lliçó amb números. La bellesa al final de la vida, quin valor tindrà? Se li posa un 0. La família, quan ja no hi sigui? Un altre 0. Els diners? Un altre 0. I a la religiositat i valors personals? Se li posa un 1. Aquest número 1, si el tenim col·locat al darrere dels tres 0, quin valor té? Insignificant: 0001. Si el posem, en canvi, al davant dels diners? Ens surt un 10 de valoració. Si el posem una mica més endavant, al davant de la família? Aleshores tenim un 100, hem augmentat valor. I què passa si el posem, al davant de tot, abans de la bellesa? Ens surt un 1.000, màxima valoració.
En la vida social i política també caldria posar les coses importants al davant de tot, les que tenen a veure amb la qualitat humana i la netedat ètica i democràtica.
*Una altra anècdota va passar en un restaurant del port de Casablanca. A mig dinar, quan teníem el segon plat de peix a taula, el meu company de viatge es va trobar malament, probablement a causa de les calors i del trasbals que suposa sempre per al cos un canvi sobtat d’hàbits. Tenia molt de malestar i no sabíem ben bé d’on podia venir. Va començar a suar amb gestos de dolor, i no teníem a mà cap medicament que pogués prendre ni ningú que ens digués si era el remei adequat. L’escena no va passar desapercebuda pel cambrer que ens servia, un home marroquí ja adult, que va venir a la nostra taula amb una rudimentària bossa de plàstic amb glaçons de gel, i va aconsellar al company que se la passés per la nuca, pel front... Al cap de poc de fer-ho, el company es va sentir alleujat i, agraït al cambrer, li va dir que no es veia amb cor de menjar el segon plat, que se l’emportés i en tot cas li servís una infusió.
Quan va venir el moment de demanar el compte, el cambrer va dir que ell s’havia menjat aquell segon plat de peix a la nostra salut i que no ens el cobrava. I ens va fer aquell gest propi del país, de posar-se la mà al cor fent una lleugera inclinació de reconeixement. I nosaltres li vam correspondre, emocionats.
Més enllà de posicions particulars de cadascú, hem d’aprendre a conviure amb naturalitat, sense prejudicis, ajudant-nos com a persones en tot que puguem. La bondat natural de les persones és el que donarà qualitat a la convivència d’una família, d’una comunitat, d’un país, del món.
Insha’Allah, que diuen allà... i que vol dir “si Déu vol”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada