La família, sagrada

Jesús mateix va voler néixer i créixer en el si d’una família, formada per Josep i Maria. Durant la part més llarga de la seva vida, Jesús va participar de la condició comuna de la immensa majoria dels humans: una vida diària sense cap grandesa aparent, vida de treball manual, vida dintre la comunitat jueva... De tot aquest llarg període a Natzaret, l’evangeli només ens diu que Jesús era “obedient” i que “es feia gran, avançava en enteniment i tenia el favor de Déu i dels homes” (Lc 2, 51-52).

Des que Déu va venir a formar part de la nostra família, la família és sagrada.

“Fem un Natzaret a cada llar”.

EL QUE NO S’APRÈN A CASA...

Està clar que la família transmet, “passa”, la fe. El problema ve quan la família “passa de la fe”... Pel sagrament del matrimoni, i després en el baptisme dels fills, els pares creients han rebut la responsabilitat i el privilegi de transmetre la fe als seus fills, tasca que ha de començar ja en la primera infantesa, ensenyant-los a pregar i a descobrir la seva vocació de fills de Déu. Sense imposicions, però també sense complexos. S’educa sobretot pel testimoniatge de vida, quan els membres de la família s’ajuden mútuament a viure d’acord amb l’Evangeli.

Després, la participació en la catequesi i les celebracions de la comunitat parroquial, així com la formació religiosa a l’escola, seran el complement idoni per a la maduració  de la fe cristiana.

“JO NO ELS HE PAS ENSENYAT AIXÒ…”

A vegades, però, els pares i els avis experimenten la frustració de veure que els fills no han acollit la fe que han intentat transmetre’ls. Aquest fet pot provocar ferides profundes, unides a un sentiment de fracàs personal. Però no hem d’oblidar que la fe es troba entre la proposta de Déu i la llibertat de la persona. I encara que no hàgim aconseguit allò que preteníem, segur que la proposta que els haurem fet, l’educació que els haurem transmès i el propi testimoniatge deixaran alguna petjada important en la seva vida.

REPTES ACTUALS DE LA FAMÍLIA

Ja sabem que avui, per múltiples causes, apareixen noves formes de convivència, més o menys estable, que interpel·len seriosament el model de família.

¿És l’hora de condemnar, de criticar, o bé de demostrar els valors positius de la vida familiar? Pensem-hi.

Malgrat les dificultats, de cap manera no podem dimitir de la voluntat de transmetre a altres els valors i la fe que hem descobert i que ens fa feliços. No podem esperar que l’ambient social sigui favorable.

NOVES POBRESES

D’altra banda, constatem amb dolor com en la societat van apareixent noves formes de pobresa provocades sovint per la desintegració familiar, unida a la crisi: abandonament de la parella, maltractaments, despreocupació pels fills, manca de recursos per subsistir, nens sense afecte paternal, malnodrits, adolescents enfonsats en el fracàs escolar, caigudes en la pendent de la degradació moral, etc.

¿És l’hora de lamentar-se i d’escandalitzar-se, o bé és l’hora de la solidaritat, seguint el Jesús de l’Evangeli, que es feia amb tothom i anava a cercar l’ovella perduda?

Pensem-hi.