“Símbols com l’arbre, el pessebre amb el Nen Jesús, la Verge, els pastors, fan ressonar el nen que ja no som i que, no obstant, ens habita. Com deia Proust, temptegem a la recerca d’alegries desaparegudes, sabors atàvics, rostres estimats i perduts.
La cosificació de les relacions humanes, el consumisme compulsiu, la por al do de si mateix ens fan girar entorn de l’espectre del Papa Noel. Donar per no donar-se, retenir l’afecte hermèticament embolicat, mil cordes per lligar-nos al propi infern que, com deia Dostoyevski, és el sofriment de no poder ja estimar. Molts regals ens encobreixen i testifiquen fins a quin punt estem en deute amb el desfiament d’estimar i fer-nos presents en la vida de l’altre.
La hipòtesi més probable fa del Nadal la versió cristiana de la festa pagana del “déu sol invencible” (=natale solis invictus), introduïda a l’any 274 per l’emperador Aurelià i fixada en el soltici de l’hivern europeu, el 25 de desembre. Pel pròleg de l’evangeli de Joan, Crist és “la llum del món”. D’aquesta manera la fe cristiana rescata la commemoració pagana en reforçar, en les primeres comunitats de l’Església, la convicció que celebraven la festa del veritable Sol.
Avui s’està esdevenint una nova suplantació per mitjà de la figura pagana i mercantilista del Papa Noel, que sacramentalitza la desigualtat social en portar regals als nens ben nascuts i deixar els pobres amb les mans buides; exactament al revés del cant de Maria en el Magníficat, on el Senyor “omple de béns els pobres i els rics se’n tornen sense res”.
El Nadal cristià hereta l’esperit de justícia i de reconciliació del sistema sabàtic i de l’any jubilar jueus, en els quals els deutes eren perdonats, els esclaus alliberats, les terres equitativament distribuïdes. Aquesta herència avui és buida de la seva dimensió social, és merament personal, i desfigurada per l’intercanvi de regals que camufla la resistència a la trobada entre les persones. Ens deixa aquest buit interior que perdura fora del Nadal, aquesta set d’alegria sincera i d’efusió d’esperit. Els menjars i beures no sacien la fam de bellesa.
Nadal és renéixer, començant per un mateix.
La vida és do; la qualitat, amor. Menys Papa Noel i més Nen Jesús farien del Nadal una festa en què la presència suplantaria als regals”. (Frei Betto)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada