L’últim dia de gener celebràvem Sant Joan Bosco (Itàlia, 1815-1888). Un gran sant del segle XIX. Prevere, educador, escriptor... Amb un sistema pedagògic anomenat “preventiu” i avançat en el temps: en lloc de castigar i reprimir, ensenyar la bellesa de les virtuts. En positiu. I prioritzar, decididament, la formació dels nens i joves més necessitats.
Va fundar la Congregació Salesiana i les religioses Filles de Maria Auxiliadora, perquè continuessin la seva missió. Molt interessant és el que va deixar escrit Don Bosco en el seuTestament espiritual. Primer diu que en lloc de plorar per la seva mort, millor que segueixin ferms en la vocació salesiana fins a la mort. I afegeix això: “Quan comenci entre vosaltres el benestar i les comoditats, la societat salesiana haurà acabat la seva missió. No oblideu que nosaltres hi som pels nens pobres i abandonats”.
Que n’és d’actual aquesta advertència per les nostres institucions cristianes!
Hi ha, però, molt bons seguidors de Sant Joan Bosco. Un d’ells és el P.Juanjo Gómez Serrano, prevere salesià andalús que va marxar fa uns deu anys a una missió que la congregació té a Porto Novo (Benin, Àfrica), dedicada als nens del carrer. És només un dels molts exemples de les missions i projectes que Mans Unides recolza arreu del món. Feines d’un valor humà i social incalculable, que aquests dies nosaltres ajudem amb la col·lecta i la pregària, i, tant de bo, també amb el compromís de treballar aquí pels infants i joves en situació de pobresa.
En Juanjo, doncs, ens explica que va arribar a Benin amb 34 anys i molta il·lusió. Els inicis van ser durs: el clima, l’idioma, el menjar, una cultura desconeguda. Però de mica en mica, gràcies a la pregària i a la fe, com diu ell, va anar sentint aquella comunitat, aquells nens com la seva família, la seva llar, i amb ells ha anat compartint penes i alegries.
Després d’aquests deu anys, han desaparegut totes les pors i prejudicis que tenia, i avui pot veure que aquests nens han crescut en tots sentits, els mateixos nens que van arribar a la casa d’acollida desorientats, tristos, desnodrits, colpejats i abusats gairebé tots, per la cobdícia i egoisme dels grans que els van convertir en esclaus del segle XXI.
Avui el projecte educatiu consta d’una casa de primera acollida, una altra d’orientació, un centre de formació, una escola per a nens i nenes treballadors menors, un alberg i una granja.
S’orienta els nens perquè surtin del carrer i s’insereixin al projecte i, quan és possible, tornin a les famílies que un dia els van refusar o en van fugir per maltractaments.
A l’alberg s’acull i es protegeix a les nits una seixantena de nens del carrer, els quals, quan arriba el vespre, tenen un lloc on rentar-se, rebre una mica de formació i dormir sota un sostre segur. Hi ha uns treballadors socials que orienten els nens i lluiten contra el tràfic infantil a la frontera amb Nigèria.
A la granja es dóna formació agropecuària als nens que estan en fase d’aprenentatge i que cultiven la terra per poder, algun dia, abastir tot el projecte. Encara falten, però, eines i maquinària per fer-ho possible.
La vida del P. Juanjo transcorre entre aquests dos-cents nens i nenes que cada dia atén, procurant que no els falti res, que creixin sans de cos i d’esperit, i alegres com a nens que són. Ell treballa perquè es puguin concentrar i esforçar en l’estudi, i que també gaudeixin de la vida, recuperant així una mica el temps que van estar tristos i sense esperança.
És una petita-gran mostra del bé que es fa en el món, amb el suport de projectes de Mans Unides, com aquest de Benin, on en Juanjo viu la vocació a l’estil de Sant Joan Bosco, que fou el “Pare, mestre i amic dels joves” i que deia: “Estigueu sempre alegres”.
I els seus seguidors, als quals ens podem afegir, tenen una pregària que diu: “Torna, Don Bosco sempre jove, que el món es fa vell, sense fe i sense cor!”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada