“Em vaig preguntar què faria si venia un talibà a matar-me. Doncs em trauria la sabata i li clavaria un cop. Però llavors vaig pensar: “Si piques un talibà amb la sabata, no hi ha cap diferència entre tu i ell. No has de tractar ningú amb crueltat. T’hi has d’enfrontar amb la pau i el diàleg”.
“Malala –vaig pensar-, explica-li simplement el que et diu el cor. Que vols el dret de poder estudiar. Per a tu i per a totes les noies. Per a la seva germana i la seva filla. I per a ell, fins i tot”.
Això és el que faria. I després li diria: “I ara pots fer el que vulguis”.
Qui parla així és la Malala Yousafzai, premi Nobel de la Pau 2014, amb 17 anys, la guanyadora més jove d’aquest premi. És la nena que va començar una campanya, quan tenia només deu anys, a favor de l’ensenyament de les noies perquè els talibans havien aconseguit el control de la seva regió del Pakistan i, imposant una versió fonamentalista de l’Islam, amenaçaven que les noies no podien anar a l’escola, que les dones no podien anar al mercat, que la música era pecat...
La denúncia pacífica d’aquesta noia es va escampar arreu del món perquè el 2009 ja escrivia un diari digital per a la BBC i va sortir en un documental americà sobre l’ensenyament al Pakistan. Ella denunciava que la societat pakistanesa era fàcilment manipulable amb un 45% d’analfabetisme i un 60% entre les dones.
A l’octubre del 2012 gairebé va perdre la vida per aquesta causa. Li van disparar quan tornava a casa amb l’autobús de l’escola. Ningú no s’esperava que sobrevisqués d’un tret al cap i sortís del coma, però se’n va sortir, i actualment continua la seva campanya a favor del dret universal a l’educació, vivint a Birmingham (Anglaterra), on va estar ingressada a l’hospital. Treballa en una Fundació sense ànim de lucre que dóna suport als defensors de l’ensenyament arreu del món.
“Un infant, un mestre, un llibre i una ploma poden canviar el món”, és el lema de Malala i la seva Fundació.
En el moment de rebre el Premi Nobel, va dir: “Explico la meva història no perquè sigui única, sinó perquè no ho és”. En efecte, encara hi ha 66 milions de nenes en el món a qui es nega l’educació. Per això la Malala afirma: “Continuaré aquesta lluita fins que vegi tots els nens i nenes a l’escola”.
I afegeix: “Els terroristes es pensaven que canviarien els meus objectius i aturarien les meves ambicions, però res ha canviat, excepte això: la debilitat, la por, la desesperança van morir per sempre, i van néixer la força, el poder i el coratge”.
No ens evoca, en llenguatge cristià -ara que estem en Quaresma- el misteri de la Creu?
Malala s’ha convertit en un símbol internacional de protesta pacífica contra els règims totalitaris i en una icona de la llibertat i la igualtat de la dona. Pot ajudar a obrir els ulls a molts joves, nois i noies d’arreu del món, que poden tenir l’esperança que un món diferent és possible, veient com una persona molt jove, amb voluntat i determinació fermes, inspira la transformació de la seva comunitat i més enllà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada